Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Tècniques per a l'adquisició de noves conductes, INVESTIGADOR - Coggle…
Tècniques per a l'adquisició de noves conductes
L’adquisició de noves conductes és un procés habitual en l’entorn de l’atenció a la dependència, especialment en persones que han perdut funcionalitat motriu o intel·lectual per sortir-se’n en la seva vida diària. Les tècniques més habituals d’aprenentatge de noves conductes són l’emmotllament, el modelatge i l’encadenament.
El modelatge
és una tècnica que consisteix a reforçar de manera selectiva conductes aproximades a la que es vol instaurar, perquè la persona arribi a aconseguir aquesta conducta a través d’aproximacions successives (metes intermèdies).
La guia física
S’utilitza bàsicament per tal de desenvolupar habilitats motores. Consisteix a ajudar o forçar físicament els moviments de la funció motora que es volen desenvolupar. També es poden utilitzar aparells ortopèdics o altres dispositius que permetin guiar el moviment.
Per aplicar la tècnica del modelatge és important tenir en compte unes quantes consideracions:
Definir la meta que es vol aconseguir amb claredat, així com tots els passos intermedis, perquè no hi hagi dubtes respecte a quines conductes s’han de reforçar i quines no.
Al principi del programa, el reforç serà més freqüent, i el nivell d’exigència, menor. Aquesta seqüència s’anirà invertint a mesura que s’avanci en l’aprenentatge, i cada vegada s’exigirà més per obtenir un reforç.
Una vegada adquirida la conducta desitjada, s’hauran de disminuir els reforços continus i passar a un reforç intermitent de la conducta definitiva per facilitar la consolidació.
Els instigadors o incitadors
No són res més que reforços que ajuden a iniciar una resposta, per exemple instruccions verbals que expliquin el procediment, senyals físics o gestuals, imatges impreses, etc. Per tant, són estímuls previs a la conducta que faciliten aproximacions més ràpides i menys avorrides que els reforços convencionals. El procediment és el següent:
:
L’encadenament
consisteix en la formació d’una conducta complexa a partir d’altres de més senzilles de les quals l’individu ja disposa en el seu repertori, mitjançant el reforç de cadascuna d’aquestes subconductes o passos.
EXEMPLE
la higiene que una persona usuària ha de seguir en llevar-se al matí.
Seqüenciar detalladament les instruccions per a cadascuna de les subconductes, en funció de la capacitat de la persona usuària.
3.Entrenar cada subconducta perquè s’executi d’una manera correcta. Convé repassar cadascuna de les tasques per separat per tal de comprovar que l’execució és correcta i, si no ho fos prou, perfeccionar-la o corregir-ne els errors.
1.Especificar la conducta definitiva que es vol aconseguir, amb totes les subconductes necessàries per arribar-hi.
4.Encadenar de manera seqüenciada i començant per la primera, en ordre d’execució, les diferents subconductes per arribar a la realització de la conducta completa.
L’encadenament es pot complementar amb altres tècniques de modificació de conducta:
Ús d’instigadors per incitar a la resposta.
Utilització de reforços per augmentar la probabilitat d’execució de la resposta.
Utilització de l’emmotllament per mostrar com cal executar les conductes, parcials i en conjunt, que es pretén ensenyar.
Combinació amb el modelatge, si existeixen seqüències de la conducta final que no es troben en el repertori de la persona i que són necessàries per realitzar-la.
L’emmotllament
és un procés d’aprenentatge basat en l’observació d’una persona, que anomenarem model, les conductes, pensaments o actituds del qual es consideren adequats.
Consideracions sobre l’aplicació de l’emmotllament
Hi ha una sèrie d’aspectes que s’han de tenir en compte per millorar l’eficàcia de la tècnica:
La conducta s’ha d’imitar al més aviat possible després de l’observació del model.
Es poden utilitzar instigadors (reforços que ajuden a iniciar una resposta) per incitar a la imitació i, una vegada imitada i integrada (consolidada) la conducta desitjada, retirar els reforços.
La conducta del model que cal imitar ha d’aparèixer representada amb la màxima claredat possible.
El procediment d’aplicació de la tècnica és el següent:
Es destaquen els aspectes més rellevants de la conducta del model als quals ha de prestar atenció la persona usuària i es descriuen aquests comportaments: «Ara observarem com actua...», «Si et fixes en..., t’adonaràs que...».
La persona usuària posa en pràctica la imitació, al principi, si és necessari, amb el suport d’instigadors. Després s’utilitzen reforços positius per recompensar l’actuació.
S’explica la conducta que es vol aconseguir: en què consisteix i quins efectes té: «Avui aprendrem com...».
Mitjançant diversos assajos, es consolida la conducta desitjada, i lentament es van esvaint els reforços.
El model, la clau de l’emmotllament
El procediment bàsic de l’emmotllament és molt senzill: simplement consisteix a exposar la persona usuària davant la persona model mentre aquesta exhibeix el comportament que es vol que adopti la primera.
INVESTIGADOR
CONDUCTA
REFORÇ