La guerra contra les drogues

INTRODUCCIÓ

DROGUES I GÉNERE.

¿DE ON APARÈIX EL CONCEPTE CLÀSSIC D'ADDICIÓ?

TOT EL QUE SABEM DE LES DROGUES ESTÀ EQUIVOCAT. ¿QUE ÉS L'ADDICIÓ?

Conseqüències de la guerra:

  • Assassinats i massacres en tot el món.
  • Mercat negre de 300.000 milions al any.
  • Presons plenes.
  • Policies i militars en guerra.
  • Racisme.

EEUU

2 Reptes

La societat actual

¿Com afecta a les dones aquest sistema?

Treballar des de aquesta perspectiva ens permet:

  • Buscar noves terminologies per tal d'incloure a les dones.
  • Qüestionar concepte clàssics d'aquets món.
  • Polítiques més igualitàries per tots els consumidors/es.

.

Castigar i fer sofrir als addictes per tal de que els dissuadiria i els hi donaria un incentiu per parar la seva addicció.

¿Que vol dir ser addicte, avui dia?

¿Que van demostrar realment aquests experiments?

Factors condicionants.

De experiments

1 decisió errònia mundial

¿Amb que té a veure l'addicció realment?

Una nova prespectiva

Conseqüències

1 exemple per entendre aquesta guerra

Actualment volen posar fi a aquesta guerra, ara són la primera força impulsora en legalitzar la marihuana.

Força impulsora de la guerra contra les drogues --> llei seca (1920)

Aquesta guerra no ès un model de política racional, ès una projeccio de psicosis nacional. (No sabien fer front a les drogues)

Incloure més variants

Significa visibilitzar els estereotips assignats a homes i dones. Estereotips que semblen inalterables però no ho són. Des de la perspectiva de gènere si es veu que son canviables aquets estereotips

La prespectiva de gènere en els aspectes que ès relacionen amb l'ús i abús de les drogues.

Quan una dona es droga, trenca un estereotip com per exemple amb la maternitat.

Drogar-se significa adoptar una conducta de risc masculina.

2 repte: Som nosaltres mateixos. Treballar intrínsecament.

1 repte: Viure en una societat amb drogues on causin el menor dany possible i en alguns casos el major benefici possible.

És un sistema prohibicionista, un fracàs. No controla els danys associats al consum més abusius i també a invisibilitat els problemes associats al consum de drogues de les dones.

A les dones se li ha associats un tipus de drogues, han fracassat en els programes de tractament i també hi ha un increment de dones en les presons.

idea d'addicció: prové d'experiments del passat.

¿Què és una addicció?

L'addició no vol dir que si prenem una droga durant cert temps ens tornarem dependents perquè hi ha una espècie de ganxos químics

Si tenim una operació i prenem 3 dies dia morfina (heroïna) no ens tornem addictes a aquets. No podem entendre l'addició d'aquesta manera ja que si no tots ens tornaríem addictes cada vegada que prenguéssim certs medicaments un temps.

Exemple

No es tracta d'addicció, si no de connexions. Quan ens trobem feliços i bé ens vinculem i connectem amb altres però si no ho podem fer tendim a connectar-nos amb coses que ens donin una sensació d'àlibi, com per exemple les drogues.

Com a esser humans sempre ens connectem, es la nostre naturalesa. Les persones no son addictes quan tenen un lloc on se present, persones i un treball que estimen, volen ser presents.

Gràcies a certs experiments amb rates i humans van descobrir que l'addició no té relació amb la teoria de ganxos químics si no que té relació amb la presó que sentim nosaltres mateixos. L'addició té a veure amb la teva adaptació a l'ambient que ens envolta.

Adaptació

Connexió

Naturalesa

Significa no poder estar present en la teva vida. La desconnexió es el motor més important de la addicció. Vivim cada vegada més en una societat d'addictes, ja que creiem està més connectats que mai.

Hi ha que parlar d'addició com una recuperació individual però també d'una recuperació grupal, ja que per molts aquesta vida sembla una presó aïllada. Lo oposat a l'addicció no es la sobrietat, si no
les connexions.

Significat

Per reafirmar aquesta teoria, van fer experiments amb rates. Van posar les rates en les " caixes del desig", i amb una agulla implantada a la vena jugular, cada vegada que una rata feia pressió a la palanca, obtenia una descarga d'heroïna. Les rates acabaven morint per l'addició a l'heroïna.

Són una sèrie d'estudis realitzats en els anys 50 i
60 en rates. Quan va aparèixer els anys 70 hi havia una preocupació social molt gran envers l'ús de l'heroïna. Entenien la heroïna com una droga capaç de poblar-la una vegada i tornar-te un addicte per sempre.

Origen

Difusió i publicitat d'aquests experiments, per tot el món.

  1. Van tornar a realitzar experiments però, aquesta vegada diferents. Van posar les rates juntes, en un parc, on estiguessin bé. Només van posar a la caixa 2 tipus d'aigües, la normal i una amb heroïna.
  1. Les rates van demostrar que no volien l'aigua amb heroïna, bevien la normal. També ho van fer amb rates prèviament addictes, aquestes rebutjaven l'aigua amb heroïna.
  1. Les rates que es troben confinades en solitari, consumiran molta heroïna. Les rates són sociables, confinar-les provoca que aquestes es droguin, no ho suporten.

L'ambient, el sentiment de soledat, falta d'esperança, llaços socials dèbils i falta de control, juguen un paper crucial en l'addició.

Actualment, estem posant els drogoaddictes en caixes, com les rates. Els apartem, en comptes de incloure'ls a la societat.

¿Com tractar l'addició?