Variació lingüísitca
segons els parlants
segons les situacions o els usos
varietat o dialecte social / diastàtica
varietat o dialecte geogràfic / diatòpica
varietat o dialecte històric / diacrònica
idiolectes
registres o varietats funcionals o estilítiques
Factors
Canal
Intencionalitat
Relació entre els interlocutors
Tema
General
Especialitzat
Oral (acústic)
Canal escrit (gràfic)
Classificació
Informal
Formal
Familiar
Vulgar
Col·loquial
Literal
Tècnic
Científic
click to edit
relació propera
Interacció intensa
Canal principalment oral i espontani
Us de formes analògiques
Tema general
lèxic transgressor
(exposició de la cèl·lula)
(informe d'arquitectura)
Us de figures retòriques, lèxic ric
Varietat estàndard
Normativa
Estàndard català
Models
Funcions
click to edit
Té un caràcter simbòlic i aglutinador.
Marc de referència a tots els membres de la comunitat lingüística.
Neutralització i unificació de la llengua, és supradialectal.
Es crea per la comunicació ens situacions formals.
Hi ha la necessitat d’establir unes normes de la llengua per poder esdevenir estat
Creat per Pompeu Fabra a servei de la Mancomunitat
Composicional (euskera batua)
Autònoms (anglès britànic, americà i australià)
Unitarista (català)
Època medieval - la Cancelleria Reial va esdevenir el model lingüístic
s. XX Pompeu Fabra dur a terme la reforma literària
Normes ortogràfiques (1913)
Gramàtica catalana (1918)
Diccionari general de la llengua catalana (1932)
s. XVI I s.XVIII - les crisis i la derrota de la guerra de Successió impedeixen la consolidació del català