Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA REPÚBLICA IV. PLATÓ, PLATÓ - Coggle Diagram
LA REPÚBLICA IV. PLATÓ
LA REPÚBLICA IV
-
VIRTUDS DE L'ESTAT
-
-
TEMPLANÇA. Fruit de l'harmonia o l'acord entre el que han de governar i els que han d'obeir. La templança consisteix en l'acord sota el domini de la raó.
JUSTÌCIA. Cada ciutadà s'ocupa d'allò que li és propi. La confusió del paper de les diferents classes provoca la ruïna de l'estat. La justícia es conserva en l'estat i la injustícia (mal funcionament de l'ordre social) suposava la ruïna.
Existeix en l'anima un principi únic que governi els aspectes del coneixement, la irritabilitat i el plaer, o l'anima està en tots i cada un dels d'aquests espais?
La veritat es que...
Hi han principis per cada part, en l'anima hi ha exactament 3 parts, com classes en l'estat. L'existència d'aquestes tres parts no impedeix la unitat de l'ànima.
El resultat és que...
En l'individu hi han exactament les mateixes virtuts que en l'estat. Per això la justícia (en el terreny individual) es defineix de la mateixa manera que en l'estat. El mateix passa amb la injustícia (que genera ignorància i covardia).
Podem entendre la justícia i la injustícia, respectivament, com salut moral i com a vici (malaltia moral).
-
PLATÓ
Família aristocràtica: Família de la noblesa tradicional. Per part de pare té com a avantpassats el darrer rei d'Atenes, i la seva mare estava emparentada amb Soló (legislador llegendari de la ciutat i membre del grup dels set savis).
Influencies: Va ser el alumne de Cràtil, era seguidor d’Heràclit i de Sòcrates.
Viatges a siracusa: A Siracusa governava Dionís i Plató vol ser el seu mestre. El pas de la teoria a la pràctica va ser difícil: Dionís era un dictador terrible, acabà barallat amb el filòsof i ven a Plató com a esclau. Rescatat casualment per un amic, tornà a Atenes i fundà l'Acadèmia. Dionís II puja al tron de Siracusa, Plató fa un segon viatge per intentar una altra vegada i fracassa per segona vegada i s’en torna a Atenes. Més tard es convidat per Dionís II i encara fa un darrer viatge, que tampoc no és satisfactori.
CONTEXT HISTÓRIC
El s. IV a.C. a Atenes està marcat per les conseqüències de la derrota d´Atenes a la guerra del Peloponès. L´any 404 a.C. cau Atenes i això significa l’esfondrament de tot el món intel·lectual bastit per Pèricles. El s.IV és un moment de crisi i reconstrucció. La mort de Sòcrates l´any 399 a.C. simbolitza en certa manera la decadència espiritual viscuda com un drama personal però amb repercussió global, perquè vol dir que la ciutat ja no té capacitat per suportar la crítica.
El s. IV és una època de crisi de l´Àgora i pateix lluita de classes molt forta. La guerra del Peloponès ha trencat l´equilibri tradicional de la vida a Atenes. Els pagesos s'arruïnen per causa de la guerra, es veuen obligats a malvendre les seves terres als grans terratinents, i emigren a la ciutat, provocant un augment de l´atur i de la proletarització; els rics organitzen uns clubs polítics (HETARIES) i els pobres s’organitzen pel seu compte (THIASIES) que al principi eren grups i van anar evolucionant fins a esdevenir en una mena de sindicats d´artesans.
Es nota una decadència de la família (Sòcrates havia estat acusat de corrompre els joves) i de ser crític respecte a la tradició. El pensament de Plató cal inscriure’l en aquesta circumstància política i social. Com a conseqüència de la derrota hi ha una crisi intel·lectual a Atenes i Plató n'és un exponent privilegiat. La teoria de les Idees, fins i tot, pot ser interpretada políticament com a recerca dels models morals perduts amb la decadència de la ciutat.
-
