Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La diversitat de la vida (Totes les espècies, tenen noms diferents en cada…
La diversitat de la vida
En el món hi ha una diversitat gegant d'éssers vius. I per poder ordenar-los d'alguna manera els classifiquem d'alguna manera que s'hagi estudiat posteriorment.
La taxonomía es una classifiació que s'encarrega de clasificar els éssers vius a partir de les seves característiques.
A biología, li diem espècie a la categoría més petita de classificació d'éssers vius.
Normalment podem saber si dos éssers són de la mateixa espècie ja que son similars en aspecte i comportament.
Tot i que moltes vegades, dos éssers de la mateixa espècie poden ser molt diferents i viceversa.
Llavors, per saber l'espècie els biòlegs fan servir el criteri de que perque dos éssers siguin d'una mateixa espècie han de tenir la capacitat de reproduir-se entre ells i els seus progenitors el mateix.
Al principi, els humans classificaven als altres éssers a partir dels beneficis o perjudicis que podía portar l'espècie.
Aquest tipus de classificació, basada en criteri subjectiu, es diuen classifiacions artificials.
A diferencia, les classificacions que es basen en les característiques dels éssers es diuen classificacions naturals. (Les primeres classificacions naturals, es calcula que van ser entre el segle IV i III a.C, les quals van ser proposades per gent com Aristòtil i Teofrast.)
Al segle XVIII, Carl von Linné va ser la persona que va crear la base del sistema de la taxonomía actual. Un sistema en el quan les especies es clasifiquen en diferents tipus d'assemblanÇa.
Totes les espècies, tenen noms diferents en cada llengua. I més poden tenir variants dins una mateixa llengua.
Linnè, va crear un sistema per anomenar a cada espècie a nivell universal, de manera que tots els científics poguessin entendre. Aquesta manera es diu nomenciatura binomial.
Aquests noms, consisteixen en dues paraules
La primera paraula, correspon al gènera de l'espècie
I la segona paraula, la qual s'anomena epítet específic, ens permet saber quina espècie és dins el gènere.
A la vegada, quan Linnè va crear el seu sistema de classificació, els científics pensaven que les espècies no canviaven.
Pero mitjan el segle XIX es van adonar de que les espècies no sempre han existit, sinó que són evolucions i que al llarg dels anys han anat appareixent centenars de mil·lers d'espècies.
Gracies a aquesta teoria, es va crear una nova manera de classificació: classificar els éssers vius segons el seu grau parentiu. De manera que cada tàxon hauria de ser d'un grau parentiu entre les espècies.
Des de llavors, les classificacions biològiques tenen per objectiu trobar la relació evolutiva de les espècies.
La filogenètica, és la ciència que s'encarrega d'establir relacions evolutives entre diferents organismes.
la filogenètica, es basa en les similituds que poden tenir dos grups, major es el grau parentiu.
Per poder representar la filogenètica, s'utilitzen els arbres filogenètics. Els quals són uns esquemes en forma d'arbre, en el qual al final de cada branca trobem una espècie i les bifurcacions les relacions entre espècies.
Actualment, les espècies es classifiquen a partir de la filogènia, en aquestes classificacions cada tàxon agrupa un conjunt que comparteixi avantpassat.
A mes, per fer una classificació filogenètica. Cal basar-se en diferents característiques que ens poden ajudar a saber el grau parentiu.
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Els avenços que es van fer al segle XX van aportar molta información sobre les relacions de parentiu, cosa la qual va fer posar en dubte el sistema dels cinc regnes. Fents aixi concloure que
Els bacteris i arqueus es treiessin del regne de les moneres veient que genèticament eran massa diferents per estar en un mateix grup. Es a dir que els quatre grups eucariotes tenien més en comú que amb els arqueus.
I per tabts al 1990 Carl Woese va proposarcfer una nova classificació de tres dominis: bacteris, arqueus i eucariotes.
Els virus són paràsits els quals ataquen directament a les cèl.lules provocant malalties als éssers vius.
Els virus són tan petits que nomès consisteixen en una petita molécula de material genètic encapsulada en una estructura de proteïnes.
A més els virus al no estar formats per virus, no se'ls considera éssers vius. Pero a més a més, no poden fer cap procés ells sols, per fer-ho necessiten infectar alguna cèl.lula compatible amb la seva maquinària per poder reproduir-se.