Els romans van estendre la seua llengua, el llatí, i la seua cultura, que van imposar als pobles conquerits.Aquest procés s’anomena romanització i explica que una part important de les llengües europees, com ara la nostra, provinguen del llatí. Concretament, provenen del llatí vulgar, és a dir, el llatí del poble que es parlava en les diferents regions de l’Imperi. Mentre que el llatí clàssic, propi de la literatura, era uniforme, el llatí vulgar variava molt d’un lloc a l’altre. Això explica algunes de les diferències entre les llengües romàniques.
els invasors la van adoptar ràpidament i també es van romanitzar. A la península Ibèrica, un d’aquests pobles, el visigot, va establir un regne nou, que va durar, amb molts problemes interns, uns dos-cents anys.
Al començament del segle viii, els àrabs, de religió musulmana, que havien mamprés una política expansionista, van aprofitar aquesta feblesa i van envair gran part de la Península, que encetà un procés d’arabització. A poc a poc, la cultura romana i, per tant, els parlars derivats del llatí vulgar, van ser desplaçats per la llengua àrab