Els nombres naturals són tots aquells nombres positius sense decimals (és a dir, tots els no decimals que hi ha entre l’1 i el +∞, incloent-los).

La propietat commutativa (tant per les sumes com pels productes).

Per indicar la quantitat de diners que tenim al banc (quan tenim pèrdues o deutes, sempre que no siguin decimals).

Els nombres enters són tots aquells nombres, tant positius com negatius, no decimals (és a dir, tots els no decimals que hi ha entre el -∞ i el +∞, incloent-los a ells i al 0).

Els nombres racionals són tots aquells nombres que poden ser expressats com el resultat de la divisió entre dos nombres enters (és a dir, tots els nombres enters i els nombres que hi ha entre aquests).

Per indicar el pes d’una persona (ja que generalment es dóna amb decimals).

Per calcular algunes àrees i volums (ja sigui de cercles, esferes, cilindres…) s’utilitza el número 𝜋.

Els nombres irracionals són tots aquells nombres reals que no són racionals (és a dir, tots aquells nombres que no poden ser representats mitjançant una fracció d’enters).

La propietat commutativa (tant per les sumes com pels productes).

Els nombres reals són tots aquells nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua (és a dir, són tots els nombres possibles entre el -∞ i el +∞, incloent-los).

La propietat associativa (tant per les sumes com pels productes).

Per comptar els pisos d’un centre comercial (ja que els pàrquings s’acostumen a representar amb nombres negatius).

Per indicar la temperatura d’un lloc (pot estar per sobre o per sota de zero).

La propietat commutativa (tant per les sumes com pels productes).

La propietat associativa (tant per les sumes com pels productes).

La propietat associativa (tant per les sumes com pels productes).

La propietat commutativa (tant per les sumes com pels productes).

La propietat associativa (tant per les sumes com pels productes).

En estudis de creixements de poblacions com les bactèries s’acostuma a utilitzar el número e (Euler).

La propietat associativa (tant per les sumes com pels productes).

La propietat commutativa (tant per les sumes com pels productes).

Per calcular algunes àrees i volums (ja sigui de cercles, esferes, cilindres…) s’utilitza el número 𝜋.

Per expressar el lloc en el que han quedat els diferents participants d’una marató.

És una recta a la qual es pot situar qualsevol nombre. Inclou els racionals i els irracionals. També es pot representar mitjançant el sac real.

Aquesta propietat diu que qualsevol número sumat pel seu oposat (és a dir, que si el número és positiu se li sumaria el mateix número però en negatiu, i viceversa) és igual a 0. El número que se li suma al primer (per tal de que doni 0) s’anomena element oposat; i el resultat, 0, s’anomena element neutre.

Aquesta propietat diu que qualsevol número multiplicat per una fracció de numerador 1 i denominador el primer número és igual a 1. El número (fracció) que multiplica al primer (per tal de que doni 1) s’anomena element invers; i el resultat, 1, s’anomena element unitat.

Mètode pel qual s'eliminen decimals poc significatius, tenint en compte que si el primer d'aquests és major o igual que 5 al darrer decimal que no s'elimina li haurem de sumar una xifra.

És el valor tèoric 100% exacte que s'aconseguiria amb els elements perfectes.

Possible mesura que diem sense cap fer cap càlcul ni utilitzar cap element de mesura, el que pensem abans de calcular.

Mètode pel qual s'eliminen decimals poc significatius, tenint en compte que els eliminats no podran variar els que no s'eliminen.

Resultat que calculem amb els nostres mètodes (eines) de mesura imperfectes. És més fiable que l'estimació però no completament correcte.

Cota d'error absolut < 1/2 unitat de l'ordre de l'última xifra significativa

Cota d'error relatiu < Cota d'error absolut / VR ≈ Cota d'error absolut / VA

Una desigualtat és una relació d'ordre que s'utilitza per comparar dos valors.

Es resolen com una equació de 1r grau: treiem parèntesis, reduim a comú denominador, fem la transposició de termes, reduim els termes i aïllem la incògnita. És important tenir en compte les propietas de la suma i del producte de les desigualtats (sobretot a l'hora d'aïllar la incògnita).

Es resolen com una equació de 2n grau: treiem parèntesis, reduim a comú denominador, fem la transposició de termes (en aquest cas passant tots els termes al mateix costat), reduim els termes i apliquem la fórmula per saber els valors de la incògnita. Les dues possibles solucions aconseguiran crear 3 intervals: (-∞, x1) (x1, x2) (x2, ∞). Llavors haurem de verificar quin d'aquests intervals fa certa l'inequació, substituint la incògnita en cada cas per un nombre de l'interval que estem verificant. Hem de tenir en compte que si a l'inequació apareixen els símbols ≥ o ≤, als intervals candidats a solució x1 i x2 es trobaran entre claudators. Sempre posarem les solucions de x de menor a major (x1 seria el resultat menor de x i x2 el major, en el cas d'abans). El 1r i el 3r intervals tenen simetria (si el 1r és cert el 3r també i viceversa).

La solució d'una inequació és el conjunt de valors que fan certa la igualtat.

Una inequació és una desigualtat entre expressions algebraiques.

El grau d'una inequació és l'exponent més alt de les incògnites.

Hi ha un parèntesi a un dels extrems de l'interval i un claudator a l'altre.