Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
FONAMENTS BIOLÒGICS DE LA CONDUCTA, ✚ SNA, ↑, Fet per: Ruth Cuesta i…
FONAMENTS BIOLÒGICS DE LA CONDUCTA
CERVELL HOME I CERVELL DONA
DONA
Problemes que resolen millor les dones.
Proves de velocitat perceptiva
Memòria
Proves de fluïdesa en la ideació
Tasques manuals de precidió
HOME
Problemes que resolen millor els homes.
Tasques espacials
Més precisió en habilitats motores dirigides a un blanc
Proves de desencaixament
Proves de raonament matemàtic
PATOLOGIES CEREBRALS
Alzheimer
Pèrdua progressiva de la memòria
Afecta a la capacitat de pensar, parlar o fer tasques bàsiques
Parkinson
Dificultats per caminar
Equilibri deficient
Tremolors
Rigidesa dels músculs
Falta d'expressió facial
Epilèpsia
Alteració greu en l'activitat elèctrica cerebral
Pot ser hereditària
Esclerosi lateral amiotròfia
Paràlisi progressiva i ràpida de tots els músculs voluntaris.
Autisme
Alteració del llenguatge i la comunicació
Manca de vincles afectius
Rebuig al contacte físic
Imaginació limitada
Comportaments repetitius
HISTÒRIA
Frenologia
protuberàncies del crani revelen qualitats mentals (FALS)
diferents regions cerebrals tenen funcions específiques
Psicobiologia
estudi fonaments biològics de la conducta
Cervell humà
"pergamí" que guarda misteris
Antigament hi havia disputa
l'intel·lecte està al cervell
l'intel·lecte està al cor
DIVISIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS
Sistema nerviós central
Hemisferis cerebrals
tipus
hemisferi esquerre
racional
controla la part dreta del cos
hemisferi dret
emocional
controla la part esquerre del cos
parts de l'hemisferi
lòbul temporal
parla i memòria
lòbul parietal
sensacions corporals
lòbul frontal
funcions mentals superiors
lòbul occipital
processament visual de l'escorça
cervell
òrgan més important
controla i regula les activitats de l'organisme
Àrees del SNC
cerebel o metencèfal
protuberància
cervell mitjà o mesencèfal
bulb raquidi o mielencèfal
diencèfal
tàlem
hipotàlem
medul·la espinal
substància grisa
substància blanca
telencèfal
ganglis basals
sistema límbic
hipocamp
amígdala
escorça cerebral
Funcions escorça cerebral
escorça motora
lòbul frontal
escorça auditiva
lòbul temporal
escorça sematosensorial
lòbul parietal
escorça visual
lòbul occipital
Funció
controlar el funcionament del cos
processar la informació de l'exterior
Sistema nerviós perifèric
format per
Sistema nerviós autònom
involuntari
regula l'activitat de l'organisme
canvis fisiològics
compost per
SN simpàtic
situacions d'alerta
SN parasimpàtic
situacions de relxació
Sistema nerviós somàtic
voluntari
capta i transmet informació
Neurociències
estudien l'organització i funcionament del SN
SN format per estructures
ESTRUCUTRA I FUNCIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS
Neurotransmissors
comunicar les neurones
tipus
dopamina
activitat motora
nivells de resposta
serotina
estats d'ànim
noradrenalina
respostes d'emergència
acetilcolina
missatger
encefalines i endorfines
dolor i tensió nerviosa
Impuls nerviós
sistema nerviós
sistema electroquímic de comunicació
neurones
generar i difondre impulsos nerviosos
ona elèctrica que transporta informació
neurona en repòs
polaritzada
Sinapsi neuronal
tipus
sinapsi elèctrica
més ràpida
sinapsi química
més lenta
elements
neurona postsináptica
rep l'impuls
botó sinàptic
exterior de l'axó
espai sinàptic
espai entre neurones
neurona presinàptica
procedeix l'impuls
unió entre neurones
Receptors i efectors
cervell
coordina els sistemes corporals
receptors (òrgans dels sentits)
codifiquen senyals segons l'energia
electromagnètica
vista
oïda
química
gust
olfacte
electroquímica i mecànica
tacte
permeten connectar amb l'ambient
conèixer els canvis del cos
efectors (mecanismes de reacció)
executar les respostes als estímuls
respostes motores
relaxació muscular
respostes secretores
alliberament d'hormones
Neurones i missatges
Classificació neurones
estructural
bipolars
dues prolongacions
multipolars
un axó i moltes dendrites
unipolars
una prolongació
funcional
motores o eferents
cap a fora
interneurones
transmeten impulsos neuronals sensitius a neurones motores
sensorials o aferents
cap a dins
Cèl·lules glials
envolten i mantenen neurones
esclerosi múltiple
desmielinització d'axons
Composició neurones
axó
protegits per mielina
formen fibres nervioses
formen nervis
condueix l'impuls nerviós
cos cel·lular
nucli
informació genètica
orgànuls
dendrites
receptors dels senyals
branques
regula activitats internes i permet reaccionar
capta estímuls
MÈTODES D'EXPLORACIÓ CEREBRAL
Tomografia axial computarizada
Mesurar el flux sanguini cerebral
Diagnosticar lesions i tumors cerebrals.
Tomografia per emissió de positrons
Elaborar mapes cerebrals.
Detectar tumors
Electroencefalografia
Diagnosticar epilèpsies, tumors, entre d'altres.
Imatges per ressonància magnètica
Útil a l'hora d'enfrontar-se a traumatismes i problemes ossis, cerebrals, tumorals, abdominals, de tòrax o columna.
GENÈTICA I CONDUCTA
Naturalesa de la genètica
genètica
estudia els mecanismes de l'herència
gens
determinen els trets únics
J.Watson i F.Crick
estructura ADN
genoma
instruccions agrupades en gens
formen cromosomes
cèl·lula cos humà
23 parelles cromosomes
genotip
22 parelles autosòmiques
parell 23 determina el sexe
ADN
A,G,C,T
(bases químiques)
codi genètic
El genoma humà
genoma
cromosomes d'un organisme, amb els gens
genoma humà
cdi genètic universal
futur: coneixerem bases genètiques de malalties
tot el genoma és actiu
intervencions gèniques en cèl·lules somàtiques, no en cèl·lules germinals
gens interrelacionats
problemes ètics
ADN conté les instruccions
problemes socials
Persona
ambient
herència
SISTEMA ENDOCRÍ
Està compost per GLÀNDULES de secreció interna que produeixen i aboquen HORMONES a la sang.
GLÀNDULES
HIPÒFISI
Somatotropina, Prolactina, TSH (tiroide), ACTH, LH i FSH, ADH, Oxitocina
TIROIDE
Tiroxina
PARATIROIDE
Hormona paratiroidal (PTH)
SUPRARENAL
Adrenalina
Cortisona
PÀNCREES
Insulina
Glucagó
RONYONS
Eritropoetina
Renina
OVARIS
Estrògens
Progesterona
TESTICLES
Testosterona
✚ SNA
produeixen homeòstasi
↑
Fet per: Ruth Cuesta i Clàudia Nieto 1bat 2
processen informació
↑