Dimissió de Primo de Rivera (1930), el govern del general Berenguer (dimiteix el febrer de 1931) va pretendre el retorn a la situació de 1923 i el restabliment de la Constitució de 1876.
El 17 d'agost de 1930, els diversos partits republicans i nacionalistes van signar el Pacte de Sant Sebastià, per tal d'impulsar un moviment polític revolucionari que, mitjançant una inssurrecció armada recolzada per mobilitzacions populars, derroqués de la monarquia i instaurés la república. Els signats del pacte aviat van obtenir el suport dels socialistes i de la CNT, legalitzada després de la caiguda de Primo de Rivera.
El moviment revolucionari fou un fracàs. La inssurrecció militar, centrada a Jaca, fou reprimida i la vaga general no es va arribar a convocar. Però el fracàs no va evitar la crisidel govern Berenguer, ni el malestar creixent contra el règim en els ambients tant intel·lectuals i universitaris com populars i, fins i tot, entre alguns sectors monàrquics.
El govern es va veure obligat a convocar unes noves elleccions (1931) (convocades per Joan Bautista Aznar). Candidatures republicanosocialistes van triomfar en 41 de les 50 capitals.
Davant el resultats electorals, el rei Alfons XIII va optar per l'exili, el 1931 es va proclamer la república en diverses ciutats espanyoles. Niceto Alcalà-Zamora va constituir un govern provisional.
El govern provisional, que aviat va convocar eleccions constituents en els àmbits social i militar.
Dreta: opocició d'un sector de l'exèrcit i de l'oligarquia, sobretot topen amb l'Església. Aquesta actitud va provocar una onada anticlerical que es va manifesar en la crema de convents.
Esquerra: les reformes tampoc van satisfer les expectatives d'una part del ploretaliat, que aspirava a la revolució social i a un repartiment immediat de terres.