Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Els inicis del moviment obrer (Les primeres mobilitzacions i els sindicats…
Els inicis del moviment obrer
Els efectes socials de la industrialització van provocar la preocupació per les condicions laborals i de vida dels mateixos treballadors.
Les primeres reaccions van provenir tant de la mobilització dels treballadors com d’un seguit de pensadors que es van preocupar per la reforma social.
El conjunt d’iniciatives portades a terme pels obrers industrials per millorar la seva situació es coneix com a moviment obrer.
Les primeres mobilitzacions i els sindicats
L’inici de les mobilitzacions va sorgir dels primers treballadors, molts dels quals eren antics artesans, que van reaccionar destruint les màquines, contra les condicions de vida pèssimes que provocava la industrialització
Aquest moviment es va anomenar
Luddisme
La formació d’associacions i sindicats va estar prohibida inicialment
A Anglaterra es va reconèixer el dret d’associació el 1824, que va comportar la formació de sindicats coneguts com Trade Unions (1834)
A la resta de països es va anar reconeixent de manera gradual al llarg del segle.
Aquests sindicats es van mobilitzar i van utilitzar la vaga com a mecanisme de pressió.
La vaga. Les dificultats per negociar el salari i les condicions de treball, i l’aparició de les primeres associacions i sindicats van portar a la utilització del recurs de la vaga com a principal forma de pressió de l’incipient moviment obrer.
Les reivindicacions socials i laborals
Es centraven en la reducció de la jornada laboral, l’augment del salari, la supressió del treball infantil, la millora de les condicions higièniques i sanitàries en els llocs de treball i la creació d’assegurances d’atur, malaltia i vellesa.
Les reivindicacions polítiques
En aquesta època molts obrers es van unir amb partits demòcrates i republicans en la demanda del sufragi universal, en una època en què el sufragi era restringit.
Les doctrines socials
Durant el segle XIX es van anar concretant un seguit de doctrines lligades a l’aparició del moviment obrer que buscaven la reforma i el canvi social.
El socialisme utòpic.
Doctrina preocupada pels efectes socials de la industrialització.
Les seves propostes es concretaven en accions filantròpiques que buscaven arrossegar el conjunt de la societat.
Charles Fourier va crear comunitats agrícoles autosuficients en les quals no existia la propietat.
Robert Owen va ser un industrial britànic que buscà la millora de les condicions socials a la seva fàbrica.
Saint-Simon proposava introduir criteris científics en l’organització social.
El marxisme o socialisme científic.
És la complexa teoria socialista elaborada per Karl Marx en col·laboració amb Friedrich Engels.
Afirmava que en la societat capitalista s’esdevé una lluita de classes entre la burgesia, propietària dels mitjans de producció, i la classe obrera, desposseïda.
Marx proposava
Que els obrers fessin la revolució per destruir el capitalisme i organitzar, a través d’una fase intermèdia de dictadura del proletariat, una societat sense classes i sense estat, és a dir, la societat comunista.
Defensa de l’activitat política de les associacions obreres
Porta més endavant a la fundació dels partits socialistes.
L’anarquisme.
Doctrina que es basava en
L’oposició a l’estat proposant-ne l’abolició i la substitució per una societat de ciutadans lliurement associats.
Principals teòrics van ser
Pierre-Joseph Proudhon
Els russos Bakunin i Kropotkin
L’italià Malatesta
La Primera Internacional
Després de les experiències de les revolucions de 1848, molts revolucionaris van pensar que les actuacions de les organitzacions obreres havien de ser coordinades i havien de traspassar el marc de cada nacionalitat.
Fundació de
Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Londres