Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

L'ESCULTURA Jana Freixa, David Olias, Laura Maldonado, Abril Hinojosa…

- - - - Desbastat o eliminació de grans masses de matèria. Es produeix a cops ràpids precissos. Es fa amb un punter o instrument punxegut que pugui foradar
  - - - En el desbastat s’utilitzen destrals. Per l’acabat s’utilitzen raspes de diferents mides. Als acabats se'ls pot deixar el color natural o per decorar la policromia o l’encarnat
        (consisteix en pintar de color carn elements com la cara, les mans, el rostre i parts nues)
  - - - Es pot fer servir les mans per modelar. També es poden treure motlles. Si es fa servir com a material definitiu ha de coure’s en un forn (rep el nom de carracota.)
  - - - Es presenta fosc o EN plaques tallades. S’utilitza mitjançant diefrents tècniques:
  - - - COM ES TREBALLA:
        
        1. Es fa una escultura de cera igual que la que volem de bronze i es farceix de guix i sorra
        
        2. S'afegeixen uns tubs i es recobreix de material resistent al foc (guix sec o argila)
        
        3. S'aboca el bronze fos pels tubs superiors, de manera que amb l’escalfor la cera es desfà i va sortint pels tubs. L’espai que la cera deixa l’omple el bronze
        
        4. Es deixa el bronze a refredar i un cop fred, s'extreu la figura i es realitza el polit, el retocat amb els borins, el daurat i el brunyit.
- - - - Rugoses
      - Poroses
      - Llises
      - Plàstiques
- - - - mig relleu
        
        només sobresurt la meitat de la figura, un 50%
      - baix relleu
        
        té un gruix inferior a mitja figura (- 50%)
      - alt relleu
        
        sobresurt més d’un 50% de la figura en el pla
      - relleu enfonsat
        
        en comptes de sobresortir, s’enfonsa en el material pla, és un relleu negatiu.
  - - - multifacialitat
        
        múltiples punts de vista òptims
      - unifacialitat
        
        un punt de vista òptim (normalment frontal)
- - - - És completament contrari al volum tancat. Es refereix a les formes que es tallen i creuen en l’espai buscant llibertat compositiva i projectant l’escultura cap al seu entorn. Es construeix generalment a partir de materials o formes lleugeres i s’acostuma a utilitzar la línia i el pla com a elements constructius
    - - S’acostumen a utilitzar materials tous, maleables i flexibles per fer aquestes escultures amb aquest volum perquè enfatitzen la percepció tàctil dels seus volums
    - - S’interessa més per fer-hi forats, les concavitats, formes negatives, i el material que està al seu voltant.
    - - Estan formats per fragments d’altres objectes quotidians, com si fos un collage, agafen l'ús d’una nova funció, construint usualment una figura amb un volum molt més complex.
    - - : :
        
        Estructura associada a un cos geomètric simple (prisma cilindre) sobre les cares del cos. L’escultor treballa la resta d’elements formals com si fos un relleu.
- - - - Punts de vista en una escultura
        
        Circular
        
        es pot entendre la figura per qualsevol punt d'ella
        
        Únic
        
        només es pot mirar des d'un punt de vista
        
        Frontal
        
        per entendre l'escultura s'ha de mirar frontalment
        
        Múltiple
        
        té més d'un punt de vista
      - Segons l'espai
        
        negatiu
        
        Positiu
      - Considerant la seva formació poden ser
        
        De manera lliure
        
        No segueixen cap esquema d’ordre
        
        De manera uniforme
        
        Segueixen un ordre intern de tipus geomètric
        
        Geomètrques
        
        L’estructura respòn a les lleis de la geometria i compleixen propietats matemàtiques
        
        Modulars
        
        S’obtenen a partir de la repetició d’un mòdul, que és l’element més simple del conjunt i s’acostumen a trobar en la naturalesa.
        
        Orgàniques
        
        Es generen lliurement (s'acostumem a trobar a la natura, arbres, núvols, fullers, etc.)
      - Es poden utilitzar per
        
        Seriació
        
        Repetició
  - - - les línies poden ser
        
        curva (circular, ondulada)
        
        Són les que millor complementen les rectes aportant varietat i dinamisme al conjunt (sensació de potència i profunditat quan són molt tancades, i de moviment quan són molt variades)
        
        Poligonal (en ziga-zaga, lliure)
        
        recte
      - segons com estan col·locades
        
        vertical
        
        és la més estable de totes les línies (estabilitat, equilibri i elevació)
        
        diagonal
        
        simbolitza moviment (depenent de la inclinació, pot donar aspecte de caiguda , inestibilitat i poc equilibri)
        
        horitzontal
        
        repòs i tranquilitat
        
        líneas entrecreuades en diverses direccions
        
        confusió i descordança
        
        líneas que transcorren cap al mateix cantó
        
        direccionalitat i moviment