Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
UNITAT 11. LA PERSONALITAT (Teories psicodinàmiques (Freud) concedeixen…
UNITAT 11. LA PERSONALITAT
El temperament consiteix en la nostra herencia biológica, representa la influencia de la naturalesa física codificada.
El carácter és el conjunt de les reaccions i els hàbits de comportament que s'han adquirid durant la vida.
La personalitat és la conjunció del tempestat i el carácter en una única estructura i consisteix en un conjunt de caracteristiques psicològiques que expressen en tots els nostres actes.
Teories psicodinàmiques (Freud) concedeixen molta importancia a l'inconscient i se centren en el funcionament de la personalitat
Teories dels trets (Hans) tracten d'identificar quins trets formen la personalitat.
Teories humanistes (CArl) posn l'ènfasi en l'experiència subjectiva privada.
Teories conductivistes (Julian) posen l'accent en l'ambient extern.
Freud va posar 4 postulats:
La personalitat és com un iceberg, amb una part visible que es la superficial i una part amagada que es la no visible.
La personalitat es fruit de l'informació de forçes, mecanismos i d'impulsos sexuals.
La infantesa es una periodes clau pel desenvolupament.
La terapia es basa en l'associació lliure.
Allò: És la part més primitiva de la ment humana i consisteix en l’energia psíquica que tracta de satisfer els impulsos inconscients de supervivència, reproducció i agressió que requereixen una satisfacció immediata. : :
Jo: És la instància racional i realista de la personalitat que sorgeix a partir d’Allò i està formada per elements conscients i inconscients. La seva funció és la conservació de l’individu i li permet adaptar-se a les normes socials del món extern, oposades a les demandes pulsionals de l’Allò. :
Superjò: Sorgeix a partir del Jo en el procés d'interiorització de les normes socials i culturals. La necessitat d’afecte i reconeixement i la por del càstig obliguen el nen a acceptar les normes paternes i les normes socials que aquest encarna, en contra dels seus desitjos íntims. :
Teoria d’Eysenck: Va tractar de sintetitzar la psicometria, la fisiologia experimental d’Ivan Pavlov i l’aprenentatge, amb la finalitat d’entendre la personalitat. :
Respostes específiques. Són conductes que pasen una vegada.
Respostes habituals. Són conductes regular d’una persona.
Trets primaris. Són respostes habituals que es relacionen entre elles fins formar un grup que las defineixi un tret. :
Macrotets. És l’organització dels trets de manera estable i amb capacitat per fer prediccions de conducta. Eysenck va proposar tres variables tipològiques: extraversió, neuroticisme i psicoticisme. :
Extraversió versus introversió: Reflecteix el grau en què una persona es sociable i participativa en la seva relació amb els altres. :
Estabilitat emocional versus inestabilitat: Es refereix a l’adaptació de l’individu al seu ambient. En un extrem del continu trobem persones tranquil·les, sense preocupacions, i en l’altre hi ha el individus ansiosos, amb mal humor i inestabilitat emocional. : :
Psicoticisme: Aquest factor correspon a un individu solitari insegur, despreocupat dels altres, que pot arribar a ser insensible i inhumà. :
Potencial conducta al: Es la probabilitat que una conducta específica es doni en una situació determinada.
Valor del reforç: Es la preferencia subjectiva que mostren per alguns reforços respecte a uns altres.
L’expectativa: Es la probabilitat d’obtenir un reforç duent a terme una conducta determinada.
Model de l'atribut: La conducta està en funció de variables personals o organístiques, intrapsíquiques o genotípiques. Avaluació de variables personals per manifestació conductual. Ús de test i tècniques de recollida de la informació. Se sol usar en els àmbits de psicologia de l'educació i psicologia de les organitzacions.
Model dinàmic: El comportament pot ser explicat per construccions teòriques internes. S'aplica en psicologia clínica i les tècniques solen ser tècniques projectives.
Model mèdic: Es tracte de conèixer l'etiqueta aplicable al subjecte. S'aplica en psicologia clínica i les tècniques solen ser tests i recollida d'informació.
Model conductual: L'objectiu del model és descriure, predir, explicar i controlar el comportament. S'usa en molts àmbits i les tècniques solen ser d'observació, autoinforme o psicofisiològiques.
Model cognitiu: La conducta s'explica a través d'una sèrie de processos i estructures mentals internes. S'usa en molts àmbits i les tècniques solen ser autoinformes.
Se puede considerar que un individuo tiene una personalidad saludable cuando:
Se tiene capacidad para adaptarse al ambiente.
La percepción de uno o del ambiente es constructiva.
Los patrones de conducta son saludables.
Y se puede considerar que un individuo tiene una personalidad anormal y no saludable cuando:
El individuo es inflexible y poco adaptativo.
La percepción de uno mismo o del entorno son negativas y frustrantes.
Los patrones de conducta del individuo tienen efectos negativos para la salud.