El 1936 es van celebrar les eleccions generals. A Catalunya, la coalició d'esquerres Front Popular va prendre el nom de Front d'Esquerres de Catalunya i incloïa ERC. La dreta s'agrupà en el Front Català d'Ordre, que, dirigit per la Lliga Catalana, agrupà candidats d'Acció Popular Catalana, de Renovación Española.
El programa de la coalició d'esqueres se centrava en la defensa de l'Estatut i de l'autonomia, en l'amnistia per als presos polítics.
La victòria de la coalició d'esquerres va permetre recuperar l'Estatut i la Generalitat. L'amnistia per a les 30.000 persones empresonades, entre les quals hi havia el president Lluís Companys, que va tornar a ocupar la presidència de la Generalitat, i els membres del seu govern.
Amb el triomf del Front d'Esquerres es va iniciar un període d'una certa tranquilitat a Catalunya, que féu que la premsa parlés de l'oasi català. En canvi, a les principals ciutats de l'Estat es va viure un increment de la tensió i la violència als carrers.
Aquesta calma relativa a Catalunya es devia, en bona part, a l'acceptació dels resultats electorals per part dels membres de la Lliga Catalana , i al fet que el govern de la Generalitat, tal com va manifestar Companys en el discurs del seu retorn, va renunciar explícitament a cap tipus de revenja pels esdeveniments anteriors.
Un cop restablert l'Estatut, es van rependre els traspassos, que culinaren, el mes de juny, amb el de l'ordre públic. Tornà a tenir vigència la Llei de Contractes de Conreu, i els propietaris foren obligats a tornar a donar feina als obrers i pagesos acomiadats des de 1933.
La recuperació de les llibertats va permetre que el moviment obrer es reestructurés. L'any 1935 s'havia creat el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), d'ideologia antiestalinista.
Tant el POUM com la CNT mostraren el seu antifeixsme.