Els maquis, integrats per excombatents de l'exèrcit republicà que van rebre el mateix nom que els grups que van lluitar en la resistència francesa contra els nazis. Els sectors més propers al PCE van decidir de fustiguar el règim coordinant els maquis , que van efectuar sabotatges, assaltats a entitats bancàriesi pressions diverses sobre els cacics locals perquè ajudessin les famílies de presos o d'executats . La seva acció més espectacular va ser l'efímera ocupació militar de la Val d'Aran el setembre de 1944.
A l'interior d'Espanya alguns sectors franquistes van començar a conspirar per tal de restablir la monarquia en la figura del fill d'Alfons XIII, Joan de Borbó. A membres de l'aristocràcia, com el duc d'Alba, o polítics de dreta, com Gil-Robles, s'hi van sumar algun generals, com Moscardó, Varela o Aranda, preocupats per la corrupció del nou règim, pel seu aliniament pronazi i, sobretot, pel convenciment que Franco no considerava la dictadura com un règim transitori.
El març de 1945, des de Lausana, Joan de Borbó va publicar un manifest en el qual, després de parlar del fracàs del règim de Franco, proposava com a alternativa per a Espanya la monarquia tradicional. El manifest va complicar encara més les relacions entre Joan de Borbó i el dictador, que foren tenses fins a la mort de Franco. Tanmateix, i malgrat que el futur de la moarquia continuava sent incert, Joan de Borbó va acceptar d'enviar el seu fill Joan Carles (1948) a Espanya perquè hi acabés la seva formació, sota la supervisió de Franco, per tal de mantenir oberta, en la mesura que fos possible, la via del restabliment de la monarquia a Espanya.