Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Aproximació al discurs musical, Divisió tradicional de les “belles arts” -…
Aproximació al discurs musical
Presència musical
Àmbits diaris: Centres de treball, magatzems, mercats, estacions, punts d'entreteniment...
Medis informatius: Fil musical a programes de ràdio i televisió.
Seqüències cinematogràfiques: Com a comentari emotiu de pel·lícules, series...
No solament vivim rodejats de música, sinó que aquesta juga papers tan rellevants com permetre’ns establir la mesura del temps o determinar la situació de llocs específics.
Objectes quotidians: Elements musicals en timbres, jocs electrònics, telèfon mòbil...
Conseqüencies:
Desinterès cap a la seva estructura: L'audició s’efectua de forma automàtica i quasi exempta d’atenció.
Allunyament de l’execució en directe.
La música entre les arts
Art que posseeix un grau d’abstracció superior al dels altres.
Perquè parteix de d’elements extrets de la realitat (els sons) però sotmesos a una elucubració mental que requereix uns coneixements específics força complicats per comprendre total la seva realitat científica.
Segons la divisió tradicional de les “belles arts”, la música s’inclou en el grup de les arts dinàmiques o del temps.
L'art del temps
La música es una art discursiva.
És un fluir perpetu, un moviment exterior que transcorre davant i a través de- de nosaltres, el qual ens envaeix i capta l'atenció, imposant el seu temps.
La seva estructura i organització solament pot realitzar-se al llarg d’un temps.
Discursivitat:
Desenvolupament de la forma en el temps.
El llenguatge parlat
(la successió de paraules) és manifestació cultural comparable en quant a estructura amb la música i del qual es poden establir els principis que la governen estructural-ment.
El discurs musical
L'oïda
És un dels cinc sentits.
Funcions essencials
Captació dels sons (sentit de l’audició)
L'oïda humana és capaç de detectar sons de freqüència compresa entre 20 i 20.000 Hz.
Captació de la posició de l’individu (sentit de l’equilibri)
Morfologia de l'oïda
Oïda mitjana
Funció: Amplificar el so
Parts
Cadena d'ossets
Enclusa
Amplifiquen les vibracions mecàniques que es generen a la membrana i les transmetren a l’oïda interna.
Estrep
Martell
Trompa d'Estaqui
Connecta l’oïda amb el final del paladar.
Iguala la pressió als dos cantons del timpà
Timpà
Membrana en forma oval d’entre 8 i 10 mm de diàmetre que s’estira mitjançant uns petits músculs.
Transforma les ones sonores captades pel pavelló auricular en vibracions mecàniques.
Oïda interna
Funció: Convertir el so en impulsos elèctrics que pugui interpretar el cervell.
Parts
Laberint
Estructura òssia amb l'interior membranós que forma un conjunt de cavitats i conductes
Còclea o Cargol
Espiral de dues voltes i mitja o les ones sonores es transformen en impulsos elèctrics que s’envien al cervell pel nervi auditiu
Vestíbul
Registra els moviments del cos, garantint així que puguem mantenir l’equilibri.
Nervi Auditiu + Nervi Equilibri
Envien la informació pertinent al cervell per mitjà d'impulsos elèctrics
Oïda externa
Funció: Captar el so de l'ambient
Parts
Pavelló auricular
Estructura cartilaginosa, bàsicament formada per cartílag elàstic, recobert per una fina capa de pell.
Ajuda a dirigir el so cap a l’interior de l’oïda.
Conducte auditiu extern
Constituït per cartílag i, a més, un component ossi que revesteix externament aquest conducte.
Actua com un audiòfon natural que amplifica automàticament els sons greus i menys penetrants.
Capacitat d'escolta
Nivells d'escolta musical
Afectiu; és el que presta atenció allò que sona.
Mental o comprensiu, en el que s’entén la música.
Purament fisiològic o sensorial, crea una recacció d'acceptació o rebuig.
Les oïdes sempre estan obertes al que succeeix en el món exterior, no existeix una possibilitat de tancar-nos als sons que ens envolten.
Oïda absoluta:
Qualitat que posseeixen algunes persones de identificar amb exactitud els sons i saber si estan desafinats.
Oïda relativa:
mecanisme mental desenvolupat amb el temps i l'estudi pel qual es reconeix un so per aproximació o relació amb els més propers.
Respostes humanes a la música
Resposta emocional
Resposta corporal
Resposta intel·lectual
Divisió tradicional de les “belles arts”
Arts plàstiques, estàtiques o de l’espai:
Ocupen un lloc determinat, un espai, de manera que l’espectador pot contemplar-les tota l’estona que vulgui, captant-les de cop amb la mirada.
Escultura: formes, buits…
Arquitectura: volums, espais…
Pintura: color, llum…
Arts dinàmiques o del temps:
Existeixen quan transcorren en el temps. L’oient (en el cas de la música), necessita interioritzar l’esdeveniment musical per poder-lo captar íntegrament.
Dansa: moviment, gestos…
Música: sons, silenci…
Poesia: rima, mètrica…
Cinema (el setè art): imatge en moviment…