UD1: LA MATÈRIA I ELS ÀTOMS

ÀTOMS

Estan formats per partícules subatòmiques:

Protons: Els trobem al nucli. Determinen l'element. Tenen càrrega positiva

Electrons: Estan a l'escorça. Tenen càrrega negativa

Neutrons: Els trobem al nucli. No tenen càrrega

Classificació de la matèria

Es divideixen en:

Substàncies pures

Mescles

Elements

Compostos

Formats per un únic tipus d'element. Ex: O2

Formats per àtoms de diferents elements. Ex: H2O

Homogènies

Heterogènies

Tenen una fase

Tenen més d'una fase

Mantenen les mateixes característiques en qualsevol punt de la mescla

No es poden diferenciar els seus components. Ex: Llet

No mantenen les mateixes característiques en cap punt de la mescla

Es poden diferenciar els seus components

Mètodes de separacions de mescles:

Filtració

Decantació

Destilació

Evolució del model atòmic

Dalton (1808)

Thomson (1904): Model pastís de passes

Rutherford (1909): Model nuclear

Bohr (1913): Model nivells d'energia

Schrödinger (1926): Model núvol d'electrons

Nombre atòmic i màssic, isòtops, ions

Nombre atòmic (z): Nombre de protons

Nombre màssic (a): Nombre de protons+ nombre de neutrons

Parlem d'ions quan l'àtom guanya o perd electrons.

Cations: Quan l'àtom perd electrons queda carregat positivament

Anions: Quan l'àtom guanya electrons queda carregat negativament

Un isòtop és un àtom que manté el seu nombre atòmic però varia el màssic, és a dir, varien els nombres de neutrons

Poden ser:

Estables

Inestables

Els isòtops inestables emeten radioactivitat

Natural: La emeten sense ser condicionats

Artificial: Forçada pels humans per fissió nuclear (divisió d'àtoms) o per fusió nuclear (s'ajunten els àtoms)

Per mescles líquides

Per mescles de sòlids i líquids

Per mescles de sòlids i líquids o només líquides

La radiació es divideix en perillositat:

Raigs A (alfa): La radiació menys potent, es pot frenar amb un full de paper o amb la pell humana

Raigs B (beta): Radiació intermèdia, es frena amb fusta o una fulla prima de metall

Raigs Y (gamma): La radiació més perillosa, es frena amb una paret grossa de plom o ciment