Variació lingüísitca

segons els parlants

segons les situacions o els usos

varietat o dialecte social / diastàtica

varietat o dialecte geogràfic / diatòpica

varietat o dialecte històric / diacrònica

idiolectes

registres o varietats funcionals o estilítiques

Factors

Canal

Intencionalitat

Relació entre els interlocutors

Tema

General

Especialitzat

Oral (acústic)

Canal escrit (gràfic)

Classificació

Informal

Formal

Familiar

Vulgar

Col·loquial

Literal

Tècnic

Científic

click to edit

relació propera

Interacció intensa

Canal principalment oral i espontani

Us de formes analògiques

Tema general

lèxic transgressor

(exposició de la cèl·lula)

(informe d'arquitectura)

Us de figures retòriques, lèxic ric

Varietat estàndard

Normativa

Estàndard català

Models

Funcions

click to edit

Té un caràcter simbòlic i aglutinador.

Marc de referència a tots els membres de la comunitat lingüística.

Neutralització i unificació de la llengua, és supradialectal.

Es crea per la comunicació ens situacions formals.

Hi ha la necessitat d’establir unes normes de la llengua per poder esdevenir estat

Creat per Pompeu Fabra a servei de la Mancomunitat

Composicional (euskera batua)

Autònoms (anglès britànic, americà i australià)

Unitarista (català)

Època medieval - la Cancelleria Reial va esdevenir el model lingüístic

s. XX Pompeu Fabra dur a terme la reforma literària

Normes ortogràfiques (1913)

Gramàtica catalana (1918)

Diccionari general de la llengua catalana (1932)

s. XVI I s.XVIII - les crisis i la derrota de la guerra de Successió impedeixen la consolidació del català