Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ORTOGRAFIA - Els signes de puntuació (II) (L'interrogant (?) (És…
ORTOGRAFIA - Els signes de puntuació (II)
L'interrogant (?)
És preferible posar el signe d’interrogació només al final de la pregunta. En casos excepcionals, sobretot si la frase és tan llarga que ocupa més d’una línia de text, l’interrogant es posa al començament i al final, sobretot per ajudar el lector a fer l’entonació adequada a temps.
¿Vols dir que no podem anar al skateparck i després anar a la casa del casa del Hector ?
És el símbol que indica una pregunta directa
Per aconseguir aquesta intensitat, podem combinar, sense repetir-los, el signe d’interrogació i el d’admiració
He guanyat ?!
He guanyat !?
Encara que vulguem donar més intensitat a la pregunta, hem d’evitar escriure més d’un signe d’interrogació seguit.
Puc jugar ??? X
Puc jugar ?
El signe d’interrogació es fa servir en les preguntes directes. Quan l’es til és indirecte, no es posa signe d’interrogació
Què has de fer?
No se pas què has de fer.
L’admiració (!)
És el signe que es fa servir per expressar alegria, sorpresa, ensurt...
En general, pel que fa a la posició, seguim les mateixes normes del signe d’interrogació, però és molt més rar de trobar-lo al començament d’una frase, perquè les exclamacions no solen ser gaire llargues.
Gàcies !
Podeu plantar aquell arbre, si us plau!
En una frase només hi pot haver un sol signe d’admiració. Cal evitar, doncs, les repeticions per donar-hi intensitat
Que guapo !!!!! X
Que guapo!
Cometes (altes “ ” o baixes « »)
Es fan servir per marcar el començament i el final de frases o paraules textuals d’algú altre, i també per destacar un mot amb una intenció especial (irònica, etc.)
En el guió posa: < Que has vist>
Aquell noi tè els ulls com ela de un ¨mussol¨
Parèntesis ( )
Indiquen un incís o una intercalació d’informació secundària dins una frase més àmplia. En la parla, el segment entre parèntesis se sol pronunciar en un to més baix.
Els cosins de la Paula (en Martì i en Pablo) arribaran el dilluns que ve.
Sovint són intercanviables amb els guions i amb les comes.
El guió (–)
Indica què diu cada persona en un diàleg.
-Per què fas aixo?
-Per poder clavar aquell clau trencat.
Pot substituir el parèntesi quan es tracta d’incisos.
Els cosins de la Paula -en Martì i en Pablo- arribaran el dilluns que ve.
Separa el diàleg del que diu el narrador.
–No farem res! –van dir el Matias i el Josep