Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L'EVOLUCIÓ DEL LLATÍ (LLATÍ CULTE: Primeres manifestacions 500 aC.…
L'EVOLUCIÓ DEL LLATÍ
LLATÍ CULTE
:
Primeres manifestacions 500 aC. Escriputra etrusca.
Llatí arcaic:
S. iii – i aC.
Es reflexiona sobre la gramàtica, l’ortografia i els procediments estilístics
Llatí clàssic:
S. i aC – i
Llengua consolidada i apta per totes les necessitats d’expressió
Llatí postclàssic:
S. i – iii dC.
Llengua d’unitat entre els diversos països de l’Imperi.
El llatí oral es distancia de l’escrit.
Llatí preliterari:
:
s. vi – iii aC
Llatí tardà:
S. iii – vii dC.
Diferència entre el llatí i la llengua parlada.
Aparició de les llengües romàniques.
Llati cristià:
Utilitzat pels primers escriptors cristians.
Llengua de traducció del grec
Llatí medieval:
S. vi a s. xiv.
El llatí va desapareixent com a llengua parlada i van apareixent les llengües romàniques.
Llengua oficial de ’església, les escoles i els reis.
Llatí reneixentista:
S. xv a xvi.
Els humanistes busquen els seus models a l’antiguitat clàssica.
Neollatí:
Després del Renaixement el llatí no es deixa d’usar.
Es converteix en la
“lingua franca”
.
Llengua oficial de la Ciutat del Vaticà.
S’usa en el dret i en la nomenclatura científica de plantes i animals
FONTS DE CONEIXEMENTS LLATINES
EPIGRÀFIQUES
ARQUEOLÒGIQUES
LITERÀRIES
NUMISMÀTIQUES
LLENGÜES ROMÀNIQUES:
GRUP CENTRAL
CATALÀ
OCCITÀ
GRUP IBÈRIC
GRUP ITALOROMÀNIC
GRUP GAL·LOROMÀNIC
BLOC PORTUGUÉS
GRUP ORIENTAL
BLOC HISPÀNIC
LLATÍ VULGAR
LLENGÜES INDOEUROPEES
BALTOESLAVES
CÈLTIQUES
GERMÀNIQUES
GREC
INDOIRÀNIQUES
ITÀLIQUES