Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
TELENOTICIES AL ANDAL.LUS - Coggle Diagram
TELENOTICIES AL ANDAL.LUS
LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
El 711 un exèrcit format majoritàriament per berebers però dirigits per una minoria àrab van travessar l’estret de Gibraltar, iniciant la conquesta del regne visigot.
El rei visigot, Roderic, va caure derrotat a la batalla de Guadalete (711) i les seves tropes es van dispersar.
Els exèrcits musulmans, amb Tariq i Musa al capdavant, van avançar molt ràpidament i van ocupar les principals ciutats d’Andalusia i la capital del regne visigot, Toledo. En pocs anys van controlar tota la Península, llevat de les zones més muntanyoses o despoblades, i van travessar els Pirineus.
Alguns nobles i clergues hispanovisigots, juntament amb una petita part de la població, es van refugiar a la zona asturiana, que va restar al marge de l’ocupació.
La rapidesa de la conquesta s’explica perquè la majoria de la població hispanovisigoda amb prou feines va oferir resistència. La noblesa va preferir pactar amb els conqueridors musulmans (pactes de capitulació) i així va poder conservar les seves terres i la posició de poder. Els pagesos simplement van passar de dependre d’uns senyors a uns de nous.
EL CALIFAT DE CÒRDOVA
L’any 929 Abderramán III s’independitza religiosament del califat de Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova
Va ser el període de màxima esplendor i estabilitat de l’Al-Àndalus, es va produir:
Una gran expansió econòmica
Un comerç marítim molt actiu
Es frenà l’expansió dels regnes del nord que va organitzar Almansor
EMIRAT DEPENDENT
Un cop els musulmans van controlar el territori peninsular el van anomenar Al-Àndalus. El van convertir en una província de l’Imperi omeia, nomenant un valí (o emir) que governaria el territori en nom del califa.
Els exercits musulmans van intentar continuar la conquesta a l’altra costat dels Pirineus. Allà es van trobar amb el regne franc que els van derrotar a la batalla de Poitiers (732)
ELS REGNES DE TAIFES
A partir del segle XI la unitat de califat es àvia desfer i es van anar formant territoris independents anomenats “Talifes”
A partir del segle XI la unitat de califat es àvia desfer i es van anar formant territoris independents anomenats “Talifes”
Al llarg d’aquest període es va produir l’arribada de dos exèrcits musulmans per tal de recuperar la unitat i força d’Al-Àndalus, primer va ser els almoràvits i després els almohades
EMIRAT INDEPENDENT
L’any 750 la família Omeia va ser destronada i assassinada pels Abbàssides de Bagdad . Només l’últim descendent va poder escapar-se refugiant-se a l’Al-Àlandalus, conseguint fer-se amb el poder del territori.
El príncep Abderrahman o Abderrahman I va trencar els vincles polítics amb el califat, mantenint només la depèndencia religiosa i es va proclamar emir de Còrdova.
Les disputes entres les famílies nobles establertes a Al-Àndalus van ser feqüents, així com les baralles amb la població hispànica (mossàrabs)
EL REGNE NASSARITA DE GRANADA
L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat per la dinastia nassarita.
Ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i una amb importants ciutats portuàries motiu pel qual tenia una important activitat comercial amb altres ciutats europees.
La seva riquesa i activitat econòmica li van permetre continuar pagant les pàries als regnes cristians fins que, a finals del segle XV, va acabar essent conquerida pels Reis Catòlics (1492).