Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS (Les ciutats medievals (Perquè varen…
EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS
Creixement del comerç
El comerç es realitzava per terra, amb carros, però sobretot amb vaixell que tenia major capacitat de càrrega i velocitat
Carro
Vaixell
↓ Hi havia 2 grans rutes marítimes: ↓
Mediterrània :
Relacionava ciutats de la península ibèrica, itàlica, amb els ports musulmans i de l’imperi bizantí. Importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven teixits, armes i eines.
Atlàntica i del Bàltic :
Dominada per una associació de comerciants, la Hansa. Comunicava els ports de Lisboa, Bilbao, Santander; amb les ciutats de Bruges, Anvers, Hamburg, Lübeck i fins i tot russes. Es transportava llana, vi, pells, fusta i blat.
Artesans
Hi havia tres categories d'artesans en cada ofici.
El aprenent
Era un treballador expert que rebia un salari pel seu treball.
L'oficial
Era un jove que volia aprendre l'ofici diversos anys.
El mestre artesà
Era l'amo, obtenia els guanys i pèrdues de l'negoci. El dirigia el gremi.
Els gremis eren carrers en les quals habitaven gent d'un mateix ofici, com el gremi dels artesans.
Els artesans tenien el seu taller d'artesania a casa, vivien i treballaven en ella a el mateix temps.
Les ciutats medievals
Estaven completament envoltades de murades altes per defensar-se i s'anaven ampliant a mesura que la ciutat creixia.
Els carrers eren estrets, bruts, ben poc empedrats i sense voreres,
Les cases eren petites, fetes de fusta amb pastís i horts.
Les cases s'agrupaven per barris, que aplegaven la població segons la procedència, la religió (call, moreria) o l'activitat artesana (gremis).
Solien estar situades pròximes a les principals vies de comunicació i a territoris que pogués abastar les necessitats més importants dels habitants, com rius, bosc, mines.
Al centre hi havia la plaça. Els edificis més importants eren l'ajuntament, la catedral, el mercat, la llotja.
Els ravals, barris que aplegaven gent humil quan ja no quedava espai dins els murs
Perquè varen créixer les ciutats?
Les noves tècniques agrícoles provoca que es necessitin menys pagesos al camp i molts emigraren a les ciutats, per cercar-hi feina i fugir de la servitud.
El comerç es va reactivar, i molts de mercaders es varen establir a les ciutats, on hi havia els mercats.
Les ciutats oferien millors condicions de vida, on tots els habitants eren lliures.
Els reis es fan forts
Volen imposar-se als nobles i fer més grans els seus regnes.
Como la burgesia cad, Com la burgesia cada vegada més rica, els monarques van decidir pactar amb ells.
Els monarques els oferiren: cartes de llibertat que els feien lliures i privilegis.
→
←
Burgesos varen proporcionar als monarques recursos econòmics per lluitar contra els nobles i imposar la seva autoritat.
Crisis del S.XIV
Les guerres entre les monarquies europees per reforçar el seu poder varen originar saqueigs, mort i destrucció. Els cultius quedaren destrossats.
Les males collites que afegit a l’esgotament del sòl va donar lloc a la falta d’aliments provocant fam i un augment de la desnutrició i mortalitat entre la població.
El 1348, una gravíssima epidèmia, la Pesta Negra, va provocar una enorme mortalitat a tot Europa, va morir la ¼ part de la població.
Les ciutats varen créixer?
Millores de l'alimentació dels ciutat
Final de les guerres
L'augment de la població
Creixement de la població
Millora l'aliment
Més resistència a les malalties.
Millora de la agricultura
Les innovacions agrícoles van donar com a resultat un gran augment de la productivitat
Nous instruments agrícoles com el jou de collera, principalment utilitzada en els cavalls.
Nous mètodes de conreu
La rotació triennal
Només s'deixava un terç de la terra en guaret.
L'ús de fems com l'adob.
Regadiu
La utilització de molins de vent i aigua
Aquests facilitaven moldre era gra
La burgesia
La base de la seva riquesa eren els doblers que cobrava per la venda dels seus productes o els beneficis que li generaven els negocis.
Segons la riquesa, podem distingir entre:
l'alta burgesia, formada per grans comerciants i banquers,
la petita burgesia, que incloïa tant els mestres artesans com els petits comerciants.
nobles i eclesiàstics, els quals, atrets per la riquesa i l'activitat de la ciutat, hi fixaven la residència (palaus, convents, esglésies)
burgesos
molta gent humil, com ara artesans, criats, gent sense ofici i captaires.
minories, com ara els jueus, que vivien en comunitats independents, calls.
Sorgeix la burgesia, un nou grup social, que cada vegada té més poder
