Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Tècniques de control de conductes - Coggle Diagram
Tècniques de control de conductes
L'economia de fitxes
és un sistema de reforç que utilitza fitxes bescanviables per recompenses per premiar les conductes que es desitja establir. Les fitxes poden ser, per exemple, bitllets de paper, papers signats, botons especials.
Per aplicar la tècnica és fonamental l’existència d’un material de suport, que habitualment sol ser una cartolina, plafó o tauler, que es penja en un lloc fàcilment visible.
El poder reforçador d’aquesta tècnica és molt efectiu pel fet que el reforç:
És material (les fitxes) i motivador (a la persona usuària li agrada acumular i gestionar les seves pròpies fitxes).
S’emet de manera immediata i com a resposta a una conducta reconeguda, amb la qual cosa el poder reforçador és molt més efectiu.
Regles de funcionament
Abans d’iniciar el programa s’han de definir conjuntament, entre professional i persona usuària, i de manera precisa:
Les conductes que permeten guanyar fitxes i les que suposaran perdre’n. Així mateix, se seleccionen les conductes que es desitja implantar, corregir o extingir en la persona usuària.
El valor de cada fitxa i les recompenses per les quals les podrà intercanviar. Aquestes recompenses han de ser variades i gratificants, i cal evitar les que es puguin obtenir fora del sistema.
Cal portar una comptabilitat diària de les fitxes guanyades, gastades, perdudes i acumulades.
En començar a aplicar el programa, s’ha de reforçar de manera contínua la conducta desitjada cada vegada que es produeixi. D’aquesta manera, es motivarà la persona a
Quan la conducta estigui adquirida, aplicarem un reforç intermitent, per mantenir-la.
Una vegada consolidada la conducta, els reforços es podran espaiar cada vegada més, per aconseguir una deshabituació progressiva de les fitxes, mantenint-les en el mínim nivell possible.
Per dur a terme aquest programa d’esvaïment, es pot utilitzar una combinació dels procediments següents:
Espaiar cada vegada més el temps que la persona passa entre la conducta emesa i el lliurament de fitxes.
Reduir el nombre de fitxes que es guanyen cada vegada que es realitza la conducta.
Incrementar el nombre de punts i fitxes necessaris per aconseguir les recompenses intercanviables.
Augmentar els criteris que permeten obtenir fitxes.
Reemplaçar les fitxes per reforçadors socials: felicitacions, elogis, somriures, etc.
En aplicar el càstig negatiu, és possible que algunes persones usuàries puguin arribar a tenir números vermells i, per tant, que es desvinculin del sistema.
El contracte de conducta
El contracte de conducta consisteix en un acord negociat entre professional i persona usuària, plasmat en un document escrit, que estableix les actuacions que la persona usuària es compromet a dur a terme, així com les conseqüències del compliment i de l’incompliment d’aquest acord.
Ha de contenir sempre
La descripció exhaustiva de les conductes concretes que es vol implantar, perfeccionar o eliminar.
La determinació de les conseqüències o reforços positius que s’obtindran amb aquestes conductes, així com les conseqüències o càstigs negatius que s’aplicaran en cas d’incompliment dels acords.
La relació dels criteris per realitzar la valoració, la manera de dur-la a terme i les persones que se n’encarregaran, així com el procediment que utilitzarà el professional per informar la persona usuària sobre la seva evolució.
La fixació dels límits del contracte quant a durada.
