Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Tècniques per a la reducció o elimincació de conductes: - Coggle Diagram
Tècniques per a la reducció o elimincació de conductes:
La modificació de conductes preveu una varietat de tècniques destinades a la reducció o eliminació de conductes que es consideren inadequades.
L'extinció
Consisteix a ignorar una conducta indesitjada quan es produeix; d’aquesta manera, arriba a desaparèixer, ja que no rep cap reforç que la mantingui.
Per exemple:
Pot passar que la mateixa família o els cuidadors d’una persona usuària apliquin un càstig per eliminar una conducta no desitjada i, en canvi, el que aconsegueixin sigui reforçar-la. En aquest cas, la utilització de l’extinció consistiria a passar per alt la conducta cada vegada que es presenti, és a dir, no prestar-li gens d’atenció.
Temps fora o aïllament
Consisteix a retirar un reforç o a impedir-hi l’accés com a resposta a una conducta inadequada.
Temps fora d’activitat. Consisteix en la retirada d’una activitat agradable si durant la seva realització es mostren conductes inadequades.
Per exemple:
Si una persona s’enfada i tira les fitxes cada vegada que perd jugant a escacs (el seu joc preferit), se li pot aplicar aquesta tècnica prohibint-li la pràctica d’aquesta activitat durant un temps.
Temps fora de lloc. En aquest cas es tracta de retirar la persona d’un lloc on es trobi a gust.
Per exemple:
A una persona usuària que arrenca i trepitja les flors del jardí, se li pot impedir que hi surti durant un temps.
El càstig negatiu o cost de resposta
consisteix a retirar un reforç positiu, és a dir, un objecte o situació agradable, després de l’execució d’una conducta no desitjada, amb l’objectiu que aquesta es redueixi o desaparegui.
Eliminació de paraules afectuoses, elogis, somriures o gestos d’aprovació.
Supressió de menjars, plats o capritxos que agradin especialment.
Privació d’activitats que siguin grates, com mirar la televisió, anar a un museu, sortir de passeig, etc.
Supressió de la relació amb persones i ambients amens.
El reforç de conductes incompatibles
Consisteix en l’administració de recompenses de manera contínua a aquelles conductes que són incompatibles amb la conducta que es vol eliminar.
Per aplicar la tècnica s’han de seguir aquests passos:
Se selecciona la conducta que es vol eliminar.
Se selecciona una conducta incompatible amb l’anterior.
Se seleccionen els reforços per promoure la conducta incompatible.
S’apliquen els reforços a la conducta incompatible cada vegada que es produeixi i s’ignora la conducta inadequada.
El càstig positiu
Consisteix en l’aplicació d’una conseqüència aversiva, per exemple una reprimenda, després de la realització d’una conducta que es considera inadequada o no desitjable.
No porten implícit cap component educatiu: la conducta cessa per evitar el càstig, però no s’explica a la persona usuària per què és errònia, ni els avantatges de canviar-la.
El seu ús prolongat pot provocar l’habituació, és a dir, que la persona que el pateix s’acostumi al càstig i als efectes d’aquest sense que suposin una situació significativament desagradable.
La sobrecorrecció
Consisteix en el fet que l’individu corregeixi els efectes provocats en l’entorn per la seva conducta i millori el comportament a través de la repetició de la conducta desitjable.
Aquesta tècnica es pot posar en pràctica mitjançant dos procediments, que poden utilitzar-se simultàniament o per separat:
La restitució. Consisteix a corregir els efectes de la conducta inadequada, és a dir, deixar l’entorn tal com estava abans de realitzar la conducta.
La pràctica positiva. Es tracta d’efectuar repetidament la conducta alternativa.
Per exemple:
Una persona usuària pot mostrar una conducta agressiva i tirar la safata de menjar perquè no li agrada. L’aplicació de la sobrecorrecció suposaria:
Que recollís el menjar i netegés els desperfectes (restitució).
Que, després, tornés a agafar la safata i actués correctament (pràctica positiva).