Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Cap/Cap a-Fins/Fins a (. (S'escriu fins (sense a) en expressions de…
Cap/Cap a-Fins/Fins a
.
La preposició fins (en combinació amb a o bé sola) expressa una relació que denota el límit onalgú o alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo. Aquest límit pot ser espacial (Anirem fins a l'ermita), temporal (No arribarem fins al vespre) o bé quantitatiu (Com que avui fa anys, li han estirat les orelles fins a catorze cops).
La a es manté si la mateixa expressió
de lloc o de temps, quan no va
precedida de fins, porta a:
Davant d'un nom o sintagma nominal i equivalents: fins a la font, fins a casa, fins a terra,
fins al mercat, fins a les deu, des d'ara i fins a dos quarts de deu...
.
Davant de certes locucions adverbials i equivalents: fins al damunt, fins al davant, fins al costat, fins als afores, fins a tocar, fins a la dreta, fins a l'esquerra, fins al capdamunt, fins al capdavall, fins al matí, fins a la tarda, fins a trenc d'alba...
Davant d'una oració d'infinitiu: No descansarem fins a resoldre el cas
Davant de dates i altres expressions temporals, també s'escriu fins a: fins al dia 15, des
del 10 fins al 15 d'abril, fins a l'any 36, fins a l'abril, fins a la primavera...
S'escriu fins (sense a) en expressions de lloc o de
temps que no porten a inicial:
.
Davant d'adverbis i equivalents que normalment van sense a, com ara: fins demà, fins aquí, fins allà, fins avui, fins ahir, fins abans, fins després, fins havent dinat, fins dilluns, fins diumenge, fins l'any que ve, fins l'endemà...
Davant d'oracions amb verb conjugat: No descansarem fins que no es resolgui el cas; ambgerundi: No trucaran fins havent sopat; i amb participi: Han dormit fins tocades les 9 del matí.
Davant d'un sintagma preposicional: Haurem d'esperar fins {per Nadal / durant la
setmana santa / abans de vacances / després de festes...}
Davant d'alguna preposició com arran o enfront: Vam arribar fins {arran / enfront} de la
porta.
La preposició cap, quan precedeix un adverbi o en combinació amb a, expressa la direcció d'un
moviment o bé una situació de proximitat, tant espacial com temporal. Per exemple:
Gireu cap a la dreta (direcció)
El camí que seguim és cap endavant (proximitat espacial)
Podeu venir a berenar cap a les sis (proximitat temporal)
En general (tot i que hi ha excepcions),
la a es manté si l'expressió que
segueix, quan no va precedida de
cap, porta a. Per exemple:
Davant d'un nom o sintagma nominal i equivalents: cap a les roques, cap a la banda oest,
cap a ponent, cap a un lloc, cap a dinar, cap a les onze...
Davant de certes locucions adverbials: cap al costat, cap als afores, cap a tocar, cap a
l'esquerra, cap al davant, cap al darrere, cap al tard, cap a trenc d'alba, cap al vespre...
Davant de dates i altres expressions temporals, s'escriu cap a: cap al dia 15, cap a l'any
36, cap a l'abril, cap a la primavera...
En canvi, s'escriu cap (sense a) davant d'alguns adverbis que normalment van sense a: cap aquí cap allà, cap amunt, cap avall, cap endins, cap endintre, cap enllà, cap endavant, cap endarrere...
Fet per: Gerard Navarro
,