Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Currículum Educació Infatil Primer cicle (ORIENTACIONS SOBRE LA TASCA…
Currículum Educació Infatil Primer cicle
ORIENTACIONS SOBRE LA TASCA EDUCATIVA EN EL PRIMER CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL
Les persones educadores
Fer d'educador
La relació educadora-infant, li dóna a l'infant la seguretat necessària per adaptar-se a les noves situacions
Planificar i organitzar l'ambient educatiu
Els pares confien a la persona educadora l'atenció dels seus infants
Promoure el desenvolupament de les capacitats dels infants
Punt de referència respecte als pares i als infants.
Acompanyar l'activitat dels infants
Observar i documentar
El treball en equip
Garanteix la coherència educativa del centre, i de tots els seus membres
Mesures per a la incoporació dels infants i les seves famílies a la llar
Criteris sobre l'organització dels espais, els temps i els materials
Criteris per a l'agrupació dels infants
Criteris sobre la selecció d'equipaments i materials
Criteris sobre l'organització, la utilització i el manteniment dels espais i materials comuns
Instruments i/o estratègies a emprar per conèixer i documentar el procés seguit per cada infant i el que ha après
Criteris per a l'assignació de la persona educadora a un grup d'infants
Característiques humanes i professionals
Maduresa personal
Actitud respectuosa amb un mateix i amb els altres
Capacitat d'expressar les pròpies idees
Procés d'autoreconeixement per desenvolupar actituds d'empatia
Escoltar activament les idees dels altres
Acceptar opinions i crítiques
Manetenir una actitud repectiva a les noves idees i al treball en equip en general
Autocontrol de l'educador
Perseverança per aconseguir les millors condicions possibles
Formació general
Formació extensa en el coneixement de les característiques dels infants i processos d'aprenentatge
Fonaments sobre l'organització pedagògica i recursos didàctics
Coneixement científic
El procés de formació continua durant la pràctica professional
Formació cultural àmplia i sòlida
L'observació i la documentació pedagògica
L'observació
És una interpretació, no és l'enregistrament fidel .
Tota observació implica un seguit d'eleccions
Quan observarà
Qui observarà
Per què observarà
Com observarà
Què observarà
Explorar els interessos dels infants, els seus coneixements i idees, les habilitats i procediments que despleguen, els processos que segueixen, etc.
Disposar d'informació sobre cada infant i millorar-ne el procés d'ensenyament
La documentació pedagògica
Tot el que passa a l'activitat quotidiana de la llar d'infants, pot ser registrat i mostrat.
El material que compon la documentació pedag`gica pot ser:
Notes escrites
Enregistraments en vídeo i/o audio
Fotografies
Produccions dels infants, etc.
Permet fer visibles els processos dels infants, el que diuen, el que fan, la seva activitat i alguns dels seus produtes.
Instrument vital per a una pràctica reflexiva i democràtica
Comunicació i informació entre la llar d'infants i la família
Canals llar d'infants-famílies
De col·laboració
Cooperació en activitats
Contribució de les famílies en determinades tasques de la llar d'infants
De participació
Participació en el consell escolar
Reunions d'àmbit general
Comentar i debatre, col·laborar i cooperar
AMPA
D'informació
Coneixer i contrastar les expectatives i els punts de vista de les famílies i de l'escola
Facilitar el diàleg entre pares/mares i educadors
Font de retroacció (feedback) permanent
el tractament de la informació
Informació compartida
Primera entrevista
Qüestionaris o fitxes informe inicials
Informació que es retorna
Llibreta diària i contactes quotidians
Informes
Àlbum
Blocs a Internet
Recursos que afavoreixen la comunicació
Estrevistes amb cada familia
Contactes diaris
Una trobada abans de l'estiu
Trobades periòdiques
L'organització de la llar d'infants
Higiene personal
Promou activitats que porten a l'exploració del propi cos
Rentar les mans i la cara
Tenir cura d'un mateix
Adonar-se de la brutícia
Adonar-se dels canvis de temperatura corporal
Evitar anar moll innecessàriament
Reconèixer les necessitats d'orinar, defecar, etc.
Higiene nasal
Un bon estat de salut, està relacionat amb els bons hàbits higiènics.
Canvi de bolquers
Control d'esfínters
Alimentació
NEcessitat fisiològica
L'infant estableix les seves primeres relacions voluntàries amb l'entorn
Els àpats han de ser estones plaents
Promoure les relacions afectives i socials dels infants
Entrades i sortides
Retrobament de persones, espais i activitats noves.
L'infant ha de manifestar els seus sentiments
Moment de separació infant-familiars
Canvis d'espai, activitat, anar a dormir, despertar-se, deixar un objecte a un company, retrobar
Descans
La recuperació d'energia dels infants, és més ràpida que la dels adults.
Combinar les activitats amb estones de repòs.
Dormir i descansar són necessitats de primer ordre
La fatiga es dóna de forma periòdica durant el dia
La vida quotidiana i els moments de cura
S'estableix sovint una seqüència d'accions que es reprodueixen de forma peiòdica
L'estructura organitzativa és molt important en totes les activitats d'atenció personal.
S'alternen els moments d'higiene perosnal amb es de joc, de descans i d'alimentació
La llar d'infants: xarxa de relacions
La relació dels infants amb l'entorn, amb el saber
Infants curiosos, exploren el seu entorn
Senten curiositat per totes les coses i exploren tot allò que els cau a les mans
Ho toquen tot, s'interessen per les relcions entre els objectes
Construeixen interpretacions sobre la realitat que perceben
Aquesta relació dependrà de com es tracti la seva curiositat, les ganes d'explorar, de descobrir, etc.
Les relacions entre els membres de l'equip
Equip: encarregat de vetllar per la bona marxa de la llar
L'equip planifica i organitza l'ambient educatiu
Facilita i promou vincles i relacions entre els adults, els infants i l'entorn.
Relació cordial, respecte i confiança amb l'equip.
El benestar d'uns condiciona el benestar dels altres.
Les relacions entre els infants i els adults
Coherència en el tracte
Previsibilitat en la manera com atén les seves necessitats
Com els agafa, com hi parla, la seqüència d'accions que es duen a terme en una determinada situació, etc.
La persona educadora ha de ser sensible
atent a les necessitats individuals dels infants
detectar signes de cansament, avorriment, gana, etc.
Tractar la irratibilitat i el plor com a formes naturals
Les relacions entre les persones educadores i les famílies
No hi ha dues famílies iguals, cada casa és un món
Les concepcions i pràctiques educatives de cada família són diferents
La família és la major font de diversitat
La família fa que cada infant sigui únic i irrepetible.
A l'escola bressol poden conviure infants amb experiències educatives molt diferents.
Es requereix una individualització en l'acció educativa, en vers al context familiar de cada infant.
Hi ha d'haver una estreta col·laboració entre pares i educadors
Finalitat: conèixer i valorar les coses que fan i participen els infants a casa i a la llar d'infants.
Intercanviar opinions i punts de visa, establir acords i projectes conjunts.
Les relacions entre els infants
Desenvolupament de competències cognitives, socials i afectives.
Observar, imitar i reproduir l'activitat d'altres infants
Ajudar o ser ajudats
Col·laborar
Compartir situacions i construir coneixements conjuntament
Condicions que afavoreixen la relació
No jutjar les famílies
No donar consells, sinó plantejar interrogants
Fer-los sentir pares i mares competents
No donar respostes, sinó generar preguntes
Característiques de les relacions que fan céixer
Relacionar-se amb altres persones
Establitat en les relacions
Regularitat en el tracte i el respecte
Els infants s'han de sentir segurs
Els infants han de tenir la possibilitat d'establir lligams afectius amb les persones que se n'ocupen.
Els hi hem de grantir un tracte individualitzat
Se'ls ha de respectar la manera de ser i de fer
La incorporació a la llar d'infants
L'acollida de cada infant i la seva família
Planificar la incorporació del fill/a a la llar d'infants
Recollir algunes informacions bàsiques sobre els hàbits i preferències de l'infant
Entrevista individual per iniciar una relació de confiança i respecte mutu
L'espai classe, els objectes i les joguines que hi troben
Mantenir en el nou espai alguns dels materials i jocs preferits del curs anterior
Els nous, agrairan molt un entorn càlid i harmònic
Els infants solen canviar de sala cada curs
Materials i joguines suficients, variades, estimulants, en bon estat, agradables a la vista i ben distribuïdes.
La persona educadora vetllarà perquè la sala es mantingui en ordre.
Primers contactes amb les famílies
Que els pares sàpiguen qui s'cuparà de la seva criatura
Pot haver una segona presentació amb els pares dels infants nous del grup
Primera trobada (presentació de la llar)
Atenció individualitzada
No es tracta de "suplantar" la mare o pare, sinó de que la transició sigui suau de casa a la llar.
Buscar certa continuïtat en els ritmes i situacions més íntimes
Respectar el ritme i les costums de cadascun dels infants.
Sempre s'ocuparà la matexia educadora de cada infant.
Segons l'entrevista, tractar: ritme de son, vigília i alimentació, costums i objectes preferits, horari, ritme d'incorporació, etc.
Ritme d'incorporació dels infants
Tranquil·litat i confiança dels pares i mares
Fer coincidir els infants nous des del primer moment amb els que ja assistien anteriorment.
Incorporació graudal, que no coincideixin massa infants nous alhora
Activitats que s'hi proposen
Suggerir ativitats que afavoreixen la relació grupal.
Activitats o recursos per ajudar els infants a entendre la separació
Els primers dies, les educadores han de fer propostes i organitzar activitats i jocs per tal de que els infants descobreixin el nou medi, els companys de grup, etc.
Procupar crear moments d'interacció plaents que cada infant pugui recordar.
Planificació de l'acollida
Espai classe, objectes, materials i joguines que hi trobaran
Atenció individualitzada de cada infant
Acollida de cada infant
Activitats que es proposaran
Primers contactes amb les famílies
Temps per observar
Ritme d'incorporació dels infants
Temps per observar
Quan l'infant assisteix acompanyat, l'educador pot observar la manera d'agafar-lo, de canviar-lo, de jugar amb ell, etc.
Fixar-se en la seva actitud, disposició, etc.
Cal observar el procés d'adaptació dels primers dies de l'infant
Funcions de la llar d'infants
Al servei de les famílies
Jugar i relacionar-se amb altres infants des de petits
Gaudir d'espais i materials especialment pensats i organitzats per facilitar l'activitat i les relacions
Participar en activitats i propostes educatives d'ensenyament
Suport als pares com a educadors
Posar al seu abast informació sobre el desenvolupament infantil
Afavorir la relació i l'intercanvi entre els pares i mares
Conèixer i valorar la seva tasca educativa
Establir un pont de confiança entre pares i educadors
Compartir expectatives i projectes sobre l'educació dels fills
Context educatiu i de desenvolupament per als infants
Infants competents i cpaços d'establir relacions que els permetin desenvolupar-se
Infants vulnerables
Necessiten estar envoltats per adults per tal de que els hi responguin les seves necessitats.
La llar d'infants ha de facilitar el desenvolupament integral dels infants.
És imprescindible que pares i educadors coneguin i valorin les activitats en què els infants s'impliquen i participen.
L'activitat de l'infant
El joc
Conducta espontània i voluntària
Qui juga té una actitud activa, posa en joc les seves motivacions
Està relacionada amb l'interès dels infants
Conté totes les tendències evolutives i a la vegada és una font per al desenvolupament dels infants
Conducta observable caracteritzada per ser plaent
En el joc es combina activitat, pensament, sensibilitat i autonomia
Les propostes lúdiques
El valor singular del joc com a generador d'aprenentatge
L'infant "ha de jugar per aprendre"
Característiques de l'activitat de l'infant
Descobreixen les relacions entre obejctes, materials i situacions bastant-se en l'experiència directa.
Aprenen amb tot el cos, gaudeixen fent les coses per ells mateixos i posen a prova totes les seves habilitats.
Exploren els objectes i materials amb tots els sentits per reconèixer les seves propietats.
Creen amb els materials, imaginen escenaris i els comparteixen amb les persones pròximes.
La llar d'infants: una institució amb identitat pròpia
Etapa NO obligatòria
infants de 0 a 3 anys
1r cicle Educació Infantil
Espais i materials
Espais d'activitat i de joc
Els espais han de protegir als infants de les interferències que provoca l'activitat grupal.
Creació de petits espais dintimitat, reduïts per tal de facilitar que l'infant pugui estar sol.
Cal organitzar l'espai disponible en diferents àrees funcionals, clarament delimitades, amb materials específics.
L'ambient educatiu ha d'estar preparat per oferir a l'infant estímuls necessaris per a l'experimentació amb els objectes quotidioans i de l'entor.
Els materials
Materials de l'entorn natural
Materials inespecífics i de recuperació
Materials que formen part de la vida quotidiana
Materials específics de l'entorn cultural
Oferir gran varietat de materials als infants
Els materials han de ser seleccionats per les possibilitats d'afavorir l'acció de l'infant
La persona educadora ha d'organitzar els materials
Cal renovar periòdicament els materials per manternir viu l'interès i la curiositat dels infants.
CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE EL PRIMER CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL
Etapa educativa configurada per dos cicles
1r cicle
Llar d'infants
0 a 3 anys
2n cicle
Parvulari
3 a 6 anys
DESPLEGAMENT CURRICULAR EN EL PRIMER CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL
Les àrees
Àrea de descoberta de l'entorn
Observació i exploració de l'entorn fisic i social.
Observació i constatació d'alguns dels canvis i modificacións de tots els elements de l'entorn natural.
Observació i actuació sobre la realitat immediata.
Participació en festes, tradicions i constums e la comunitat on pertany amb interès i curiositat.
Orientació en les seqüències temporals de l'organització de la vida diària.
Iniciació en la diferenciació d'algunes qualitats sensorials.
Orientació i autonomia en els espais habituals i quotidians.
Reconeixement de seqüències espacials, temporals i lògiques.
Comprensió i apreciació progressiva de l'entorn immediat.
Iniciació en l'ús de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes.
Àrea de comunicació i llenguatges
Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral.
Iniciació en l'ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres.
Coneixement i utilització de les normes que regeixen els intercanvis, relats i converses (atenció, espera, to de veu, interès, iniciativa, etc.)
Record i relat d'expreiències passades i relacionar-les.
Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen els adults i altres infants.
Reconeixement, retenció i memorització de cançons, dites, cantarelles, jocs de falda, etc. i participar-hi de manera activa.
Interès oer algunes de les tècniques més bàsiques (pintura, dibuix, etc.
Reconeixement i participació activa en danses senzilles amb una progressiva coordinació general del cos i el ritme.
Iniciació en la desocberta i l'ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic.
Àrea de descoberta d'un mateix i dels altres
Progrés en l'adquisició d'hàbits del benestar corporal i la seguretat personal (higiene, salut, ordre, constància, etc.)
Progrés en el domini de la coordinació i el control dinàmic del cos.
Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments.
Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes (alimentació, repòs, higiene personal, etc.)
Descobriment i identificació de les pròpies necessitats fisiològiques (gana, set, son, etc.)
Domini progressiu del control i la coordinació oculomanual.
Domini de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos.
Iniciativa per dur a terme activitats i jocs.
Identificació com a persona
Disposició per establir relacions afectives positivies amb persones adultes i infants.
El projecte educatiu
Components del projecte educatiu
Criteris per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat.
Concreció dels criteris metedològics, organitzatius i de seguiment i observació de l'infant.
Criteris de no-discriminació i d'inclusió educativa.
Organització de l'horari escolar, que ha d'incloure les mesures per a l'acolliment i observació dels infants.
Característiques de l'entorn social, cultural i sociolingüístic, i els criteris d'ús de la llengua catalana en el centre.
Concreció dels mitjans de relació amb les famílies.
Concreció per al desenvolupament del currículum (Programació del curs i unitats didàctiques).
Elements de reflexió per a l'elaboració del projecte educatiu
Com es concreten, amplien o adeqüen els objectius a la realitat del centre?
Quines actuacions ja es fan a la llar d'infants que el personal educador valora especialment?
Què s'entén per educació integral?
Com es detectaran i valoraran les diferents necessitats educatives dels infants?
Què s'entén per oferir expectatives d'aprenentatge a tot l'alumnat?
Com s'avaluarà la pròpia actuació educativa?
Com es valora la importància del tracte personal i de fer que cada infant es senti important?
Quines activitats i oportunitats s'oferiran als infants?
Quin és el rol del personal educador en les situacions d'aprenentatge?
Quina imatge tenim dels infants?
Com es tindran en compte els diversos espais i mètodes d'aprenentatge: joc, hàbits, racons...?
Què entenem per documentació pedagògica?
Com s'assegura el lligam entre la llar d'infants i la família?
Quina idea té el personal educador sobre el respecte?
Quina idea té el personal educador de les capacitats?
Els objectius de cicle
Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a través del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.
Dominar progressivament el cos i l'adquisició de noves habilitats motrius, augmentant l'autonomia en els desplaçaments, en l'ús dels objectes i l'orientació en l'espai quotidià.
Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d'alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li són habituals.
Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l'organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.
Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l'adquisició de comportaments socials que facilitin la integració del grup.
Projectar les pròpies vivències a través de l'activitat lúdica i anar-les presentant a través d'un incipient joc simbòlic.
Identificar-se com a persona, assolir el grau de segureat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.
Iniciar-se en la descoberta i l'ús del llenguatge corporal, verbal, matemàtic, musical i plàstic.
La programació de curs
Els components de la programació del curs
Nom unitats didàctiques, projectes o conjunt de tasques.
Objectius del cicle que s'associen a cadascuna de les unitats didàctiques.
Distribució unitats didàctiques dins el període temporal pensat.
Capacitats que s'associen a cadascuna e les unitats didàctiques.
Període temporal al quan fan referència (sol ser anual)
Continguts de cada unitat didàctica.
Nivell o grup d'infants al qual està destinada
Què cal tenir en compte a l'hora de concretar la programació del curs
Bona programació
El joc com a activitat privilegiada
Situacions i vivències quotidianes dels infants a la llar d'infants
Fugir de les propostes tancades.
Entorn llar d'infants
Distància entre lo programat i la realització
Desenvolupament de les capacitats en el currículum
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges.
Observar i explorar l'entorn immediat, natural i fisic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i iniciant-se en la resolució pacífica de conflictes.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateixos i de les altres persones.
Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
Les unitats didàctiques
Què cal tenir en compte a l'hora de fer les unitats didàctiques
Donar valor educatiu a tot allò que succeeix quotidianament
Ampliar les experiències dels infants acollint l'inesperat, incorporant l'imprevist, enriquint el quotidià.
Organitzar el temps, l'espai i els materials
Avaluar el procés d'ensenyament i aprenentatge.
Què podem programar a la llar d'infants
Propostes lúdiques (panera dels tresors, joc heurístic, joc sensorial, etc.)
Espais (aula, de descans, pati, polivalent, etc.)
Moments de cura i relació (benvinguts, dinar, descans, neteja, etc.)
Característiques que han de tenir les unitats didàctiques
Han de potenciar l'autonomia
Han d'assumir un enfocament que parteixi de l'acció.
Han d'integrar el protagonisme de l'infant en l'activitat del joc.
Han de tenir cura del benestar emocional.
Han de donar resposta a les necessitats dels infants i a la manera natural d'aprendre.
Han de promoure la multiplicitat de potencialitats de l'infant.
Han de considerar totes les situacions i vivències quotidianes dels infants a la llar d'infants com a activitats educatives.
Components de les unitats didàctiques
Objectius d'aprenentatge
Continguts
Nom i grup d'infants al qual es destina
Metedologia
Temps
Agrupament de l'alumnat
Materials necessaris
Paper de la persona educadora
Activitat
Avaluació
Valoració del progrés i evolució dels infants
Valoració de la unitat didàctica
ANNEX
Decret 101/2010