La conspiració contra la República fou instigada per diferents sectors conservadors: els monàrquics; els falangistes i els carlins (requetès), milícies armades; alguns sectors de la CEDA, incloent-hi també el seu líder, Gil-Robles; els militars; i la jerarquía eclesiàstica.
Unión Militar Española i dirigits pel general Emilio Mola (destinat a Navarra), foren els organitzadors de la inserrecció contra ael poder republicà. Els generals implicats foren: el monàrquic Manuel Goded, destinat a Mallorca; republicans com Gonzalo Queipo de Llano, destinat a Ssevilla; altres amb més difícil adscripció política com José Sanjurjo,destinat a Portugal, Francisco Franco, destinat a Canàries, que no va decidir la seva participació en el cop fins als darrers dies.
El cop militar es va precipitar el 17 de juliol a la tarda. Es va iniciar a la guarnició de Melilla, des d'on van controlar tot el Protectorat marroquí. El 18 de juliol Frnco va volar des de Canàries fins al Marroc i va pendre el comandament de l'exèrcit d'Àfrica.
Sanjurjo, va morir en un accident aeri. Mola dirigia des de el seu lloc de comandament Pap¡mplona (Navarra). El govern, va reaccionar amb indecisió i passivitat un cop esclatada la revlolta.
El presiden del govern, Santiago Casares, va dimitir la mateixa nit del 18. Azaña va encarregar a leshores a Diego Matínez Barrio la formació d'un govern. Davant el fracàs de les seves gestions amb Mola, va dimitir l'endemà, i Azaña va nomenar José Giral, que el dia 19 va lliurar armes a les organitzacions políttiquesi sindicals.
La revolta va triomfar amb relativa facilitat a les Canàries, el Marroc i en part d'Andalusia, a Navarra, Castella i Lleó, Galícia, Aragó, la Rioja i les illes Balears, tret de Menorca. En canvi, va fracassar a Catalunya, el País Valencià, Madid, Castella-la Manxa, Extremadura, el País Basc, Astúries, Cantàbria i la resta d'Andalusia.