Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL NOUCENTISME (1. (FETS DESTACATS PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX (La primera…
EL NOUCENTISME
1.
LES PRIMERES DÈCADES DEL SEGLE XX
L'expansió del nacionalime agressiu causa guerres més mortiferes, d'altre banda les dictadures militars en alguns països van implantar sistemes totalitaris.
FETS DESTACATS PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX
La primera guerra mundial (1914-1918)
nacionalisme excloent i agresiu
revolució Russa (1917)
segona república 1931, guerra civil 1936-1939, dictadura militar de caire feixista 1939-1975
segona guerra mundial 1939-1945
crisi econòmica (1929)
2.
PROGRAMA CULTURAL PER EL NOU SEGLE
la burgesia conservadora catalana , mes partidaria de l'ordre, l'autoritat, l'harmonia i les formes clàssiques. així es com va neixer el noucentisem. l'estètica modernita l'estètica noucentista eran diferents. als modernistes els agradaven les formes circulars ogivals o ovalades, als noucentistes encanvi les agradava les formes rectilinies.
PROGRAMA CULTURAL DEL NOUCENTISME
Enric Prat de la Riba (1870-1917), Eugeni d'Ors (1881-1954)
·Autoritat: dirigisme cultural ·civilitat: civilisme racionalitat ·Acció politica: autonomia, politica cultura propia
Mancomunitat de Catalunya (1914-1923),millorar la formació de la gent. Creació institut d'estudis Catalans (1907), Pompeu Fabra (1868-1948). D'edició i divulgació d'autors clàssics i moderns. l'activitat periodistica es va consolidar amb ledició de diaris com "la veu de Cataluyna, i revistes com monitor."
3.
JOSEP CARNER , PRINCEP DELS POETES
V a ser el poeta més representatiu del Noucentisme, va ser reconegut com el primer dels poetes catalans.
BIOGRAFIA
va neixer a Barcelona l'any 1884 en una familia liberal i amb inquietuds culturals. profesionalment es va dedicar a el periodisme escrivint articles de opinio i resenyes literaries, i a la traducció d'obres d'autors. despres de la guerra civil va tenir que viure exiliat a Mexic (1939-1945).
LA POESIA DE JOSEP CARNER
en la poesia catalana caracteritzat pel classicisme, la mesura, el domini del llenguatge, i l< perfecció formal.
ELS TEMES PRINCIPALS DE LA POESIA DE CARNER
natura: Descripció força idealitzada d'espais naturals, normalment
modelats per la intervenció humana (jardins, parcs, horts...).
escenes quotidianes: Narració més o menys irònica de petites escenes quotidianes,fruit d'una observació atenta i d'un sentit de l'humor molt fi i
intel·ligent.
pensaments: Reflexió sobre el civisme, la cultura, el país o la llengua.
espiritualitat: Expressió de les inquietuds més profundes, metafísiques o
religioses.
Sentiments: Expressió, amb mesura i contenció, dels sentiments més vius,
com l'amor, la tendresa, la soledat, l'enyorança de la terra, la incertesa del
futur i la por de la mort o de l'oblit
3.1
ELS FRUITS SABROSOS
(1906), L'obra que marca la fita inicial del movimet del noucentisme
4.
JOSEP MARIA DE SAGRA, CREADOR DELS POEMES
Va ser el poeta i el dramaturg català més popular dels anys vint i trinta del segle xx. sagra va disenyar u estil propi més afi als gustos populars i la tradició litéraria.
BIOGRAFIA
Josep Maria de Sagarra va néixer a Barcelona l'any 1894 en una família de la noblesa catalana. Va estudiar la carrera de
Dret, però als vint anys va decidir dedicar-se a la creació literària i al periodisme.
LA COMEDIA BURGUESA I EL POEMA DRAMATIC
pretenia mostrar els conflictes familiars, generacionals i socials amb un alt grau de veracitat, el teatre que triomfa durant el període d'hegemonia noucentista se'n distancia i pren un caràcter més lúdic i superficial Els gèneres predominants són la comèdia burgesa i el poema dramàtic.
L'ALTA COMEDIA O COMEDIA BURGUESA
Aquest gènere teatral va triomfar a França durant el segle xIx i va intentar implantar-se a l'escena catalana a partir
de 1910. Carles Soldevila (1892-1967) va ser l'autor català que més va destacar en aquest gènere.
EL POEMA DRAMATIC
Josep Maria de Sagarra és qui va concebre el terme de poema dramàtic per designar les seves obres de teatre. Es
tracta d'un tipus de teatre poètic, escrit en vers, que va tenir un gran èxit de públic durant els anys vint i trenta.
La trama gira al voltant dels conflictes sentimentals tractats amb dramatisme però amb tocs d'humori ironia.
El desenllaç és feliç, sovint amb penediment i perdó.
Els ambients pertanyen al món rural o mariner.
Els personatges són els tradicionals del teatre popular: famílies amb amos i criats, locals públics amb hostalers
i clients, etc.
El diàleg és poètic, ric en imatges, molt sonor i musical.
5
JOSEP PLA, LA MEMORIA LITERARIA CONTROLA L'OBIT
Josep Pla és un altre dels autors que, malgrat formar-se en l'època del Noucentisme va-rebutjar els principis estètics i literaris
d'aquest moviment:si els noucentistes havien defensat la primacia de la poesia, Pla considerava que era un gènere menor i va defensar sempre l'ús
de la prosa
BIOGRAFIA
Josep Pla va néixer a Palafrugell (el Baix Empordà)
l'any 1897 en una família de propietaris rurals als setze anys, es va traslladar a Barcelona per cursar-hi la carrera de Dret. va començar a treballar de periodista en diverses ciutats europees com a corresponsal dels diaris La
Publicitat (entre 1920 i 1928) i La Veu de Catalunya (entre 1928 i 1936).
LA LLUITA ONTRA L'OBIT
Josep Pla és un dels escriptors que millor va definir públicament l'objectiu de la seva obra literària «la literatura no és més -deia- que un esforç contra l'oblit» Tot i ser defensor del realisme i l'objectivitat, Pla analitza la realitat que ens descriu i ens la presenta des del seu punt de vista crític. En la seva obra,
informació i opinió formen una unitat indestriable.
CLASSIFICACIÓ DE LOBRA DE JOSEP PLA
dietaris o memòries (com El quadern gris), biografies (com Homenots), reportatges o cròniques (com Viatge a Catalunya), novel·les (com El carrer estret) i assajos (com Els pagesos)
EL QUADERN GRIS
El quadern gris és una de les obres més reconegudes de Josep Pla El contingut de l'obra recull principalment l'experiència de l'autor durant l'època de formació a Barcelona els anys 1918 i 1919, quan tenia 21 i 22 anys. En aquesta obra ja podem observar l'interès de Josep Pla per la descrip-
ció precisa i matisada.