Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
RUTES METABÒLIQUES: bioenergètica i sistemes energètics - Coggle Diagram
RUTES METABÒLIQUES: bioenergètica i sistemes energètics
L'energia dels aliments es converteix en ATP (trifosat
d'adenosina)
L'energia que el cos necessita prové dels comustibles metabòlics i són els hidrats de carboni i els greixos.
ATP o trifosat d'adenosina es la molècula de l'energia:
les proteïnes són el pilar del cos. Fa moltes funcions biològiques.
La bioenergètica estudia els procesos energètics. En el cos humà, hi ha els procesos de absorció, transformació y utilització de l'energia.
Com produceix energia el cos: bioenergètics humana
L'energia del cos prové dels combustibles metabòlics. Els enzims ATPasa actúa en el trifosat d'adenosina fent que es separi. Es crea el difosat d'adenosina (ADP) i el fòsfor inorgànic (Pi).
Metabolisme anaeròbic = lliberació d'energia sense necessitat d'oxigen.
Metabolsime aeròbic = lliberació d'energia amb necessitat d'oxigen.
Els "magatzems" de ATP són petits i es gasten ràpid. El cos ha d'estar fabricant més ATP constanment.
Rutes metabòliques = procesos catabòlics i anabòlics ordenats i regults per reaccions químiques.
Rutes on cèl·lules generen ATP:
- Sistema anaeròbic alàctic. - Glucòlisi anaeròbic. - Glucòlisi aeròbic. -Sistema oxidatiu.
Cada ruta té les seves característiques. A vegades és la millor opció i, a vegades, no.
Sistema anaeròbic alàctic, ATP-PCR o sistema de fosfàgens
(esforços intensos de menys o 15 segons)
Els músculs guarden poques quantitats de ATP i fosfocreatina (PCr). Lliberen energia després de separar el fòsfor de la creatina.
Quan deixes anar ATP es genera ADP. Té menys carga energètica i ha de recargarse per generar nou ATP. Aquest fenomèn és fet per la fosfocreatina amb la reacció de la creatina cinasa (CK).
El procés es perfecta per moviments explosius. No dóna temps a convertir altres combustibles en ATP.
Entre més treballa el músculs, s'acaba el ATP. Aquesta energia et permet fer un esforç intens, però curt.
No és necessita oxigen ni produir àcid làctic.
Glucòlisi anaeròbica. El sistema de l'àcid làctic
(no molta intensitat, durant uns quants minuts)
En la digestió de hidrats de carboni, els músculsi fetge guarden glucogen.
Glucogen = el cos pot guardar glucosa.
És pot millorar la capacitat.
El glucogen es transforma en glucosa, després en ATP i àcid pirúvic. Aquesta via es coneguda com glucòlisi
anaeròbica làctica.
La glucòlisi té 12 reaccions enzimàtiques per a la descomposició de glucosa en
àcid làctic. No necessita oxigen. Aquesta via proporciona més energia com el sistema fosfògen, però més a poc a poc.
La glucòlisi anaeròbica es la via principal dels esforços musculars intensos que duran pocs minuts.
Les accions dels sistemes ATP-PCr i glucolític permeten els músculsgenerar forces igualment que l'oxigen es limitat. Els dos sistemes prdominen en els primers minuts d'exercici d'intensitat alta.
Compte enrere cap a la fatiga muscular
L'H+ s'acumula i provoca que l'interior del músculs es torni àcid, que provoca més fatiga.
Protons d'hidrogen = es genera per la conversió d'àcid làctic i es un subproducte d'aquest mecanisme. S'acumula en les cèl·lules muscualrs i provoca que l'interior dels músculs es torni àcid.
L'entorn àcid interver en el procés químic de la formació d'ATP. Contribueix a la fatiga de les fibres musculars, sumant a les reserves de glucogen.
L'entrenament d'oclusió o RFS ve de poder generar l'estat metabòlic àcid i hipòxic de manera ràpida i treballant amb càrregas baixes.
Glucòlisi aeròbica i oxidació de la glucosa
(presencia d'oxigen. Transforma la glucosa en energia sense fer àcid làctic)
El procés de glucolisi es fa amb i sense oxigen.
Amb oxigen, l'àcid pirúvic es transforma en Acetil-CoA. Després de passar per mecanismes complexos es separa del CO2 i l'hidrogen.
CO2 és eliminat per la respiració. L'hidrogen s'afageix amb l'oxigen per foramr aigua. Així s'evita l'acidificació muscular.
La glucolisi anaeròbica crea l'àcid làctic i 3 mols d'ATP
per molècula de glicogen.
El sisitema oxidatiu pot crear 39 molècules de ATP amb una molècula de glucogen.
Próces molt lent. Si la producció de piruvat supera la capacitat oxidativa del músculs, s'acumula amb el lactat. El resultat serà la detenció de la glucolisi.
La importància d'anar recarregant glucosa
La glucolisi aeròbica està limitada per al quantitat de glucogen acumulat i de la glucosa circundant.
El gast calòric depèn de l'ambient, de l'eficiència energètica i de la intensitat de l'esforç.
La recarga del glucogen es imprescindible en els dies d'entrenament.
Oxidació dels greixos o lipòlisi
(l'eficiència de producció d'energia es molt elevat)
Triglicèrids = estan en les cèl·lules grasses i en les fibres musculars esquelètiques. Per utilitzar-les s'han de descomposar en les seves unitats bàsiques. Aqeust procés es diu lipòlisi.
Els àcids grassos que estan a la sang són transportats i entren a les fibres musculars. Estan preparats per descomposar-se dintre dels mitocòndries.
Per treure aquesta energia es necessita oxigen. Per això hi ha un augment en la respiració. És més eficient que la producció d'energia a través de la glucosa. No produeix ni lactat ni s'acidifica la zona muscular.
El continuum energètic de les vies metabòliques
(les diferent vies sempres interectuen entre elles)
Una via serà pedominant depenen de la durada, la intensitat, el nivell d'entrenament i la situació hormonal de l'individu.
Quan l'esforç és superior als 2 segons entra en acció altres sistemes que es canvien pel ATP.
Si la intensitat es redueix a condicions aeròbiques, el lactat es converteix en piruvat. Seguidament es pot oxidar en les mitocòndries, reemplaçant el glucogen com a combustible metabòlic.
Si després del treball anaeròbic hi ha un descans, el lactat es converteix de nou en glucogen.
La cièncai sobre el repòs
Caminar ajdua a reduir l'àcid làctic
acumulat en els músculs.
Moure els braços mentre resposes escalant ajuda a l'oxigen i a acccelerar la recuperació muscular.
Reposició del ATP
El temps per recuperar el glucogen és: 20" - 50% / 40" - 75% / 1' - 87,5% / 2' - 98,44% / 3' - 99,81%
Fer una activitat suau mentre els músculs s'estan recuperant té beneficis. La inetnsitat hauria de ser inferior al 40% - 70%.
Els músculs de l'avantbraç
Les contraccions isomètriques dels avantbraços podena rribar a tallar l'ajuda d'oxigen a intensitats baixes
Fa els hi fa falta molta quantitat de lactat per dejar de ser inservibles.
Conclusió sobre les vies metabòliques
Serveix per entendre la separació de blocs de l'entrenament per cada via metàbolica.
Al ser un tema individual, cada transferpencai serà diferent i dependrà de l'estat nutricional, adaptació i flebilitat metàbolica, aptitud física i l'ambient.