No fou fins al 1910, després de la destitució de Maura, que els liberals intentaren dur a terme un programa reformista, liderat per José Canalejas. Centrat en la qüestió religiosa i en el projecte de les mancomunitats provincials. Llei d'Associacions Religioses, promogut pels catalanistes.
Va democratitzar el servei militar i promou la legislació social.
El 1912, Canalejas fou víctima d'un atemptat anarquista.
Després d'uns anys de calma, el 1920 l'exèrcit espanyol va iniciar una ofensiva al Marroc per a estendre el seu domini efectiu en un territori difícil de controlar a causa dels pocs recursos de l'exèrcit i de les característiques del Rif: muntanyós, mal comunicat, poblat per diverses tribus i dividit en dues zones. Davant l'atac, una de les tribus berbers es va revoltar. L'operació va acabar amb la derrota espanyola a Annual (1921), en què van morir dotze mil soldats i en què desaparegué nombrós material militar; a més, es van perdre les principals posicions al voltant de Melilla.
La derrota va crear un clima de malestar en l'opinió pública espanyola, i va accentuar el descontentament envers el sistema i les crítiques republicanociocialistes conta els militars, els polítics dinàstics i el rei. Així mateix, es va intensificar l'enfrontament entre el poder civil i el militar a causa de la creació d'una comissió al Congrés per a delimitar i exigir responsabilitats pel desastre.