Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA: ORIGEN I EVOLUCIÓ - Coggle Diagram
HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA: ORIGEN I EVOLUCIÓ
Romània
Conjunt de territoris on s'hi parlen llengües romàniques
Aquelles que deriven del llatí vulgar, que era parlat a l'Imperi Romà
Llengua mare, d'origen
Són
Galaicoportuguès
Francès
Italià
Castellà
Occità
Català
Retoromànic
Sard
Romanès
Invasió
Germànica
Visigots
Arribada
Per terra
Segle V dC
Poble feble
Dominació no influeix molt
Acaben
Essent habitants de la Península
Adoptant el llatí
Francs
Influència posterior
Segle VIII dC
Divisió en comtats de Catalunya vella que depenien de l'Imperi franc
Musulmana
Influència lingüística en les llengües romàniques que s'hi estaven formant
Catalunya
Vella (nord)
Ocupació durant 100 anys
Més resistència als àrabs
Nova (sud)
Ocupació durant 400 anys
Més presència dels àrabs
Arribada
711 dC (segle VIII)
Sud de la Península
Per mar
Regne de Mallorques
Ocupació des de 902 (segle X) fins 1229 (segle XIII) amb l'arribada de Jaume I
Regne de València
Ocupació d'uns cinc segles
Romànica
Romanització
Procés pel qual l'organització i la cultura de la societat de l'Imperi Romà es va imposar a les terres conquerides pels romans
Llatinizació
Procés pel qual la llengua invasora llatina es va establir als territoris conquerits pels romans amb la finalitat d'unificar-los política i lingüísticament
Va esdevenir una llengua dominant
Després d'una etapa de bilingüisme entre la llengua autòctona dels territoris conquerits i el llatí
Va assolir més importància perquè s'emprava a
Administració
Exèrcit
Comerç
Ensenyament
Arribada
218 aC
Desembarcament a Empúries (Girona)
Expansió peninsular
123 aC
Cecili Metel
Arriba a Mallorca
Més tard, a Menorca
Eivissa
Cartaginesa fins al segle I aC
Influència d'altres llengües
L'imperi Romà era molt extens
Va perdre homogeneïtat
Llatí es va anar dialecteïtzant i diversificant
Va rebre influència de les llengües dels territoris que hi havien abans de la seva arribada al segle V dC, quan cau l'Imperi Romà (476 dC)
Origen de noves de llengües: català i totes les llengües romàniques
Elements lingüístics que influïren en la formació del català
Principalment
Llatí vulgar
Més influències
Superstrat
Influència lingüística d'una llengua que ha intentat imposar-se en el territori d'una altra i, malgrat no haver-ho aconseguit, ha deixat elements lingüístics sobre aquesta
En la llengua catalana
Superstrat germànic
Guerra
Guillem
Superstrat àrab
Binissalem
Albercoc
Adstrat
Influència entre llengües ja formades a causa de
Veïnatge
...
Prestigi
En la llengua catalana
Gal·licismes
De la Gàl·lia
França
Prestigi a partir del segle XVIII
Exemple
Llinatge
Castellanismes
Causes
Dinastia castellana dels Trastàmara el 1412 (segle XV)
Moments de minorització posteriors
Període de Decadència (segles XVI-XVIII)
Prohibició amb els Decrets de Nova Planta (segles XVIII-XIX)
Dictadura franquista
Exemples
Puesto
No inclosa en el diccionari
Llàstima
Occitanismes
Segles XI-XII
Exemple
Refrany
Causes
Relacions entre
Catalunya
Occitània
Influència de la poesia trobadoresca
Italianismes
Causes
Expansió de la Corona d'Aragó per la Mediterrània (segles XIII-XIV)
Influència cultural als segles XV-XVI de
Humanisme
Renaixement
Exemple
Macarró
Substrat
Llengua que, en un territori determinat, ha estat substituïda per una altra a causa d'una conquesta, però que li ha deixat una empremta
En el nostre cas
Influència lingüística dels pobles perromans que habitaven la Península sobre el llatí, que va acabar substituïnt les llengües autòctones
En la llengua catalana
Substrat grec
Segle VII aC
Empúries
Substrat fenici
Des del segle VII aC
Eivissa
Substrat indoeuropeu
Segles X-V aC
Banya
Substrat iberobasc
Segles VI i V aC
Pissarra
La llengua catalana es considera fomada (al igual que les altres llengües romàniques) sobre el període de domini musulmà
Segle IX, aproximadament
Això s'afirma pel
Concili de Tours (813)
Autoritats eclesiàstiques ordenen que es prediqui en romanç perquè la gent no entenia el llatí
Per tant, les llengües eren diferents
Expansió i consolidació de la llengua catalana (segles XII-XV)
Després del domini dels francs
Comtats catalans de la Catalunya Nord, Catalunya Vella o Marca Hispànica
Inicien el camí cap a
Independència
1137
Matrimoni de Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer
Naixement de la Corona d'Aragó
Expansió territorial
Nord
S'atura el 1213
Derrota a la Batalla de Muret
Mor el pare de Jaume I
Jaume I i la seva política expansionista
Sud de la Península
Regnes ocupats musulmans
Catalunya Nova
1 more item...
Entra a la Ciutat de València
1 more item...
Mediterrània
Mallorca
1229
Menorca
1231
Eivissa
1235
Territoris conquerits
Repoblats per habitants de la Catalunya Vella majoritàriament
Imposició del català
Limitada pels pactes amb Castella
Campanyes a la Mediterrània
Incorporació (segle XV)
Sardenya
Ducat d'Atenes (Grècia)
Sicília
Ducat de Neopàtria (Grècia)
Canvi de dinastia (segle XV)
Mor el rei Martí l'Humà
Entra la dinastia dels Trastàmara (castellana) a la Corona d'Aragó el 1412
L'últim rei n'és Ferran el Catòlic
Casament amb Isabel I de Castella
Unió dinàstica de les dues corones (1479)
Castella tenia més prestigi
Classes altes empraven el castellà
Castellanització de la noblesa
Decadència
Primers textos en llengua catalana (primera meitat del segle XII)
Liber Iudicum
Homilies d'Organyà
Formació de la llengua literària
Les Quatre Cròniques Catalanes (segles XIII-XIV)
Llibre dels feits
(Jaume I)
Bernat Desclot
Deixar constància de les conquestes dels reis de la Corona d'Aragó
Ramon Muntaner
Pere el Cerimoniós
Humanisme (segle XIV)
Bernat Metge
Lo somni
Ramon Llull (segle XIII)
Primer autor europeu que tracta en una llengua romànica temes reservats al llatí
Científics
Teològics
Filosòfics
Creador del català literari
Cancelleria Reial
Expansió Corona d'Aragó
Estat ampli
Mitjan segle XIII
Jaume I crea aquesta institució
Funció
Redactar els documents administratius de la Corona catalanoaragonesa
Conseqüències
Esdevé un model de llengua
Normativització de la llengua
Establiment d'una varietat estàndard
Gran uniformitat
Situació de normalitat lingüística entre els segles XIV i XV
Presència a
Literatura
Quotidianitat
Administració
Àmbits d'ús de la llengua al segle XV
Llengua no normativitzada
Pautes
Escriptors
Cancelleria Reial
Emprada
Per la població
Administració
Literatura
Segle d'or
Novel·la cavalleresca
Curial e Güelfa
Anònim
Joanot Martorell
Tirant lo Blanc
Poesia amorosa
Ausiàs Marc
Empra pseudònims
Dinastia dels Trastàmara
No provoca canvis en l'ús del català
Llengua normalitzada
Decadència (segles XVI, XVII i XVIII)
Mor Ferran II d'Aragó
Vinculació de la Corona d'Aragó amb Castella
Trasllat de la cort
Emigració de la noblesa catalana cap a Castella
Castellà invadeix els territoris de parla catalana
Català era llengua oficial de les seves institucions
Manca d'organització interna d'aquestes institucions
Interrupció de la normalitat lingüística
Català perd posicions en l'aristocràcia i la noblesa
Castellanització a causa de la influència de la cort castellana
Escriptors preferiren emprar el castellà
Segle XVI
Publicacions
Català
Disminueixen
Manca d'obres de qualitat
Castellà
Augmenten
Sectors socials ho prefereixen
Hi trobam
Pèrdua de la consciència literària
Sentiment de desconfiança
Segle XVII
Situació continua igual
Segle XVIII
Felip V
Decrets de Nova Planta
Marc institucional
S'aboleix l'organització catalanoaragonesa
S'estableix l'organització de Castella
Marc lingüístic
Situació diglòssica
Castellà
Llengua oficial
Àmbits formals
2 more items...
Relacions socials
Català
Llengua no oficial
Cultura popular
1 more item...
Àmbit familiar
Renaixença (segle XIX)
Moviment de recuperació del català literari i formal
Dates
1859
Restauració dels Jocs Florals
Recuperació de l'ús literari del català
Motivar, incentivar, animar els autors perquè escriguessin en català
Donar a conèixer la cultura catalana
Promoure la creació literària
1890
Acabament
1833
Inici
Publicació del poema
Oda a la pàtria
de Bonaventura Carles Aribau
Gèneres literaris
Poesia (lírica)
Jacint Verdaguer
Destaca aquest gènere pels següents motius
La novel·la i el teatre tenen elements més complexos
Els autors volien expressar els seus sentiments
Es més senzilla
Narrativa
Narcís Oller
Teatre
Àngel Guimerà
Impulsors del moviment
Il·lustració (finals del segle XVIII)
Interès per estudiar la llengua
Romanticisme
Decisiu amb
Exaltació del passat històric
Interès per l'Edat Mitjana
Segle d'Or (segle XV)
Impulsors a les Illes
Marià Aguiló
Josep Lluís Pons i Gallarza
Tomàs Aguiló
1850
Insinuament del trencament de la diglòssia
Comença a resorgir l'ús social del català
Finals segle XIX
Revista
L'Avenç
Conscienciar de la necessitat de normativitzar la llengua catalana
Posteriorment, IEC
Tasca coordinada per Pompeu Fabra
Segle XX
Fet històric important
Enric Prat de la Riba
Creació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907)
President de la Mancomunitat de Catalunya (1914)
Impulsa la normativització del català
Antecedents
El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)
Impulsat per
Antoni Maria Alcover
Recopila les
Rondaies mallorquines
1 more item...
Tasca més important
1 more item...
Conscienciar de la necessitat d'una normativització
Institut d'Estudis Catalans
Fundat el 1907 per Enric Prat de la Riba
Secció Filològica
Presidida per Antoni Maria Alcover
S'impulsa la normativització
Coordinada per Pompeu Fabra
Publicació de les
Normes Ortogràfiques
(1913)
1 more item...
Abolit
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Abolició de la Mancomunitat
Decrets en contra de l'ús de la llengua catalana
Dictadura de Franco (1939-1975)
Reunions secretes
Recupera les seves funcions
Segona República (1931-1939)
Català torna a ser llengua pròpia de la vida
2 more items...
1976
Transició a la Democràcia
1 more item...
Tasca de normativització de Pompeu Fabra, atret per la filologia
Segona etapa
Codificació gramatical
Publica la
Gramàtica Catalana
(1918)
Adoptada per l'IEC com a gramàtica oficial
Tercera etapa
Depuració i fixació lèxica del català
Intenció de
Suprimir
3 more items...
Disposar d'un registre formal de la llengua i fixar el lèxic per a aquest
Es concreta al
Diccionari general de la llengua catalana (1932)
Es publica a la Segona República, quan hi ha més tolerància del català
Base per al futur diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
Primera etapa
Fixació ortogràfica
Col·labora en
Campanya lingüística de
L'Avenç
Conscienciar de la necessitat de normativitzar la llengua catalana
Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Normes Ortogràfiques
(1913)
Publicades per l'IEC
Criteris
Llengua actual amb
Variacions
Dialectes
Evolució de
Llengües romàniques
Llenguatge amb les lleis polítiques
Model de llengua del Segle d'Or (segle XV)
Creació de noves paraules
Adoptar cultismes o llatinismes: paraules del llatí clàssic
Llet
no és un exemple
Productes
lactis
sí és un exemple
Depuració de barbarismes
Ús de la llengua fins al 1939
Període marcat per la variació en l'ús social del català
Hi ha avenços i retrocessos en funció dels moments històrics
1931-1938
Català inicia el camí cap a una normalització
1923-1930
Dictadura de Primo de Rivera
Retrocés en l'ús oficial del català
1900-1923
Es pensava que el català tenia menys prestigi que el castellà
El català va establir-se a la vida pública i cultural
Mitjançant els següents àmbits
Administració
Premsa
Ensenyament
1939-1975
Franquisme
Català és perseguit
Ús prohibit
Vida pública
Als àmbits formals no és oficial
Va arribar a l'àmbit privat
Correspondències
Telegrames
Noms castellanitzats de
Institucions
Entitats
Carrers
Poblacions
Es promociona la propagació de la ideologia de la dictadura a les escoles i la vida en general
Exili de personalitats de
Ciència
Lletres
Romanen els organitzadors de la resistència cultural i lingüístiques des de la clandestinitat
Generalment la societat es castellanitza
1950
Publicació de revistes culturals
Lluc
(1952) a Mallorca
Convocatòries de premis literaris
Més freqüència de les publicacions i activitats en català
Sempre i quan no tinguessin continguts ideològics
1960
Període de menor violència i control
Convocatòries de premis literaris
Es permet l'edició de llibres i revistes en català
Gran Enciclopèdia Catalana
(1969)
Rondaies mallorquines
Apareix el moviment de la Nova Cançó
Empren la música i la llengua per reivindicar la llibertat de pensament, per expressar els seus sentiments...
Agrupa autors i cantants
Raimon
Lluís Llach
Joan Manuel Serrat
Maria del Mar Bonet
Retorn de la democràcia (1975)
Franco mor
Recuperació de les llibertats democràtiques
Instauració
1979
Consell Insular de les Illes Balears
1982
Generalitat Valenciana
1977
Generalitat de Catalunya
Marc legal de la llengua
Estatuts d'Autonomia
Es desenvolupen a partir del que diu la Constitució Espanyola
Reconeixen el català com a llengua pròpia i oficial, amb el castellà
De Catalunya (1979)
De les Illes Balears (1983)
Rep una revisió l'any 2007
De la Comunitat Valenciana (1983)
Lleis de normalització lingüística
Regulació de l'ús del català
La de les Illes Balears data de 1986
Constitució Espanyola (1978)
Estableix que
El castellà és la llengua oficial de tot l'Estat
Les altres llengües són oficials en les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts