Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

La Nutrició - Coggle Diagram

- - - - Digestió
        
        Transformació dels aliments fins a convertir-los en nutrients.
        
        Consta de diverses fases que comencen a la boca i es prolonguen al llarg del sistema digestiu.
        
        La digestió comença a la boca on tenen lloc la masticació i la insalivació.
        
        La masticació és el trossejat dels aliments per part de les dents
        
        la insalivació és la mescla d’aquests aliments amb la saliva.
        
        La saliva és segregada per les glàndules salivals i conté enzims que faciliten la digestió.
        
        Els moviments de la llengua contribueixen a la insalivació.
        
        El resultat és una massa pastosa denominada bol alimentari
        
        A la faringe i l’esòfag té lloc la deglució
        
        El pas del bol alimentari des de la boca a l'estómac a través de la faringe i l’esòfag
        
        El bol alimentari passa pel càrdies, un anell muscular que regula el pas de substàncies i comunica l’esòfag amb l’estómac.
        
        A l’estómac té lloc la digestió estomacal
        
        Gràcies als moviments peristàltics i a la secreció del suc gàstric
        
        1 more item...
        
        Com a resultat de la digestió estomacal, el bol alimentari es transforma en quim
        
        En acabar la digestió estomacal, l’anell muscular situat a la sortida de l’estómac, el pílor, s’obre perquè el quim passi a l’intestí prim.
        
        A l’intestí prim té lloc la digestió intestinal
        
        1 more item...
    - - Consisteix en el pas dels nutrients a través de la paret intestinal cap a la sang
      - Aquest procés té lloc principalment a l’intestí prim i en menor mesura a l’intestí gros
        
        A l’intestí prim, la paret interior presenta nombrosos plecs que formen les microvellositats. Així s’augmenta la superfície per la qual els nutrients passen al sistema circulatori.
        
        A l’intestí gros acaben les restes d’aliment que no han estat digerides impulsades pels moviments peristàltics d’aquest conducte.
        
        La major part de l’aigua que contenen aquestes restes és absorbida a través de l’intestí gros i passa a la sang i a l’interior de les cèl·lules.
        
        Les últimes restes dels aliments es compacten i formen la femta, que en el moment de la defecació és eliminada per l’anus.
  - - - Rentar-se les mans abans de menjar i raspallar-se les dents després de menjar.
      - Mastegar bé els aliments i adoptar una postura correcta quan mengem per facilitar la ingestió dels aliments.
      - Procurar que l’acte de menjar sigui un moment relaxat, de manera tranquil·la i agradable.
      - Independentment dels nostres hàbits, moltes vegades existeixen malalties, per detectar-les es realitzen proves diagnòstiques
        
        Malalties digestives més comunes
        
        Gastritis. Inflamació del teixit que recobreix l’interior de l'estómac a causa de la ingestió d’aliments en mal estat, excessivament picants, en molta abundància, etc. Entre els símptomes destaquen l'absència de gana i les nàusees. El tractament consisteix a seguir una dieta lleugera.
        
        Hepatitis. Infecció del fetge causada, en la majoria dels casos, per la infecció d’un virus. Els símptomes poden ser dolors abdominals, trastorns digestius, cansament, etc. El tractament consisteix a fer repòs, seguir una dieta sana i prendre el corresponent tractament farmacològic.
        
        Celiaquia o intoleràcia al gluten. És un trastorn de l’aparell digestiu que sol manifestar-se a la infantesa. El gluten és un complex de proteïnes present a alguns cereals com el blat. En les persones amb aquest trastorn, el gluten provoca la destrucció de les microvellositats intestinals provocant la reducció de la capacitat per absorbir els nutrients. Entre els seus símptomes destaquen: diarrea, vòmits, pèrdua de pes, cansament extrem, etc. El tractament consisteix a eliminar de la dieta els aliments que contenen gluten.
- - - - Quan l’oxigen arriba a les cèl·lules aquestes utilitzen per obtenir l’energia que contenen els aliments i com a resultat de les reaccions metabòliques s’allibera diòxid de carboni, tòxic per a l’organisme, que és expulsat a l’exterior.
  - - - Faringe
        
        La epiglotis
        
        Laringe
        
        Tráquea
        
        Els pulmons
        
        Són dos òrgans esponjosos formats pels bronquis, bronquíols i els alvèols pulmonars.
        
        2 more items...
        
        Es troben protegits per les pleures, dues membranes que eviten el fregament, i per la caixa toràcica, formada per les costelles i l'estèrnum.
        
        Els pulmons es dilaten i contreuen compassadament gràcies a la seva elasticitat i els músculs intercostals (situats entre les costelles) i al diafragma (múscul situat en la base de la caixa toràcica).
        
        Organ tubular elàstic, format per anelles de cartílag i múscul que va de la laringe als bronquis. La seva funció és permetre l’intercanvi de gasos entre l’exterior i els pulmons.
        
        Organ tubular encarregat de comunicar la faringe amb la tràquea, està formada per osos, cartílags i músculs. Regula la respiració, la fonació (emet la veu) i la deglució (tanca i obre l’epiglotis).
        
        obstrueix el pas del bol alimentari en el moment de la deglució evitant que passi al sistema respiratori.
        
        tub que connecta la cavitat bucal i la nasal amb l’esòfag i la laringe respectivament, de la qual queda separada per una vàlvula anomenada epiglòtis.
      - cavitat situada al interior del nas i centre de la cara la funció de la qual és humitejar, escalfar i netejar l’aire que se inhala.