Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL NOUCENTRISME I LES AVANTGUARDES (1906-1939) (Josep Pla, la memòria…
EL NOUCENTRISME I LES AVANTGUARDES (1906-1939)
Les primeres dècades del segle XX
Fets destacables (primera meitat S.XX)
1929 crisi econòmica mundial <<Gran Depressió>>
Revolució Russa (1917)
Règim polític totalitari amb principis comunisme= Dictadura proletariat
Segona República (1931) (Règim democràtic)
Guerra Civil (1936-1939) ho espatlla
Dictadura militar feixista (1939-1975)
Nacionalisme excloent i agressiu
Ajuda a l’expansió i el naixement de partits feixistes i nazis
Segona Guerra Mundial (+ intensa i destructiva)
60 milions morts-> 6 milions jueus
Primera Guerra Mundial (1914-1918)
10 milions morts i 3 milions ferits
Fracàs política europea, idees progrés, respecte i entesa
Un S.XX inesperadament desafortunat
Guerres mortíferes
Causa de la mala comunicació
Comunisme i Dictadures militars= Sistemes totalitaris (representatius llibertats individuals)
Expansió nacionalisme agressiu
Crea impossible comunicació entre països
El Noucentisme, un programa cultural per al nou segle
El programa cultural del Noucentisme
Eugeni d’Ors (1881-1954)
Intel·lectual més influent de principis del S.XX
Enric Prat de la Riba (1870-1917)
Líder polític de la Lliga Regionalista (partit catalanista conservador)
Van ser promotors del programa cultural del Noucentisme
Principis
Civilitat: Reivindica els seus valors: Civisme, racionalitat, respecte...
Autoritat: Defensa l’autoritat política i el dirigisme cultural
Acció política: Reclama l’autonomia de les institucions polítiques catalanes i una política cultural pròpia.
Classicisme: Torna a l’ordre clàssic.
Estètica noucentista
Façana amb frontó (temple clàssic)
Parets adornades amb sanefes o figures en baix relleu
Formes rectilínies
Colors suaus i discrets
Actuacions culturals del Noucentisme
Fundació Bernat Metge
Editorials
Editorial Catalana
Edició i divulgació d’autors clàssics i moderns
Edicions Proa
Creació Institut d’Estudis Catalans (1907)
Aprovació normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques
Pompeu Fabra (1868-1948)
Normes ortogràfiques (1913)
Gramàtica catalana (1918)
Diccionari general de la llengua catalana (1932)
Instauració autoritat lingüística
Periodisme s’uneix amb diaris
La Veu de Catalunya
1906-1920 Eugeni d’Ors (ideòleg), va publicar en La Veu de Catalunya una glosa diària de gènere assagístic i didàctic. Expressava reflexions de qüestions socials, va crear els principis del pensament Noucentista.
Creació Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)
Creació escoles universitàries i professionals
Obertura biblioteques populars i museus.
Política cultural autònoma (millor formació)
Periodisme s’uneix amb revistes
Patufet
La revista de Catalunya
Artistes rebels i molt creatius
Cercaven en la modernitat superar la tradició
Arrelament i difusió del moviment
Rebuig de la burgesia conservadora catalana
Harmonia
Autoritat
Naixement Noucentisme
Formes clàssiques
Ordre
La primacia del gènere poètic
Poeta
Transmet valors
Cultura, civisme, ordre o harmonia
Aconseguir perfecció
Expressió rica i precisa
Ús d’imatges i figures literàries
Mètrica exacta
Ritme harmònic i musical
Paper educatiu i ètic
Només es dona importància a la poesia
Josep Carner, príncep dels poetes
La poesia de Josep Carner
Característiques
Domini de la llengua
Mesura
Perfecció formal
Classicisme
Els temes principals de la poesia de Carner
Sentiments: Amor, tendresa, soledat, enyorança de la terra, incertesa del futur i por de la mort o l’oblit.
Pensaments: Reflexió sobre civisme, cultura, el país o la llengua
Escenes quotidianes: Narració irònica d’escenes quotidianes
Espiritualitat: Expressió inquietuds més profundes, metafísiques o religioses.
Natura: Descripció idealitzada d’espais naturals
Biografia
1920 a la carrera diplomàtica
Es va dedicar al periodisme i a la traducció
Exiliat a Mèxic i a Brussel·les
Família liberal i amb inquietuds culturals
Obres destacables
Els fruits saborosos (1906)
Auques i ventalls (1914)
El cor quiet (1925)
Nabí (1941)
Arbres (1953)
BCN (1884) – Brussel·les (1970)
Primer dels poetes catalans
Els fruits saborosos, obra emblemàtica del Noucentisme
Llibre amb 18 poemes
Poemes d’un fruit relacionat amb una etapa de la vida
Marca l’inici del Noucentisme
Poeta més representatiu
Josep Pla, la memòria literària contra l’oblit
Volia arribar al lector amb un estil directe i planer
Volia deixar constància de les coses reals vistes i viscudes
Defensor de l’ús de la prosa
Biografia
Palafrugell (1897) – 1981
Família de propietaris rurals
Va treballar de periodista en diverses ciutats europees
Valors generals
Ordre
Civilitat
Autoritat
La lluita contra l’oblit
Defensor del realisme i l’objectivitat
Realitat descrita des de el seu punt de vista crític
Objectiu obra literària seva
Lit. es un esforç contra l’oblit
Deixar constància de totes les coses que passen al voltant
Donar fe
Mantenir viva la memòria col·lectiva
Dona informació i opinió a l’hora
Classificació de l’obra de Josep Pla
Gènere
Biografies
Homenots
Reportatges o cròniques
Viatge a Catalunya
Dietaris o memòries
El quadern gris (+ reconeguda)
Novel·les
El carrer estret
Assajos
Els pagesos
El quadern gris
Recull l’experiència de l’autor durant l’època de formació a Barcelona (1918-1919)
Interès en la descripció precisa i matisada
Entre dietari i memòries
Ús constant d’adjectius i comparacions
Josep Maria de Sagarra, creador dels poemes dramàtics
Biografia
Família de la noblesa catalana
Es va dedicar a la creació literària i al periodisme
Va tindre gran popularitat com a escriptor
Els seus poemes dramàtics van omplir teatres
Més destacades
L’hostal de la Glòria (1931)
El Cafè de la Marina (1933)
BNC (1894) – (1961)
Obres
Novel·les en prosa
Vida privada (1932)
Llibres de viatges
La ruta blava (1964)
Narracions poètiques
Els ocells amics (1922)
Les Memòries (1954)
L’alta comèdia o comèdia burgesa
El seu fi
Centrar en la vida refinada de l’alta burgesia
Amb embolics sentimentals o econòmics
Argument intranscendent
Final feliç
Entretenir a les classes benestants
Carles Soldevila (1892-1967) autor català més destacat
Inici a França S.XIX
Estil propi, fidel als gustos populars i a la tradició literària
El poema dramàtic
Teatre poètic escrit en vers
Característiques
Personatges tradicionals del teatre popular
Ambient del món rural o mariner
Trama: Conflictes sentimentals (amb dramatisme i tocs d’ironia i humor)
Desenllaç feliç
Diàleg poètic, ric en imatges, molt sonor i musical
Va ser ell mateix (Josep Maria de Sagarra) qui va catalogar les seves obres d’aquesta manera
Poeta i dramaturg català més popular (20-30|S.XX)
La comèdia burgesa i el poema dramàtic
Gèneres predominants:
La comèdia burgesa
El poema dramàtic
Teatre lúdic i superficial