Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

LITERATURA DE LA EDAD MEDIA - Coggle Diagram

- - - - És un concepte literari aparescut a l'europa medieval que expressa de forma cavalleresca noble, sincera i platònica el seu amor i que s'origina en la poesia lírica en la llengua occitana.
      - Personatges
        
        Midons: dama la qual és estimada per el trobador i apareix als textos en forma de senhal
        
        L'om: és el trobador, el qual estmia a una dama casada, normalment d'una classe social superior.
        
        Gilós: és el marit de la dama
        
        Lausergiers: són les persones que intenten descobrir qui és la midons
    - - L'alba: és una composició que descriu els sentiments dels amants quan s'han de separar al matí, després d'haber passat la nit junts. Intervenien la guaita, el gilós i els lausengiers. Cantigas de amigo
      - La pastorel·la: és una trobada dels enamorats i diàleg entre una pastora i un cavaller. Gaia pastorela, feta per Guiraut Riquie.
      - El sirventès: eren composicions utilitzades per expressar sentiments de rebuig, odi i rancúnia a l'enemic del trobador.Keller, Adelbert. Lieder Guillems von Berguedan. Mitau-Leipzig: Reyher, 1849
      - La tençó i tornejament: són debats entre trobadors sobre temes literaris. Parnasse occitanien: d'en Rochegude.
      - La canço: gènere per excel·lència i promotor de la poesia amorosa, tenía una melodía pròpia i de cinc a set cobles amb una tornada on apareix el senhal amorós. Lo dous cossire, feta per Guillem de Cabestany.
      - La Balada, és una composició poètica i musical feta per ser cantada i ballada.
      - El plany, és una poesía destinada a una persona morta, normalment al senyor dels trobadors.
      - -El partiment, és un duel de trobadors, que a diferencia de la tençó no es tracta de defensar el que creus sino de defensar un tema escollit
    - - Va ser un poeta i cavaller valencià de l'època medieval, és un dels poetes més importants de la literatura catalana, ja que és considerat com el primer poeta català, ja que va ser el primer poeta català que només recorre als provençalismes quan ho són necessaris. Ell es considerava un trobador, perquè ell diu que els poetes escriuen en un llenguatge vulgar, llavors com ell no escriu en llenguatge vulgar, ell es considera un trobador, també perquè utilitzava el senhal amorós
      - Obres
        
        ¿Qui, sinó es foll, demana si'm enyor?
        
        Si com aquell qui per sa infinat
        
        La mia pòr de alguna causa móu
        
        Leixe la sort lo seu variat torn
  - - - Llibre de les bèsties
      - Llibre d'amic e amat
      - Evast e Blanquerna
      - La vida coetània
    - - utilitzava la llengua catalana, perquè és la seva llengua mare, ja que és de Mallorca
      - el llatí, perquè era la llengua de cultura
      - l’àrab, perquè el va aprendre per convertir en cristians els infidels
      - l’occità, perquè va ser un trobador
  - - - Jaume I
        
        Va ser escrita per Jaume I en dues etapes
        
        Va ser escrita entre 1244-1274
      - Bernat Desclot
        
        Va ser escrita per el tresorer Bernat Escrivà
        
        Va ser escrita l'any 1282
      - Pere III
        
        Va ser escrita per Pere III
        
        Va ser escrita entre 1382 i 1285
      - Ramon Muntaner
        
        Va ser escrita per Ramon Muntaner, aquesta és la més emocionant i millor de les quatre
        
        Va ser escrita entre 1325 i 1332
      - Les quatre cròniques tenen en comú que els autors són testics dels fets i el to heroíc i patriòtic, estaven escrites en prosa i de manera subjectiva. També estaven escrites en prosa, tenien una versió subjectiva. perquè donaven la seva opinió.
  - - - -Es van traduir textos de grans autors clàssics com Plató i Aristòtil.
      - -Interès per la ciència i el progrés tècnic.
      - -Protagonisme de l’ésser humà, l’únic ésser que té raó (pensament) i llibertat. Inspiració en la cultura grecollatina (dels grecs i els llatins).
      - -Utilització de les llengües pròpies de cada país (francès, italià, castellà...) en substitució del llatí i el grec.
  - - - és un poeta cantor que crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars, aquests eren cavallers i quan tenien temps lliure eren trobadors.
    - - és un escriptor dedicat a la creació de poesia, osigui que són professionals aquests només creen poemes.
- - - - se escribían en mozárabe
      - regularidad y precisión métrica
      - estructura paralelística
    - - se escribían en gallego-portugues
      - irregularida e impresición métrica
      - estructura zejelesca
  - - - se escribía en occitano
    - - se escribía en occitano
      - grupo de canciones agrupadas
  - - - Calisto, un joven noble apuesto y de un gran ingensio, entra en un huerto donde se encuentra a Melibea persiguiendo a un halcón, de quien queda profundamente enamorado. Ante el rechazo de ésta y aconsejado por su criado Sempronio, decide encomendar su cuidado a Celestina, para lograr por medio de ella el amor de Melibea.La alcahueta consigue mediante artimañas que Melibea se enamore de Calisto. Los criados de este intentan explotar un beneficio propio la pasión de su amo: que había prometido una cadena de oro a Celestina si lograba entre todos enamorar a Melibea. Cuando esto sucede, los criados reclaman su parte y ante la negativa de Celestina, la matan. Los ponen en la prisión y los matan por la justicia, de lo que Calisto tiene noticia al día siguiente. prepara una entrevista nocturna con Melibea; sube por una escalera de cuerda y cuando va a bajar para marcharse, se rompe la escalera y Calisto se mata. Ante la muerte de su amado, Melibea sube a una torre y se arroja desde ella tras declarar las causas del suicidio a su padre. Termina la obra con el llanto y unas reflexiones morales de Pleberio, padre de Melibea.
      - Protagonistas
        
        Melibea
        
        Calisto
  - - - El conde Lucanor tiene un problema que expone a Patronio en un diálogo inicial, Don Juan Manuel se introduce como personaje en la obra e introduce una moraleja en verso para concluir.
      - patronio le narra al Conde Lucanor una historia, fábula o cuento del que se extrae una enseñanza o consejo para solucionar el problema en cuestión, se llama eixemplo.
      - Éste lo acepta y lo pone en práctica con resultados positivos
      - aplicación del cuento al problema: Patronio aplica directamente la enseñanza extraída de la historia para dar un consejo al Conde
      - Don Juan Manuel se introduce como personaje en la obra e introduce una moraleja en verso para concluir
  - - - entre mester de Juglaría y de Clerecía
        
        En cuanto a los autores:
        
        Mester de Juglaría
        
        la mayoría no sabia ni leer ni escribir
        
        llevaban sus obras en la memoría, por eso se transmitían oralmente
        
        hacían creecer sus obras con la imitación de otros juglares y con la improvisación
        
        se requerian varios juglares para crear las obras
        
        Mester de Clerecía
        
        creaban sus obras por escrito
        
        podia crearlas individualmente, i sobretodo, firmarlas
        
        eran poetas
        
        eran cultos y sabios
        
        sabían leer y escribir, ya que trabajaban en iglesias
    - - Diferencias
        
        En cuanto al tema
        
        Mester de Juglaría
        
        eran obras transmitidas oralmente
        
        no buscan en ninguna fuente
        
        Mester de Clerecía
        
        escribían obras de vidas de Santos
        
        Temas religiosos
        
        muestran otros valores de los caballeros, buen padre, buen esposo
        
        toman ideas de textos antiguos
        
        En cuanto a las obas:
        
        Mester de Juglaría
        
        realismo, sencillez, claridad y fuerza narrativa
        
        poema cargado de exclamaciones
        
        epítetos épicos
        
        Mester de Clerecía
        
        utilizaban un estilo culto
        
        pretensión artística
        
        cultismos léxicos y sintácticos
        
        En cuanto a la métrica:
        
        Mester de Juglaría
        
        rima asonante
        
        no se usan recursos literarios complejos
        
        número de silabas irregular
        
        Mester de Clerecía
        
        se usaba cuaderna via, estrofa formada por cuatro versos
        
        rima consonante
        
        recursos literarios como metáforas, símbolos, alegorías...
  - - - versos octosílabos combinados con versos tetrasílabos, si la rima anterior es aguda, pueden ser de tres sílabas, la estrofa podía tener varios variantes.Estrofas de seis versos en arte menor.