Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Tècniques per a l'increment o perfeccionament de conductes - Coggle…

- - - - Tipus de reforços
        
        Reforços materials
        
        Inclouen una gran diversitat de premis, ja siguin consumibles, com dolços, gelats o aliments preferits, o no, com joguines o altres regals.
        
        Reforços basats en activitats
        
        Després de dur a terme la conducta desitjada es permeten activitats que funcionen com a reforçadors: fer una sortida (al cinema, a un museu o al parc), escoltar música, veure un programa de televisió, dedicar més temps a les activitats més gratificants, etc. Prèviament, haurem de conèixer els gustos de les persones amb la finalitat de seleccionar les activitats més adequades als seus interessos.
        
        Reforços socials.
        
        Suposen el reconeixement d’una actuació. S’apliquen mitjançant lloances, felicitacions o elogis verbals (expressions com «Molt bé», «Veus com pots fer-ho?», «Ho has aconseguit» o d’altres de semblants), o també amb gestos d’aprovació (somriure, assentiment amb el cap, demostració d’alegria o satisfacció) que demostrin l’acceptació de la conducta realitzada.
        
        Reforços bescanviables
        
        Es tracta d’unes fitxes que després es podran canviar per altres objectes interessants. Aprofundirem en aquest tipus de reforç més endavant, en parlar de l’economia de fitxes.
      - Consideracions per a l’aplicació de reforços positius
        
        Una fase inicial de reforç continu; és a dir, es tracta d’aplicar el reforç cada vegada que la persona actuï correctament. Només s’ha d’utilitzar en la fase inicial, ja que aplicar-lo de forma prolongada pot implicar diversos inconvenients:
        
        Dificulta la generalització. La conducta no es reprodueix en situacions similars, pel fet que no s’ha adquirit com a hàbit.
        
        És molt freqüent la desaparició de la resposta desitjada quan ja no es recompensa amb el reforç.
        
        Es corre el perill que es produeixi saciació. El reforç ja no és atractiu i, per tant, deixa de generar la conducta desitjada.
        
        Una fase de reforç intermitent, en la qual solament es reforcen algunes emissions de la conducta, però no totes. Passades les fases inicials, els problemes de saciació i desaparició de la resposta ja no són tan evidents. A més, facilita la generalització a situacions diferents.
        
        Aplicar el reforç al més immediatament possible després de l’execució de la conducta desitjada, almenys al principi, per potenciar el vincle conducta-resposta. Si el reforç s’ofereix passat massa temps, es corre el risc que la persona no associï la recompensa rebuda amb la seva resposta. Per la mateixa raó, tampoc s’ha de recompensar abans de l’acció.
        
        Una tercera fase, d’esvaïment o retirada progressiva dels reforços, una vegada apresa la conducta. Així s’acaba desvinculant la conducta de la resposta gratificant, ja que la conducta s’ha assimilat com a hàbit. De tota manera, pot ser útil mantenir un cert nivell de reforç, sobretot de tipus social, per consolidar l’aprenentatge.
        
        Triar els reforços adequats en funció de la persona i de les seves circumstàncies particulars. Cada persona tindrà motivacions i interessos diferents, que haurem d’haver identificat (per exemple en l’entrevista personal o amb la família), per saber quins reforços seran més efectius.
  - - - En eliminar la conseqüència aversiva, es produeix una sensació de plaer. És a dir, en aquest cas, la conducta no ve seguida d’una recompensa (com succeïa amb el reforç positiu), sinó de la desaparició d’un estímul desagradable.
        
        Un exemple que il·lustra perfectament aquest mecanisme és el cinturó de seguretat del cotxe: si no es corda emet un xiulet molt molest que força a cordar-lo, amb la qual cosa s’atura el so i la molèstia. Amb això s’aconsegueix el reforç d’una conducta adequada (posar-se el cinturó de seguretat) mitjançant la retirada d’un estímul aversiu (el so).
        
        Igual que el reforç positiu, el reforç negatiu serà més eficaç si s’ofereix al més aviat possible després de l’execució de la conducta desitjada. També s’haurà d’administrar de manera contínua al principi, i progressivament aplicar-lo de forma intermitent, fins a retirar-lo definitivament quan s’interioritzi la conducta.