Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL VERB: categoria gramatical que desenvolupa un subjecte o l'estat en…
EL VERB
: categoria gramatical que desenvolupa un subjecte o l'estat en que es troba.
Els trets principals
Classificació dels verbs
Segons la relació entre el SN i el SV
Verbs personals: el SN concorda amb el verb i fa de subjecte.
Verbs impersonals: no admeten subjecte.
Segons l'estructura sintàctica
Predicatius: el verb indica un fet o acció i té contingut semàntic ple.
Transitius: poden portar un CD
Intransitius: No poden portar CD. (El CRV sí que l'accepten.)
Copulatius: el verb no té contingut semàntic. La presència de l'atribut és obligatòria.
Segons el valor semàntic o morfològic
Verbs lèxics: formes verbals que contenen informació semàntica.
Verbs auxiliars: formes verbals que aporten la informació gramatical. Formen els temps compostos, perifràstics i les perífrasis verbals.
Segons la morfologia
Pronominals: es conjuguen sempre amb un pronom que relaciona el verb amb un subjecte.
Defectius: no es poden conjugar en alguns temps o persones.
Irregulars: presenten diferències en alguns temps o persones amb el paradigma regular.
Regulars: s'ajusten als paradigmes verbals en tots els temps.
Els morfemes verbals o desinències: ag¡fegeixen al lexema la informació sobre la persona, el nombre, el temps, el mode i l'aspecte.
Mode: grau de realitat que l'emissor situa en l'acció verbal.
Indicatiu: realitat.
Subjuntiu: realitat hipotètica.
Imperatiu: ordre.
Aspecte: desenvolupament de l'acció.
Perfectiu: acció acabada.
Imperfectiu: acció acabada o remarca la durada d'aquesta.
Temps: present, passat, futur o condicional.
Nombre: és singular o plural
Persona: primera, segona i tercera persona, tant del singular com del plural.
Característiques morfològiques
Les formes verbals estan construïdes pel lexema i per les desinències (morfemes). Els morfemes formen part del verb auxiliar en les formes compostes:
hau-ria saltat
.
Les conjugacions verbals
: és el conjunt de formes que adopta un verb a partir de la combinació entre el lexema i els morfemes.
TAULA PÀG 82
QUADRE PÀG 82
Els temps verbals
Temps compostos: el participi hi aporta la informació lèxica, mentre que el verb
haver
hi actua com a auxiliar.
TAULA PÀG 83
Temps perifràstics: estan formats pel verb auxiliar
anar
i l'infinitiu del verb que es conjuga.
TAULA PÀG 83
Temps simples: es formen amb la unió del lexema i els morfemes verbals a través de la vocal temàtica.
TAULA PÀG 83
Les formes no personals
Gerundi: es forma afegint
-nt
al lexema jutament amb la vocal temàtica.
Participi: es forma afegint
-t
al lexema jutament amb la vocal temàtica.
Infinitiu: es forma afegint
-r
al lexema jutament amb la vocal temàtica.
Els verbs irregulars
: verbs que no segueixen els models de conjugació generals.
3a conjugació
Irregularitats ortogràfiques
En el lexema:
collir, cosir, sortir, tossir
i
escupir
alternen les grafies
o/u
. En posició àtona s'escriu
o
i en tònica
u
.
En la desinència
Verbs amb lexema acabat en
-s, -c, -x, -g
afegeixen una
e
eufònica abans del morfema de la 2a persona del singular (
cosir
-->
cuses
;
tossir
-->
tusses
).
Els verbs acabats en vocal +
ir
alteren en moltes de les seves formes l'accent i la dièresi en el present d'indicatiu i de subjuntiu, l'imperfet d'indicatiu i de subjuntiu i l'imperatiu (
reduí, reduïm, conduïren, conduírem
).
Corre, vine, obre, omple
: s'escriuen amb
-e
en la 3a persona del present d'indicatiu i la 2a persona de l'imperatiu.
Irregularitats en la formació del lexema:
tenir
i
venir
es conjuguen com si fossin de la 2a conjugació amb la vocal temàtica
e
i per això incorporen algunes de les irregularitats d'aquesta conjugació.
La formulació de l'imperatiu: Generalment, la velarització afecta només la 3a persona del singular i la 1a i la 3a del plural, i les 2 persones, del singular i del plural, n'estan exemptes.
TAULES PÀG 95
2a conjugació
Irregularitat ortogràfiques: canvis en la vocal del lexema
Néixer, jeure
i
teure
presenten les formes
náixer, jaure
i
traure
segons la zona geogràfica. Per resoldre l'escriptura en posició àtona, es fa sempre amb
a
(
naixem, jauré trauria
).
Fer
té doble arrel,
fa-
i
fe-
dins la mateixa conjugació (
faig, fas, fem, feia
). En posició àtona s'escriu sempre amb
a
.
Saber
es conjuga amb doble arrel en una única forma, la 1a persona del singular del present d'indicatiu,
sé
. En tots els altres casos s'escriu i es pronuncia amb
a
.
Poder
i
voler
alteren
o/u
en el lexema: en posició àtona,
o
, en tònica
o/u
segons la pronuncia. Però les formes del present de subjuntiu i de l'imperatiu s'aescriuen amb
u
sempre.
Irregularitat en la formació del lexema
Lexema veralitzat: alguns verbs de la segona conjugació presenten un lexema veralitzat, amb c/g. Per identificar aquests verbs cal fixar-se en la 1a persona del present d'indicatiu;si aquesta forma acaba en
-c
, el verb adoptarà el lexema velar en els temps verbals següents:
-1a persona del present d'indicatiu, del passat simple, del present de subjuntiu i de l'imperfet de subjuntiu.
-La 3a persona del singular, 1a persona del plural i 3a persona del plural de l'imperatiu.
-Alguns participis.
Els verbs amb lexema veralitzat són:
QUADRE PÀG 93
Lexema eufònic: els verbs acabats en
-ndre
i
-ldre
presenten una
d
eufònica. Serveix per facilitar la pronuncia.
TAULA 1 PÀG 94
Lexema amb diftong: els verbs que tenen el lexema acabt en diftong (
-aure, -eure, -iure, -oure
) presenten 3 possibles irregularitats.
TAULA 2 PÀG 94
La formació del participi: Molts verbs de la segona conjugació i alguns de la tercera tenen el participi irregular. Examples dels principals:
LLISTA DE LA PÀG 94
1a conjugació
Alguns verbs presenten canvis en l'escriptura de la consonant del lexema.
TAULA PÀG 92
Anar i estar
Anar:
vaig, vas, va anem, aneu
i
van
presenten canvis radicals en el lexema.
Estar:
estic, estigué
i
estigui
tenen el lexema velar c/g.
Verbs acabats en
-ear, -iar, -oar
i
uar
porten dièresi en el present de subjuntiu en les terminacions
-ï, -ïs, -ïn
.
Les perífrasis verbals
: estructures verbals formades per un verb auxiliar conjugat i un verb en forma verbal impersonal.
Característiques
La unió entre les dues formes verbals es pot fer directament o a través d'una preposició.
A través del verb auxiliar s'aporten característiques de l'acció que van més enllà del significat de la forma lèxica: actitud de l'emisor (mode) o la manera com es produeix l'acció (aspecte).
Classificació
Segons la forma no personal emprada
TAULA PÀG 96
Segons el significat
Aspectuals
Modals
Usos de les perífrasis
QUADRE PÀG 96
Els usos dels verbs ser/estar
Altres casos: es manté la dualitat
ser/estar
per donar compte d'adjectius que poden tenir sentit permanent o transitori.
Davant SPrep o SAdv que no tinguin cap valor locatiu s'usa
estar
.
Per expressar, l'estat civil, vital, laboral o condició física, es pot utilitzar
ser
o
estar
.
La veu passiva es fa amb el verb
ser
.
Expressió de qualitats
Qualitats permanents en un ésser:
ser
.
Qualitats no permanents en un ésser:
estar
.
Qualitats en subjectes inanimats:
ser
o
estar
.
Expressió de localitzacions
S'usa
estar
amb éssers i objectes i amb el sentit de quedar-se en un lloc un temps considerable.
Amb objectes i éssers, en una situació eventual (no permanent), s'utilitza
ser
.