Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

2 - Tectònica i relleu (Diàclasis i falles (La disolació dels blocs, també…

- - - - A mesura que la litosfera oceànica s'allunya de la dorsal on es va formar, es va refredant i es fa més densa
        
        Quan xoca contra una altra placa, es doblega i se submergeix o subdueix en el mantell. Les seves restes poden arribar fins a la zona D per efecte de la gravetat
        
        Placa subduïda - oceànica
        
        Processos sembants
        
        Es genera una intensa activitat sísmica i volcànica
        
        Es produeix metamorfisme i deformacions per l'increment de la presió i la temperatura
        
        Es destrueix litosfera oceànica
        
        Es produeix magmatisme per la fusió del basalt de la placa subduent
        
        Placa cavalcant - oceànica o continetal (roman a la superfície)
      - Pot durar 200Ma
        
        orògens
        
        Arcs d'illes
        
        Orògens tèrmics
    - - A mesura que els blocs continentals s'acosten, la litosfera oceànica entre ambdós se subdueix davall la continental.
        
        L'aigua desapareix i una gran part dels sediments dels fons oceànics s'acumulen per compressió i s'aixequen
        
        Quan els bloc continentals xoquen, les seves plaques no se subdueixen perquè la litosfera continental és massa lleugera per poder-se enfosar fins al mantell.
        
        Les dues plaques queden unides mitjaçant una sutura formada per la nova serralada
        
        Els continents augmenten de mida
        
        Processos
        
        Es forma una serralada o orogen de col·lisió. Les parts més altes d'aquestes serralades estan formades per roques sedimentàries
        
        Es produeix un ascens isostàtic de l'orogen per l'empenyment que exerceix el mantell sobre la litosfera engrossida
        
        La gruixa de la litosfera continental augmenta, i pot arribar a duplicar-se a causa de l'encavalcament d'una placa damunt l'altra
- - - - Plàstiques
        
        Són deformacions irreversibles que experimenten les roques com a conseqüència d'estar sotmeses a intenses forces de compressió al llarg de milions d'anys
      - Fràgils
        
        Són deformacions irreversibles que tenen lloc quan els materials són rígids i els esforços als quals estan sotmesos, siguin de compressió o distenció, superen la seva capacitat de deformarse de forma elàstica o plàstica
        
        En aquests casos les roques es fracturen
      - Elàstiques
        
        Són formacions reevrsibles en què, quan s'atura la força, el material recupera la forma inicial.
        
        Els terratrèmols produeixen aquest tipus de deformacions a les roques quan vibren per l'acció de les ones sísmiques
  - - - Flancs
        
        Zones laterals de cada plec, situades a banda i banda de la xarnera
      - Nucli
        
        Part central interna del plec
      - Pla axial
        
        Pla imagianri que divideix el plec en dues parts, deixant un flanc a cada banda
        
        Comprèn totes les línies de xarneres
      - Línia de xarnera
        
        Línia imaginària que uneix els punts de més curvatura
      - Xarnera
        
        És el punt en què cada capa o estrat que forma el plec presenta més curvatura
    - - Anticlinats
        
        Les capes més antigues se situen en el nucli i la més modernes envolten la resta
        
        Tenen forma de A
        
        Tipus segons la posició del pla axial
        
        Inclinat
        
        El pla axial forma un angle de <45º respecte de la vertical
        
        Tombat o ajagut
        
        El pla axial és quasi perpendicular respecte de la vertical
        
        Recte o simètric
        
        El pla axial és vertical, per la qual cosa els dos flancs són simètrics
        
        En colze
        
        El pla axial forma un angle de 45º amb la vertical. Els flancs queden rectes
      - Sinclinats
        
        Les capes més modernes se situen en el nucli del plec i les més antigues envolten la resta
        
        Tenen forma de V
- - - - El vulcanisme produeix grans volums d'escorça oceànica nova. Aquesta escorça queda adherida a la part més superficial del mantell, i hi forma una litosfera prima
      - Els corrents de convecció produeixen esforços que tendeixen a separar els dos flancs de la fractura, per la qual cosa tendeix a romandre oberta i això hi afavoreix la sortida continuada del magma basàltic
        
        La depressió ocupada per la fractura rep el nom de "rift"
      - Són zones de fractura de milers de quilòmetres de longitud per les quals el material calent del mantell surt a la superfície i hi origina una intensa activitat volcànica fissural
        
        La seva evolució dóna origen a dorsals oceàniques o serralades submarines
  - - - Es formen quan dues plaques llisquen horizontalment en sentit contrari, esquincen el terreny i generen les anomenades falles transformants (responsables d'una gran quantitat de sismes a causa de la fricció entre les plaques)
        
        La major part són als fons oceànics, però també n'hi pot haver als continents
- - - - Parts del procés
        
        Modelatge
        
        Els agents geològics externs, entre els quals destquen el vent, l'aigua, el gel i l'activitat dels éssers vius, exerceixen una gran influència sobre el terreny
        
        Aquests participen en el seu modelatge, i tendeixen a igualar la superfície terrestre, eliminant relleus i reblint, denominades conques sedimentàries
        
        Destrucció de les plaques
        
        A les fosses oceàniques té lloc el procés de subducció, mitjaçant el qual les plaques s'enfosen, a causa de la gravetat, fins a les zones profundes
        
        No obstant això, la tectònica de plaques crea relleus nous a altres llocs
        
        Creació del relleu
        
        La dinàmica interna, a través dels corrents de convecció del mantell, transporta materials des de les zones profundes fins a la superfície del planeta
        
        Aquest procés produeix el vulcanisme i impulsa el moviment i la col·lisió de les plaques tectòniques
        
        A les zones de col·lisió es formen orògens, que donen lloc al relleu. A causa de la isostàsia, es poden enfosar o elevar
  - - - Quan arriben a una profunditat determinada, el material rocosos de qualsevol tipus es fonen i formen magmes
        
        La elevada temperatura i els agos , rebaixen la densitat, i n'afavoreixen l'ascens cap a la superfície terrestre
    - - Un refredament ràpid del magma sobre la superfície terrestre forma colades de lava o roques volcàniques
    - - Un refredament lent,a l'interior de l'escorça, forma plutons o batòlics, que donen lloc a roques
    - - Sedimentàries
        
        L'augment de pressió i de temperatura,a causa del gradient geotèrmic, compacta i cimenta els sediments
        
        És un procés anomenat diagènesis
        
        Els prodcutes de l'erosió són transportats fins a les conques sedimentàries, on es depositen o s'acumulen
      - Magmàtiques
      - Metamòrfiques
        
        A mesura que les sedimentàries assoleixen zones més profundes, es produeix un augment de pressió i de temperatura, que les transforma, sense arribar-les a fondre
        
        És un procés anomenat metamorfisme
    - - Comença amb la meteorització , que genera fragments de roca més fins
- - - - Diàclasis
        
        Són fractures de les roques en què els fragments no es desplacen, sinó ques es mantenen en la posició inicial.
        
        Se solen produir sbre roques consolidades sotmeses a esforços
      - Falles
        
        Són fractures de les roques amb desplaçament o dislocació d'un bloc respecte d'un altre
        
        Van acompanyades de terratrèmols de diferent intensitat
  - - - Es forma per l'acció d'esforços compressius
        
        Els llavis de falla s'aixeca damunt l'altre
    - - Es forma per l'acció d'esforços distensius
        
        Els llavis de falla llisquen per allunyament dels blocs
    - - Es forma per esforços de cisalla
        
        Els llavis de falla es desplaçen horizontalment
  - - - Combinació entre un plec quasi horizontal i una falla inversa
        
        El llavi de falla aixecat llisca i arriba a sobreposar-se damunt el llavi o bloc enfosat, de manera que els materials més antics del llavi aixecat queden damunt els més moderns del llavi enfosat
    - - És un sistema d'encavalcaments que afecta una gran superfície
- - - - Aquests contenen diferents elements, acdascun amb la seva informació
        
        La llegenda
        
        Proporciona informació sobre els símbols i els colors emprats al mapa per identificar els elements que s'hi han representat
        
        L'escala
        
        És la proporció entre la dimensió real del territori representat i la dimensió que li correspon al mapa
        
        Corbes de nivell
        
        Són línies tancades que uneixen punts que estan a la mateixa altitud sobre el nivell de la mar (snm)
        
        La diferència d'altura entre dues corbes de nivell consecutives s'anomena equidistància
- - - - És el fenomen responsable de la formació d'illes. L'edat de les quals augmenta a mesura que s'allunyen del punt calent
    - - Els punts calents poden generar un rift, i a partir d'ell, es pot iniciar la fractura d'un continent.