Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

*PROPIETATS DELS MINERALS (propietats fisio-químiques (propietats (la…

- - - - el color d'un mineral depen de la llum que es reflexa dit mineral. Es una de les característiques que més criden l'atenció i són fàcils d'observar y pot ser determinadament per indentificar un mineral com la azurita (blau), olivino (verd oliva).... pero hem de tenir en compte, qu en alguns casos qualsevol impuresa que contingui el mineral pot fer que cambïi el seu color. També hi ha minerals com la fluorita, que poden tindre diferents tonalitats, com blaves, verdes, liles....
    - - la ratlla es quan un mineral es un color que té el mineral quan està reduit a pols.
        aquesta propietat es útil per identificar el mineral in situ si disposem de una porcellana blanca en la que cada mineral, a diferència del color pot variar de un exemplar a un altre
    - - es la propietat que tenen alguns minerals al deixar passar la llum a través d'ells
        
        mineral transparent: deixa passar la llum i permet apreciar-se amb nitidez, la forma d'un objecte que està situat darrere d'ell com alguns cristalls de calcita o de halita
        
        mineral translucit: permet el pas de llum però no s'aprecien nitidament les formes de l'objecte que es situa darrere, com el aragonito o la fluorita
        
        mineral opac: impideix totalment que passi la llum a través d'ells com la pirita o la magnetita
    - - es la propietat que tenen alguns minerals d'emitir llum. Per exemple, alguns minerals com la fluorita emiteixen llum al ser iluminats pamb llum ultravioleta. Quan la luminicènssia cesa després d'haver acabat de forma d'energia, es parla fluorescència. En canvi, si peermaneix després d'haver acabat aquella energia, es parla de fosforescència
    - - es la propietat física que describeix l'aspecte que presenta la superfície del mineral quan es reflexa en ella. La brillantor d'un mineral es totalment independent del color que tingui dit mineral
        
        metàlic: si la seva brillantor es similar a la dels metalls com la galena
        
        "Vítreo": si el seu brillantor es semblant al vidre, com el quarz , aquest vidre es el més comú las minerals
        
        "nacardo": si se sembla a les perles per exemple la mica
        
        "graso": s'assembla a la superfície engrasada, com el talc
        
        "adamatino": el seu brillantor es semblant a un diamant
        
        mate: el seu aspecte es apagat i sense brillantor, etc.
    - - la birrefringència o doble refracció es una propietat òptica que presenten alguns minerals com el espato de Islandia (una varietat de calcita) que consisteix en desdoblegar un llamp de llum incident en dos, formant una imatge doble
- - - - La duresa d'un mineral és la resistència que ofereix la seva superfície a ser ratllada. Depèn de les forces cohesives de l'mineral que seran majors o menors segons la seva estructura.
        
        Encara que existeixen diverses escales, la més usada és l'escala de Mohs, que pren com a referència les dureses de deu minerals. Aquests minerals es troben ordenats de tal manera que un mineral ratlla als anteriors i és ratllat pels posteriors. Per exemple, la fluorita, amb duresa 4, pot ratllar a la calcita, de duresa 3, i pot ser ratllada pel apatita, de duresa 5. De la mateixa manera, es pot dir que la duresa d'un mineral està entre 7 i 8 si ratlla el quars i és ratllat pel topazi.
    - - La fractura de un mineral es el modo en el que se rompe a lo largo de una superficie irregular.
        Hay distintos tipos de fracturas, como la fractura concoidea (en forma de conchas, típica del sílex), fibrosa o astillosa.
    - - La exfoliación es la propiedad por la que un mineral tiene tendencia a romperse en algunas direcciones preferentes, como por ejemplo, en láminas como las micas, romboedros en la calcita o cubos en la galena.
        
        La forma de exfoliación está íntimamente relacionada con la estructura cristalina del mineral.
        
        Si los minerales no tienen una estructura regular interna, se habla de fractura, rompiéndose en superficies irregulares.
    - - Fràgil: si es trenca amb facilitat. Com a curiositat, el diamant, que és el mineral més dur, és un dels més fràgils.
        
        Mal·leable: si es poden obtenir làmines pressionant-o copejant-ho. Per exemple, l'or es lamina mitjançant cops.
        
        Séctil: si pot tallar amb un ganivet formant encenalls.
        
        Dúctil: si es pot estirar en forma de fil.
        
        Flexible: si es pot doblegar però no recupera la seva forma després de cessar l'esforç.
        
        Elàstic: si es pot doblegar però recupera la seva forma després de cessar l'esforç. Per exemple, les miques.
- - - - es la relació entre la masa de un mineral i el volum que ocupa
        
        segons les densitats es classiiquen en:
        
        minerals lleugers:densitats inferiors a 2,5 g/cm3
        
        minerals normals: densitat entre 2,5 i 4g/cm3
        
        minerals pesats: densitat superior a 4 g/cm3
    - - aquesta propietat fa que alguns minerals (generalment porten ferro, cobalt o níquel seran atraïts per un imán
        
        minerals ferromagnètics: són fortament atraits per un imàn per exemple la magnetita
        
        minerals paramagnètics: minerals debilment atraits per un imàn, com el hematites i la siderita
        
        minerals diamagnètics: minerals que no són atraits per un imàn com el azufre y el quarz
    - - la conductivitat es la propietat que contenen alguns minerals i permeteixen el pas de la electricitat, per lo que poden transmitir corrent elèctrica
        
        piroelectricitat: es la carga elèctrica que presenten les cares d'alguns cristalls quan se sotmeten a una variació de temperatura. La turmalina i el topaz só n minerals piroelèctrics
        
        la piezoelectricitat: Es la carga elèctrica que contenen alguns minerals que fa que, quan estan sotmetuts a presió adquereixen cargues de signe contrari al seus extrems
    - - el hàbit cristalí descibeix l'aspecte general que presenten els minerals. El habitat es troba determinat per les condicions ambientals de la formació i es reflexa de la estructura cristalina, que conté la seva forma. Un mateix mineral pot aparèixer baix hàbits diferents
        
        prismàtic: quanels cristalls tenen formes allargades curtes
        
        acicular: quan els cristalls amb forma prismàtica allargades com agulles
        
        filiforma: amb cristalls amb fromes de fills o pels
        
        tabular: amb formes de tables o làmines...