Es resolen com una equació de 2n grau: treiem parèntesis, reduim a comú denominador, fem la transposició de termes (en aquest cas passant tots els termes al mateix costat), reduim els termes i apliquem la fórmula per saber els valors de la incògnita. Les dues possibles solucions aconseguiran crear 3 intervals: (-∞, x1) (x1, x2) (x2, ∞). Llavors haurem de verificar quin d'aquests intervals fa certa l'inequació, substituint la incògnita en cada cas per un nombre de l'interval que estem verificant. Hem de tenir en compte que si a l'inequació apareixen els símbols ≥ o ≤, als intervals candidats a solució x1 i x2 es trobaran entre claudators. Sempre posarem les solucions de x de menor a major (x1 seria el resultat menor de x i x2 el major, en el cas d'abans). El 1r i el 3r intervals tenen simetria (si el 1r és cert el 3r també i viceversa).
