Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Dret i Divisió de Poders (Separació dels poders (El poder legislatiu…
Dret i Divisió de Poders
Fonts del dret
Les fonts del dret són les arrels del sistema legal, que funcionen com una jerarquia d'autoritat per totes les lleis.
D'amunt cap aball, en cas de cualsevol situació, cada un actua en l'absència de l'anterior, si falta una llei, hi actua la costum, després, els principis, i si tampoc s'hi poden aplicar aquests, s'utilitzarà la Jurisprudència. (judgat)
Ordenament jurídic
-
Al 1987, a Espanya, és va establir la Constitució i totes les bases del dret actual.
-
Tractats internacionals i normativa de la Unió Europea: En cas de que el tractat que es realitzi contradigui la constitució, aquesta o el tractat s'hauria de reformar.
-
Jerarquia de les normes
En cas de conflicte es pot acudir a la jerarquia de les normes per veure quina llei va per damunt de l'altre. Són uns principis.
Per exemple, si hi han 2 normes que regulen una mateixa situació si tindran en conta els següents principis generals del dret:
- Preval la que tracti el cas de forma més específica.
- Si les dues regulen el cas de la mateixa forma,
preval la norma més moderna sobre la més antiga.
Jerarquia de normes de la Unió Europea: Constitució > Normes de la UE > Tractats internacionals > Lleis orgàniques i ordinàries > Decrets lleis i Decrets legislatius > Reglaments > Costum > Principis generals del dret > Jurisprudència.
Separació dels poders
El poder legislatiu
Cambres on s'exerceix el poder legislatiu, que s'elegeixen cada 4 anys de forma universal, lliure, igual, directa i secreta.
Totes dues gaudeixen d’immunitat i inviolabilitat. (no se lis poden acomiadar, ni castigar.
Congrés dels diputats: Amb un rang variable de diputats de 300 a 400 diputats, s'elegeixen en províncies i són elegits proporcionalment a la seva població.
Senat: Els senadors s’elegeixen atribuint-ne el mateix nombre a cada província (4), illes majors (3) i menors (1) i a les ciutats de Ceuta i Melilla (2). A més, cada comunitat autònoma elegirà un senador i un altre més per cada milió d'habitants.
Els òrgans del govern són el President i la Mesa, el Congrés i el senat tenen varis òrgans, els més importants: El Ple (reunió de tots els senadors i diputats i les Comissions (grups reduïts de diputats o senadors que preparen les decisions que prendre)
Té les següents funcions:
- Aprovar lleis
- Controlar el poder executiu
- Aprovar els Pressupostos Generals del Estat
- Qualsevol altre que li atribueixi la constitució
El poder executiu
Govern central: És l'encarregat del Poder Executiu, política interior i exterior.
Vicepresidents: Si existeixen (no són preceptius), els correspondrà les funcions que encomani el president.
President del govern central: Coordina i elegeix els membres, és elegit per el rei, si el candidat no es acceptat en majoria absoluta al Congrés, el rei hauria d'elegir un altre.
Ministres: Són els titulars dels departaments ministerials. Realitzen les funcions del seu ministeri.
Administració: Està formada per un conjunt d’òrgans i organismes públics que realitzen funcions administratives necessàries per governar.
Actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i al Dret. aquest dos últims conceptes signifiquen el no acumular masses funcions a un mateix grup, sinó repartir tasques, amb la missió de evitar l'abús de poder.
El poder judicial
El poder judicial pertany segons la Constitució correspon exclusivament als jutjats i tribunals determinats per les lleis, que estaran integrats per jutges i magistrats independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a la llei.
Organització jurisdiccional espanyola (El Consell General del Poder Judicial, integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presidirà, i per vint membres (denominats vocals) elegits pel Congrés i pel Senat.)
Estatal
-
Jutjat Central Penal, Contenciós Administratiu, d’Instrucció, de Menors i de Vigilància Penitenciària.
-
Autonòmic
Tribunals Superiors de Justícia de les comunitats autònomes.
-
-
Provincial
-
Jutjat Mercantil, de Menors, de Vigilància Penitenciària, Penal, Contenciós Administratiu i Social.
La competència jurisdiccional La competència pot definir com el conjunt de processos en què un tribunal pot exercir, d'acord amb la llei, la seva jurisdicció. - Emilio Gómez Orbaneja
Territorial: És la que distribueix el coneixement d’una matèria, entre òrgans amb la mateixa
competència objectiva, en funció de la vinculació territorial de les parts o de l’assumpte.
Funcional: Partint del fet que, en cada procés judicial, han d’intervenir diversos òrgans judicials (per
causa dels recursos), indica quin òrgan serà competent en cada fase.
Objectiva: Distribueix el coneixement dels assumptes en funció de l’ordre jurisdiccional (civil, penal,
contenciós administratiu o social) i, dins seu, en funció de la persona o matèria.
La Constitució defineix Espanya com un Estat social i democràtic de Dret, amb les bases següents:
Sobirania rau en el poble espanyol, drets fonamentals i les llibertats públiques, principi de legalitat, divisió de poders.
El dret
Un conjunt de normes i regulacions, amb l'objectiu de millorar la convivència a una societat.
-
Les normes juríques (del dret) són:
- D'obligat compliment
- Creades i aplicades en idea de justícia
La justícia cega. És el principal símbol del dret, que representa que sigui com sigui, la justícia s'ha de prendre, que aquesta es objectiva a l'hora de jutjar, la real justícia.
Esquema realitzat per, Martí J. Parreu