Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L'antiga Roma FEINA GEO (El primer sistema de govern que va tenir Roma…
L'antiga Roma FEINA GEO
-
-
-
L'altre gran mite de la Història de Roma és el de Ròmul i Rem, dos bessons llançats al riu Tíber i criats per una lloba.
El primer sistema de govern que va tenir Roma va ser la Monarquia. La monarquia a Roma va acabar perquè els reis van acabar abusant del seu poder i el poble es va aixecar contra ells.
La segona fase de l'expansió de la república romana va tenir lloc entre els segles III i II a. C. Van conquistar territoris del Mediterrani occidental com la península ibèrica, la Gàl·lia i la part occidental del nord d'Àfrica.
La tercera fase de l'expansió romana va tenir lloc entre el segle II i l'I a. C. Van conquistar forta, Macedònia, Egipte i la costa del Mediterrani oriental.
Per tots els territoris que conquistaven, els romans van fundar ciutats, van construir calçades i edificis, i van imposar les seves lleis i costums a les poblacions locals, a aquest procés li diem Romanització.
Les tres institucions que formen la república romana són els magistrats, comicis i senat.
Les assemblees populars romanes en les quals es triaven als magistrats i s'aprovaven les lleis es diuen comicis. En els comicis sol podian participar els patricis.
La mesura que va prendre el senat de Roma per a controlar les revoltes socials dins de la república en el segle I a.C va ser donar més poder als generals i a l'exèrcit per a imposar-se per la força.
L'imperi amb el qual es va enfrontar Roma pel domini de Còrsega, Sardenya i Sicília va ser Cartago.
Les guerres als cartaginesos es deien Guerres cartagineses, que va guanyar Roma.
Els Romans ens han deixat lleis i institucions, les calçades, llenguatges derivats del llatí, números romans, art i monuments.
Juli Cèsar pertanyia a un grup social que es deia Patricis. Juli Cèsar va ser nomenat Cònsol vitalici. Els cònsols eren els magistrats més poderosos de tota Roma. Com cada vegada tenia més poder el senat espantat va enviar a Pompeu a lluitar contra César donant lloc a una guerra civil. Després de la guerra civil Juli Cèsar es va convertir en un dictador. Va morir l'any 44 a.C assassinat per uns senadors. Després de la seva mort es va iniciar una nova guerra civil i el successor de Juli Cèsar va ser Octavio Augusto.
Octavio Augusto va guanyar la guerra i es va convertir en emperador. Com a emperador va tenir els poders de Summe Pontífex (màxima autoritat religiosa), jutge suprem i cap de l'exèrcit. A Octavio se li atorga el sobrenom d'Augusto l'any 27 a. C. L'emperador amb el qual aconsegueix el territori de l'imperi romà la seva major grandària va ser amb l'emperador Trajà.
L'any 395 Teodosio va dividir a l'Imperi en dues meitats (occident i orient). Una meitat, Imperi Romà d'Occident, va ser envaïda pels pobles germànics l'any 476. La capital de l'Imperi Romà d'Occident va ser Constantinoble.