Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

La crisi de la Restauració (1898-1931) (La Dictadura de Primo de Rivera…

- - - - L'Estat va orientar la seva política econòmica a fomentar les obres públiques i a crear grans monopolis. A més, va practicar el proteccionisme aranzelari per tal d'afavorir els empresaris espanyols.
        Es va millorar la xarxa de carreteres i de ferrocarril.
        Es crea la Companyia Telefónica Nacional de Espanya el 1924, i la creació de CAMPSA.
        L'absència de reformes estructurals en l'agricultura va mantenir el camp espanyol en un endarreriment secular.
    - - La repressió de sindicats més radicals (la CNT fou il·legalitzada). Assegurança per malaltia, descans dominical, habitatges protegits, ensenyament professional...
        Organitzación Corporativa Nacional.
  - - - L'anarquisme, amb la CNT
      - El catalanisme, l'intent d'incursió armada des de Prats de Molló (a la Catalunya francesa), el 1926, dut a terme per Francesc Macià al capdavant del partit independentista Estat Català.
      - L'actitud del socialisme va oscil·lar entre partidaris d'aprofitar la tolerància que el règim els oferia per a influir en la política social, i els qui s'hi oposaven radicalment.
      - Els republicans, l'Aliança Republicana. Els republicans van aglutinar el moviment opositor, que des de 1929 es va estendre també als sectors empresarials
- - - - L'assistència social. Casa de Maternitat
      - L'obra cultural. Promovent la normalització de la llengua catalana. Es va crea l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya o el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments.
      - La construcció d'infraestructures. Xarxa telefònica
- - - - Davant l'esclat de la guerra (1914-1918), Espanya va adoptar una posició oficial de neutralitat. Malgrat tot, l'opinió pública es va dividir entre aliadòfils (Partidaris de França i Regne Unit), bàsicament liberals i progressistes, i germanòfils (Partidaris dels imperis centrals), grup format pels sectors més conservadors.
        La neutralitat va afavorir un cert auge econòmic a Espanya, ja que les necessitats dels contendents europeus van provocar una gran demanda de productes agraris i industrials. En realitat, l'augment de les exportacions va afavorir la proliferació de negocis especulatius i va enriquir ràpidament els empresaris i intermediaris, que no van invertir en el sistema productiu.
    - - Eduardo Dato com a cap del govern va originar l'escissió dels seguidors de Maura. Els liberals es van dividir en faccions. Aquesta disgregació interna dels partits dinàstics va augmentar la inestabilitat política.
        Era freqüent el tancament periòdic de les Corts.
  - - - Les causes foren diverses: la inestabilitat governamental; una nova llei que establia l'ascens per mèrits de guerra. Beneficiava l'exèrcit del Marroc, discriminava a la resta amb baixos salaris.
        El malestar militar contra l'Estat va provocar la formació de Juntes de Defensa, una mena d'associacions sindical que defensava els interessos econòmics i professionals del cos. Les Juntes presionaren el poder civil, que les va legalitzar, fet arran del qual l'autonomia i la ingerència política de l'exèrcit foren cada vegada més grans.
    - - Com a resposta al clima de tensió existent, el govern d'Eduardo Dato va decretar la censura de premsa i la suspensió de les garanties constitucionals i de les Corts. Davant d'aquesta actitud autoritària, i enmig d'una onada de protestes, Francesc Cambó, dirigent de la Lliga Regionalista, va convocar a Barcelona (juliol de 1917) una Assemblea de Parlamentaris a la qual assistirien només l'oposició d'esquerres i alguns liberals.
        L'heterogeneïtat ideològica.
    - - Comitè d'acció conjunt CNT-UGT.
        Vaga general revolucionària 13 d'agost de 1917.
        Ciutats de Catalunya, Astúries, el País Basc i Madrid.
        Reprimir durament la vaga, balanç de més de 70 morts.
- - - - Dirigits per Silvela i el general Polavieja.
        Antoni Maura (1907-1909) (Substitut de Cánovas), que preferia fer "la revolució des de dalt". Reformar el sistema per a poder-lo mantenir.
        Legislació proteccionista i legislació social.
        Maura fou destituït després de la dura repressió que va exercir en els conflictes socials de 1909 a Barcelona, coneguts com la Setmana Tràgica.
    - - No fou fins al 1910, després de la destitució de Maura, que els liberals intentaren dur a terme un programa reformista, liderat per José Canalejas. Centrat en la qüestió religiosa i en el projecte de les mancomunitats provincials. Llei d'Associacions Religioses, promogut pels catalanistes.
        Va democratitzar el servei militar i promou la legislació social.
        El 1912, Canalejas fou víctima d'un atemptat anarquista.
        Després d'uns anys de calma, el 1920 l'exèrcit espanyol va iniciar una ofensiva al Marroc per a estendre el seu domini efectiu en un territori difícil de controlar a causa dels pocs recursos de l'exèrcit i de les característiques del Rif: muntanyós, mal comunicat, poblat per diverses tribus i dividit en dues zones. Davant l'atac, una de les tribus berbers es va revoltar. L'operació va acabar amb la derrota espanyola a Annual (1921), en què van morir dotze mil soldats i en què desaparegué nombrós material militar; a més, es van perdre les principals posicions al voltant de Melilla.
        La derrota va crear un clima de malestar en l'opinió pública espanyola, i va accentuar el descontentament envers el sistema i les crítiques republicanociocialistes conta els militars, els polítics dinàstics i el rei. Així mateix, es va intensificar l'enfrontament entre el poder civil i el militar a causa de la creació d'una comissió al Congrés per a delimitar i exigir responsabilitats pel desastre.
  - - - Catalanisme, Lliga Regionalista (1901). Mancomunitat de Catalunya el 1914.
    - - Partit Reformista. Partit Radical. Alejandro Lerroux a Barcelona.
    - - L'anarquisme, la CNT o Confederació Nacional del Treball. Transformació revolucionària de la societat, prenent com a mètode la vaga general revolucionària.