Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Seguretat (Seguretat en Internet (respectar els drets d’autor i la…

- - - - Vídeo explicatiu dels diferents tipus de llicències, enllaç.
        
        Copyright, enllaç.
        
        Copyleft, enllaç.
        
        Creative Commons, enllaç.
        
        Llicències per a programari FSF/GNU, enllaç.
        
        Llicències per a programari OSI, enllaç.
        
        Ministeri d’educació, enllaç.
        
        Digital Media Rights, enllaç.
      - En resum tenim els següents tipus de llicències
        
        A nivell de llicència privativa o Copyright:
        
        El Copyright estableix que tots els drets de l'obra estan reservats i que ens cal permís per utilitzar-la.
        
        A nivell de llicència lliure o Copyleft:
        
        El Copyleft permet que l'usuari modifiqui l'obra, la copiï i la distribueixi. Una de les llicències més conegudes de Copyleft és GPL que llicencia GNU/Linux.
        
        A nivell de llicència amb restriccions o Creative Commons:
        
        Creative Commons proposa que l'autor decideixi quins són els drets que vol reservar respecte de la seva obra.
        
        A nivell d’altres tipus de llicències:
        
        Altres llicències a destacar en l'àmbit del programari lliure són MPL i les d'estil BSD.
        
        A nivell de llicència de domini públic:
        
        Es permet l’ús de l’obra a tothom sense cap tipus de restricció.
      - Possibilitats en les llicències Creative Commons
        
        Reconeixement (by, Attribution): Es permet qualsevol explotació de l’obra, incloent-hi una finalitat comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció. Ara bé, s’ha de reconèixer l’autoria i si s’han fet canvis.
        
        Reconeixement – No Comercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que no se’n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials. S’ha de reconèixer l’autoria i si s’han fet canvis.
        
        Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original. S’ha de reconèixer l’autoria i si s’han fet canvis
        
        Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades. S’ha de reconèixer l’autoria.
        
        Reconeixement – Compartir Igual (by-sa): Es permet l’ús comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original. S’ha de reconèixer l’autoria i si s’han fet canvis. És a dir, pots cobrar per l’obra i derivades, però les has d’alliberar perquè els altres també ho puguin fer.
        
        Reconeixement – Sense Obra Derivada (by-nd): Es permet l’ús comercial de l’obra però no la generació d’obres derivades. S’ha de reconèixer l’autoria. Pots cobrar per l’obra, però no la pots modificar.
  - - - Vídeo explicatiu sobre programari lliure i propietari, enllaç.
        
        Mapa conceptual del programari lliure realitzat per René Mérou amb llicència CC BY-SA 3.0.
        
        Programari propietari: Microsoft, enllaç.
        
        Programari propietari: Apple, enllaç.
        
        Programari lliure, però de pagament: Red Hat, enllaç
        
        Programari lliure i gratuït: Ubuntu, enllaç.
        
        Programari lliure i gratuït: GNU/Linux, enllaç.
        
        Fundació pel software lliure (FSF), enllaç.
        
        Alternatives de software lliure per als sistemes Windows, enllaç.
  - - - Vídeo que explica els drets d’autor i la propietat intel·lectual, enllaç.
        
        Conceptes bàsics de drets d’autor i propietat intel·lectual, enllaç.
        
        Llei de propietat Intel·lectual, enllaç.
        
        Què puc fer i què no segons la Llei de propietat intel·lectual, enllaç.
        
        Pàgina per a saber si els materials que voleu utilitzar es troben en domini públic segons la legislació de cada país, enllaç.
        
        Llistat de pàgines amb imatges gratuites: Canva.
        
        Llistat de pàgines amb música i sons gratuïts: WonderShare.
        
        Llistat de pàgines amb llibres gratuïts: Estandarte.
    - - Què potser considerat baix la propietat intel·lectual?
        
        Propietat Industrial: Protegeix les marques i les patents.
        
        Drets d’autor: Protegeix la propietat intel·lectual de les obres literàries (llibres, obres dramàtiques i traduccions), artístiques (composicions musicals, obres cinematogràfiques, pintura, fotografia i escultura) i científiques (projectes arquitectòniques i d’enginyeria i aplicacions informàtiques).
        
        Quins tipus de drets d’autor hi ha en la legislació actual?
        
        Drets morals: són sempre drets de l’autor, per exemple: la autoria i respectar la integritat de l’obra.
        
        Drets d’explotació: poden ser transferits a tercers, per exemple: la reproducció, la difusió pública, etc.
        
        Quina durada tenen actualment els dret d’expotació de les obres?
        
        70 anys després de la mort de l’autor.
    - - Realitzar campanyes de sensibilització sobre la protecció dels drets d’autor i la propietat intel·lectual: campanyes
        
        Donar llicència per emetre cine a través d’Internet: filmotech.com
        
        Pla antipirateria, enllaç.
        
        Creació de comissions intersectorials per lluitar contra la pirateria.
        
        Elaboració de guies, enllaç.
        
        Crear lleis molt dures contra els contribuents, com per exemple la llei mordaça, etc.
        
        Crear canon per còpia privada per a la Societat General d’autors i editors (SGAE), enllaç. Els autors poden renunciar a aquest canon.
        
        Crear canon AEDE o tasa Google per al Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), enllaç. Els publicadors no poden renunciar a aquest canon.
        
        Opinions d’alguns internautes de renom sobre aquestes iniciatives del govern: Enrique Dans, Internautes.
  - - - Cuerpo Nacional de Policía, enllaç.
        
        Ministeri d’educació, enllaç.
        
        Cuarto poder, enllaç.
        
        Ocu, enllaç.
        
        Alertes de la policia, enllaç.
        
        Polítiques de privadesa de Google, enllaç.
        
        Polítiques de privadesa de Facebook, enllaç.
        
        Polítiques de privadesa de Microsoft, enllaç.
        
        Polítiques de privadesa d’Apple, enllaç.
      - En resum tenim que per a navegar de forma segura s’han de tenir
        
        En general, s’ha d’utilitzar el sentit comú i s’ha d’estar ben informat sobre els problemes de seguretat que van apareixen, els atacs que es van produint, etc.
        
        A nivell de l’equip (PC, Mòbil, Tablet, etc.):
        
        Tenir el sistema i els programes actualitzats, eliminant el programari que no s’utilitzi.
        
        Realitzar còpies de seguretat periòdicament.
        
        Utilitzar programari legal, millor si és de lliure distribució.
        
        Utilitzar eines de seguretat que permetin protegir-nos de les diferents amenaces: antivirus, tallafocs, antispam, etc.
        
        A nivell de navegació per Internet:
        
        S’ha de configurar el nivell de seguretat del navegador.
        
        Descarregar només fitxers de fonts segures: programari, imatges, vídeos ..
        
        Comprovar les adreces (URL’s) per a veure si són correctes.
        
        A nivell del correu electrònic:
        
        Eliminar els correus sospitosos.
        
        No obrir fitxers adjunts sospitosos, encara que vinguin de remitents coneguts.
        
        Utilitzar filtres antispam i marcar, sempre que puguis, els correus sospitosos com a correu no desitjat.
        
        No publiquis el teu correu, ni reenviïs cadenes de correus.
        
        Si envies un mateix correu a diferents persones, posa’ls a CCO.
        
        A nivell de compres a través d’Internet:
        
        Assegurar-nos que sigui a través del protocol https (SSL) i a més, que el certificat sigui vàlid.
        
        S’ha d’anar viu amb les URL retallades, heu de verificar l’autenticitat de la pàgina.
        
        Els bancs mai ens demanaran informació confidencial a través d’Internet.
        
        Evitar equips públics per a fer transaccions comercials.
        
        Quan acabem, tancar la sessió.
        
        A nivell de participació en xarxes socials:
        
        Llegir les polítiques d’ús, privacitat i propietat dels serveis utilitzats.
        
        Valora quina informació vols publicar i reflexiona sobre les conseqüències, la teva reputació està en joc!
        
        Gestiona correctament la llista de contactes i només posa els de la màxima confiança.
        
        Aplicar les recomanacions anteriors pels serveis interns de la xarxa social: missatgeria, correu, navegació, etc.
        
        En cas d’extorsions, manipulacions, assetjament, etc. denuncia-ho a la policia!
  - - - Incibe, enllaç.
      - Policia Nacional de España, enllaç.
      - Oficina de seguridad del Internauta, enllaç.
      - Microsoft, enllaç.
      - Google, enllaç.
      - Apple, enllaç.
      - Mozilla, enllaç.
      - Edward Snowden, enllaç.
      - 50 Contrasenyes més comuns, segons l’ús del programa Brutus, enllaç.
      - Les pitjors contrasenyes utilitzades del 2014, segons splashdata, enlllaç.
      - Lloc per saber si la nostra contrasenya és o no segura, enllaç.
    - - Ha de ser secreta, només l’heu de conèixer vosaltres.
      - Ha de tenir un tamany mínim de 8 caràcters. Millor si és una frase que una paraula.
      - Ha d’incloure: majúscules, minúscules, números i caràcters especials.
      - Ha de ser fàcil de recordar per tu i l’has de saber escriure ràpidament.
      - Si és possible, s’ha d’utilitzar una contrasenya diferent per a cada registre web.
      - No s’han d’utilitzar caràcters repetits, paraules conegudes, ni paraules fàcils de trobar en diccionaris. Per exemple les 100 contrasenyes més utilitzades segons splashdata.
      - No ha d’incloure cap tipus de dada personal: nom, cognom, data naixement, DNI, número de Mòbil, etc.
- - - - Polítiques d’autenticació i autorització als recursos, mitjançant noms d’usuaris i contrasenyes, llistes de control d'accés als recursos (permisos i drets d'usuaris), etc.
        
        Antivirus per a protegir-nos contra virus, programari maliciós, etc.
        
        Tallafocs per a protegir-nos contra programes espies, troians, etc.
        
        Utilització de mecanismes per a la verificació de l'origen i l'autenticitat de les aplicacions.
        
        Antispam per a protegir-nos del correu brossa.
        
        Utilització d’eines d’encriptació de la informació: tant la informació local, com en les comunicions (web, correus, missatgeria instantània, etc.)
        
        Utilització d'identificacions digitals; signatura electrònica, certificats digitals, etc.
  - - - comunicacions. Exemples: sistema d’arxius EFS (Encrypting File System), xifrat asimètric/simètric de les comunicacions, etc.
      - Integritat: impedeix la modificació de la informació a qualsevol usuari que no hagi sigut autoritzat. S’ha de verificar que la informació o comunicació en un sistema no ha estat alterada. Exemples: comprovació d’integritat, no falsificació o modificació d’arxius del sistema (anti-rootkit). SFC en windows i Rootkit Hunter a Linux (www.rootkit.nl). Firma digital i funcions de resum o hash en comunicacions, etc.
      - Confidencialitat: impedeix la visualització de dades als usuaris que no tinguin privilegis en el sistema. Manté la privacitat o protecció de la informació i les
  - - - Ubicació física i condicions ambientals dels equips i servidors: accés restringit, guardes de seguretat, sistemes d’accés biomètric, sensors, etc..
        
        Protecció física dels sistemes informàtics: extintors, ventilació, etc.
        
        Els sistemes d'alimentació ininterrompuda (SAI): offline, online.
        
        Utilització de tècniques de recuperació de dades: backups.
        
        Utilització de sistemes d’emmagatzemament redundant: raids, etc.
        
        Registres de tots els accessos i tipus d’accessos als recursos del sistema, etc.
        
        Pla de contingència.