Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Els efectes de la industrialització sobre la població i les ciutats (Al…
Els efectes de la industrialització sobre la població i les ciutats
Al llarg del segle XIX i com a conseqüència dels canvis provocats per la Revolució Industrial, es va produir un procés de canvi social.
Des de la segona meitat del segle XVIII es va produir un creixement de la població Europa.
Descens de la mortalitat
l’extensió de la vacunació, les millores en la higiene, la instal·lació de clavegueram a les principals ciutats europees, el creixement del nombre d’hospitals i el proveïment d’aigua potable
Manteniment d’una natalitat alta
que durant bona part del segle xix, sobretot en medis rurals, va contribuir, en combinació amb l’augment de l’esperança de vida, a l’acceleració del creixement demogràfic.
LES GRANS MIGRACIONS TRANSOCEÀNIQUES
entre 1800 i 1930, més de 60 milions d’europeus van abandonar el continent amb destinacions ultramarines
crisi agrària (modernització del camp)
manca de feina o de condicions laborals acceptables a les ciutats
facilitats que proporcionava l’abaratiment del transport
es combinen amb la demanda de mà d’obra a les colònies i a les nacions americanes
migracions
migracions es produeixen per onades
primers a emigrar van ser els britànics (irlandesos i escandinaus) a causa de la crisis de patates
segons a emigrar van ser els centreeuropeus
i els últims, a finals de segle, italians, espanyols, grecs i turcs
el contintinent americà
destinació principal dels emigrants europeus
Canadà, Brasil, Argentina i, sobretot, els Estats Units, van rebre casi el 60 % dels emigrants, especialment a partir de 1870
colònies britàniques, com Austràlia i Nova Zelanda van ser destinacions importants
LES MIGRACIONS INTERIORS
El progressiu encerclament dels camps va produir una intensificació de la migració cap a les ciutats. El 1800 sols un 10% dels europeus vivia en ciutats; un segle més tard aquesta xifra s’havia elevat al 40% de la població.
Es produeix una planificació urbana, sobretot durant la segona meitat del segle XIX. Es van construir eixamples i avingudes a París i Londres, i després a totes les grans ciutats d’Europa, que inicialment van ser habitades per les classes altes i mitjanes.
L’arribada de població rural a les ciutats va ser una veritable allau que va provocar un creixement en barris sense condicions sanitàries ni serveis.
