Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Tècniques per a l'adquisició de noves conductes - Coggle Diagram
Tècniques per a l'adquisició de noves conductes
Procés habitual en l'entorn de l'atenció a la dependència. Les tècniques més habituals d'aprenentatge de noves conductes son:
EL MODELATGE
Tècnica que consisteix a reforçar de manera selectiva conductes aproximades a la que es vol instaurar, perquè la persona arribi a aconseguir aquesta conducta a través d'aproximacions successives.
Instigadors o indicadors
Reforços que ajuden a iniciar una resposta. Són estímuls previs a la conducta que faciliten aproximacions més ràpides i menys avorrides que els reforços convencionals.
Guia física
Per desenvolupar habilitats motors. Consisteix a ajudar a forçar físicament els moviments de la funció motora que es volen desenvolupar.
Per aplicar la tècnica del modelatge és important tenir en compte unes quantes consideracions:
Definir la meta que es vol aconseguir amb claredat, així com tots els passos intermedis, perquè no hi ha dubtes respecte a quines conductes s'han de reforçar i quines no.
Al principi del programa, el reforç serà més freqüent, i el nivell d’exigència, menor. Aquesta seqüència s'anirà invertint a mesura que s'avanci en l'aprenentatge, i cada vegada s'exigirà més per obtenir un reforç.
Una vegada adquirida la conducta desitjada, s’hauran de disminuir els reforços continus i passar a un reforç intermitent de la conducta definitiva per facilitar la consolidació.
L'ENCADENAMENT
Consisteix en la formació d'una conducta complexa a partir d'altres de més senzilles de les quals l'individu ja disposa en el seu repertori, mitjançant el reforç de cadascuna d'aquests subconductes passos.
El desenvolupament de la tècnica de l’encadenament exigeix una sèrie de passos. Agafarem com a exemple la higiene que una persona usuària ha de seguir en llevar-se al matí.
1.-Especificar la conducta definitiva que es vol aconseguir, amb totes les subconductes necessàries per arribar-hi.
2.-Seqüenciar detalladament les instruccions per a cadascuna de les subconductes , en funció de la capacitat de la persona usuària.
3.-Entrenar cada subconducta perquè s'executa d'una manera correcta. Convé repassar cadascuna de les tasques per separat per tal de comprovar que l’execució és correcta i, si no ho fos prou, perfeccionar-la o corregir-ne els errors.
4.Encadenar de manera seqüenciada i començant per la primera, en ordre d’execució, els diferents subconductes per arribar a la realització de la conducta completa.
L'encadenament és pot complementar amb altres tècniques de modificació de conducta:
Utilització de l’emmotllament per mostrar com cal executar les conductes, parcials i en conjunt, que es pretén ensenyar.
Ús d’instigadors per incitar a la resposta.
Utilització de reforços per augmentar la probabilitat d’execució de la resposta.
Combinació amb el modelatge, si existeix seqüències de la conducta final que no es troba en el repertori de la persona i que són necessàries per realitzar-la.
L'EMMOTLLAMENT
Procés d'aprenentatge basat en l'observació d'una persona que anomenem, model, conductes, pensaments o actituds del qual es consideren adequats.
Consideracions
La conducta del model que cal imitar ha d'aparèixer representada amb la màxima claredat possible.
La conducta s'ha d'imitar al més aviat possible després de l'observació del model.
Es poden utilitzar instigadors per incitar a la imitació i una vegada imitada i integrada la conducta desitjada, retirar els reforços.
El model
El procediment bàsic. Consisteix a exposar la persona usuària davant la persona model mentre aquesta exhibeix el comportament que es vol que adopti la primera. També poden complir aquesta funció persones que hagin tingut un problema o viscut una situació semblant a la de la persona.