Diseñar para el mundo real
Capítol 1: Què és el disseny?
El disseny és l'esforç conscient per a establir un ordre significatiu
no és quelcom aleatori, és una composició que nosaltres (humans, per tant dissenyadors) li donem a les coses
una activitat que va encaminada a resoldre un problema
Capítol 5: La nostra cultura d'utlitzar i tirar
Capítol 4: Com cometre un crim
ha de ser significatiu, no agradable a la vista i punt. Ha de cobrir necessitats reals
"la forma segueix la funció"
allò que funciona correctament no té per què ser el més bell
Mètode
Ús honrat del material: no utilitzar un material per a que sembli un altre, fent la forma segons el material i les eines emprades
Utilització
Que funcione, que faigue la seva funció per al qual ha estat dissenyar sense "floritures" que distreguin al públic de la seva utilització. Que va "al gra".
Necessitat
Intentar preveure les possibles utilitzacions que se li donaran a allò dissenyat
Omplir les necessitats reals, no les inventades pel capitalisme, no deixant-ho tot per als "especialistes"
Telesis
reflexar l'època i les condicions en les que ha estat dissenyat, condicionant-se a la societat a la que va dirigida, complint amb el context
Associació
Tenir en compte les associacions naturals del públic, respectant la naturalesa d'allò dissenyat i tota la estètica de la seva "família" a la que pertany
Estètica
Entesa com una eina, que configurant formes i colors poden plenar de significat el disseny. Compleix la satisfacció personal.
Una solució elegant: quelcom elaborat conscientment per persones que redueixen allò complexe a simple
Capítol 2: Filogenocidi
Inici del disseny industrial
El disseny industrial naix de la curiositat de veure com funcionen les coses per tal de fer-les anar millor i ,a més, millorar el seu aspecte
Juntament amb la Revolució Industrial, a Anglaterra
1a associació de disseny industrial: Suècia 1849
preocupacions inicials: forma, estètica i els productes resultants de les màquines-eina
Exigència "d'embellir" la màquina: arrelat a l'Arts&Crafts de W. Morris
Frank Lloyd Wright, defensor de la màquina en el disseny
1919: Walter Gropius fundà Bauhaus, la escola de disseny amb major influència
Tot i que el seu sistema acadèmic és anacrònic (telesis) actualment
El disseny fred no quadra amb la cultura nort-americana
Després de la Depressió
disseny lustrós per a que els objectes fossin més agradables al client i l'incitessin a comprar-lo
dissenyadors que venen del cap teatral o l'escaparatisme
disseny orientat a l'entusiasme visual manipulat fins la 2a GM
II Guerra Mundial
nou sentit de responsabilitat als dissenyadors: disseny per a l'ús i no per a vendre
Postguerra
retorn al consumisme, el disseny ajuda a crear una imatge personal desitjable
obsessió per la innovació
primers indicis d'obsolència programada
60s: gran canvi entre els rics i els pobres
el disseny es lliga massa amb els negocis
Capítol 3: El mite del perfecte indolent
L'artista ja no treballa per al client, sinó per a ell mateix
excessivitat en coses simples, elitisme i volguer expressar l'escència de l'artista en objectes on no cal
innovar per innovar, sense objectiu concret; la qual cosa porta a dissenys absurds
dissenyadors que tendeixen a ser elitistes, mirar-se el melic i no veure fora de la seva comunitat, com si la humanitat no exsitis (l'art s'allunya de la societat)
Com que les màquines aconsegueixen la perfecció, les arts plàstiques ja no tenen aquest objectiu (moviment dadaísta)
surrealisme: intenta escapar de la màquina centrant-se en les emocions del subconscient, però fracassa perquè aquestes no són universals
naix la reivindicació dels errors que les màquines no fan
allò material perd importància
el dissenyador té la responsabilitat comercial (com el públic rebrà els productes)
ha de ser capaç de escollir quins productes creu que valen la seva atenció
responsabilitat ecològica del dissenyador
Com dissenyar malament
Situació 1: no complint la necessitat d'un problema real amb un disseny específic
Situació 2: quan el disseny sols arriba a una petita part de la població que s'ho pot permetre
Situació 3: el dissenyador no atén a la gent d'aquest món
s'ha de reconeixer el valor del dissenyador per a entendre les seves responsabilats, a l'igual que és necessària la seva separació política
el dissenyador ha de dissenyar per a problemes reals, no per diners, i per tant ha de ser capaç de resoldre problemes que no li afecten a ell/a
maneres de bon disseny
dissenyar objectes que puguen ser fabricats als paÏssos on es necessiten
passar temps al lloc necessitat millorant els dissenys que ja hi ha allí
formar els dissenyadors del país
formar els dissenyadors del país per a que puguen formar a altres dissenyadors
L'obsolència programada s'utiliza per a garantir que els nous canvis d'estil tindran èxit
tot perd valor, ja que tot és "desechable" (això inclou també els valors humans)
al no fer cas a la qualitat dels objectes, el mal dissenyar mata
hi ha usos pràctics de l'obsolència programada (com en material de salut)
preocupacions quan es dissenya un producte d'un sol ús
el preu ha de reflexar la condició d'un sol ús, sinó no surt a conte
què passa amb aquest producte un com s'ha acabat el seu únic ús?
responsabilitat ecològica del dissenyador
solucions a la societat d'un sol ús
el sistema d'arrendament (cada cop la gent té menys preocupació per tenir propietats, ja que les que tenen les poseeixen durant massa poc temps)
reestructuració dels preus del mercat: la producció en cadena permet baixar el preu i per tant el consumidor pot estalviar diners per a adquirir altres objectes de més valors tant econòmic com moral
tot i que és més fàcil fabricar objectes d'un sol ús, el mercat no es decideix en emprar-ho intel·ligentment degut al capitalisme privat
Capítol 6: Oli de culebra i talidomida
El disseny sempre té al sistema capitalista com a obstacle
allà on hi ha molt de materialisme, hi ha pocs ideals
El projecte Lolita: demostrar el sexisme de la societat actual
en països socialistes, el disseny està més lligat a la política per tal d'assegurar la igualtat entre ciutadans
Els dissenyadors no haurien de treballar a través de les societats anònimes, ja que sols busquen benecifis i subordinen tot el disseny i el seu procés al preu final
S'ha de tindre en compte el destinatari final d'un disseny, no es pot dissenyar sense que aquest formi pas del procés
Societat capitalista que ens fa creure que tenir pocs diners fa que no siguin mereixedors de solucions ben dissenyades
En les escoles de disseny falta sociologia i anàlisi de problemes, però no com alguna cosa anecdòtica o que sigue
motiu de radicalització per a innovar