Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
El sistema
urbà 1 (Evolució de la ciutat (preindustrial (romana…
El sistema
urbà 1
Evolució de la ciutat
preindustrial
-
medieval cristiana
caracter defensiu, traçat irregular
creixement radiocèntric
alvoltant castell, plaça de l'Esglèsia
Barcelona, Girona, Ávila...
-
medieval musulmana
traçat irregular amb carrers en forma radial. Al nucli la medina amb la mesquita i el mercat central.
Granada, Sevilla, Cordoba
renaixentista i barroca
construcció places majors, ajuntaments, palaus
després 1561 traçat regular
millores higièniques, enllumenat, empedrat
industrial
per ampliar les ciutats van enderrocar muralles,
construcció de eixamples i ravals
nous transports
polígons industrials i residencials
San Sebastian, Valencia, Sevilla, Madrid
Definició de ciutat
espai heterogeni on es barregen diversos elements naturals, econòmics, socials, polítics i culturals
Criteris quantitatius
Nombre d'habitants, a Espanya + 10.000
-
Criteris qualitatius
disposició del paisatge urbà, formes i mides dels carrers i edificis, activitat econòmica de la població, relacions entre els habitants, tipus de treball, de barri i d'habitatge i utilització el temps d'oci.
-
-
El sistema
urbà 2
-
Estructura urbana
Centre històric
plànol irregular, edificis antics i baixos
generalment al centre de la ciutat
Eixample
a finals del s.XIX i s.XX
pla ortogonal, amb carrers amples i regulars
novetat: patis interiors
Àrea de negocis
destinats a oficines i activitats financeres i comercials, edificis bastant alts a prop grans vies de comunicació
Barris perifèrics
Polígons d'habitatges
a les ciutats més grans, són blocs elevats amb molts habitatges i disposats geomètricament,
el sòl era barat i materials de baixa qualitat
Zones residencials
edifics de dues o tres plantes o cases,
envoltats de jardins
-
Polígons industrials
normalment ben comunicats, on s'ubiquen indústries i grans magatzems
El sistema
urbà 4
L'espai urbà català
-
xarxa urbana catalana
-
5 àrees
-
-
metròpoli del sud
Tarragona, Reus, Valls i
poblacions del Camp de Tarragona
és la 2ª area metropolitana del país
Catalunya central
Osona, Bages, Berguedpa, Ripollès, l'Anoia i Solsonès
ciutat de Lleida
més Mollerussa, Balaguer,
Cervera, Guissona i Tàrrega
Al resta del territori hi ha una absència de xarxa urbana consolidada, només capitals de comarca actuen com a tals, com Tortosa, Amposta, Sort o la Seu d'Urgell