Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La crisis de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera - Coggle…
La crisis de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera
Els efectes de la Gran Guerra sobre Espanya
Espanya declara la seva neutralitat
conservador
Eduardo Dato.
Gràcies a la Gran Guerra va haver un gran agument de demanda
Això va causar un augment de les exportacions i
reducció de les importacions(1916)
Gràcies a una Espanya
Rica en productes agrícoles
• Productora de ferro i carbó
• Industria molt desenvolupada (Catalunya)
Consequències
Només es van enriquir els patrons
Tots el productes es destinaven a
l’exportació i els preus interns havien pujat moltíssim.
Va augmentar la immigració i els preus del
lloguers van pujar molt.
Al augmentar drasticament l’activitat econòmica es va produir una inflació.
Blat → en un 70%
• Arròs → 98%
• Cigrons → 70%
• Patates → 90%
El poder adquisitiu d’una família mitjana es va reduir el 20% en el sector humil(1916)
LA DINAMITZACIÓ DE LA SOCIETAT
Un 6% de les persones va passar del camp a la ciutat
Es va convertir en un dels nuclis urbans més important del
Mediterrani.
Hospitalet o Badalona → es converteixen en veritable ciutats
1916 – 1930 → Van arribar un mínim de 525.000
emigrants de fora de Catalunya
A l’àrea de Barcelona → de 150.000 a 400.000 obres entre 1910 – 1920.
Va causar Enorme un gran creixement de la sindicació obrera
OPINIÓ PÚBLICA DURANT LA GUERRA
La Gran Guerra va afavorir la mobilització de grans concentracions de caràcter polític, sindical o esportiu
Premsa: “opinió pública” (diaris i publicacions especialitzades: moda,
revistes il·lustrades, premsa esportiva...)
Cinema: l’opinió pública es va sentir cada cop més atreta pels films de reportatges que permetien
“viure” grans esdeveniment.
La
Societat
de l'època es va dividir entre:
Germanòfils
Conservadors
• Defensors de la societat estamental i l’ordre jeràrquic
• S’identificava amb els imperis centrals
NEUTRALS:
Nuclis comunistes que denunciaven la guerra
Francòfils
Idees democràtiques i esquerranes.
• Partidaris de França (símbol europeu del republicanisme)
Defensor del sistema democràtic
LA TRIPLE CRISI DE LA RESTAURACIÓ
LA CRISI MILITAR
Mobilització militar → inquietuds internes i corporatives
Finals 1916 → augment de la mobilització de l’arma d’Infanteria
Escriptura de proclames i manifestos, articles de premsa = creació d’un clima radicalitzat.
Criticaven la corrupció creixent
• Vicis polítics
• Manca de sensibilitat social del poder
• Inestabilitat institucional
• Demanaven una reacció nacional forta.
Des de l’exèrcit s'havien ant constituint tres blocs diferenciats:
a) Sector més privilegiat dels alts càrrecs que envoltaven el monarca
b) Militars de l’exèrcit colonial (es destinava els màxims recursos econòmics i els que més es promocionaven)
c) Exèrcit de guarnició:
Malvivia amb salaris reduïts veient com els altres sectors militars s’enduien honors i benefici
➢ Veien com els sindicats d’obres negociaven millores i que ells no disposaven de cap estructura protectora
LA CRISI SOCIAL
1917 → crisis social = conflicte sindicalista
L’estiu de 1917 → acord sindical amb la participació d’alguns elements
polítics, sobretot de socialistes i republicans.
Vaga revolucionària però el dia 19
La repressió va ser duríssima → a Barcelona:
• 33 morts
• Un centenar de ferits
• Multitud de detencions que també va afectar sector polítics esquerrans
LA CRISI POLÍTICA
LA RADICALITZACIÓ DE L’OBRERISME
Primera vaga important (1919) → LA CANADENCA:
sectors de la ciutat de Barcelona que va quedar paralitzada durant gairebé una setmana.
• Esclata com a reacció a uns acomiadaments.
• La protesta va ser dirigida per Salvador Seguí (el Noi de Sucre)
Els enfrontaments afectà a Barcelona entre 1918 -1923
LA CRISIS DEL MARR0C I ELS GOVERNS DE “CONCENTRACIÓ NACIONAL”
Acció colonial espanyola al Marroc:
• Derrotes sonades
• Despeses extraordinària que desestabilitzava el pressupostos de l’estat
• Profunda impopularitat
La guerra es va convertir en un arma política
LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA
CAUSES I JUSTIFICACIÓ DEL COP D’ESTAT
Causes d’ordre
internacional
1.La Gran Guerra va estendre una gran onada de descrèdit del sistema parlamentari = corrupció política i l’egoisme econòmic.
2.1922→ Benito Mussolini aconsegueix el poder a Itàlia en nom dels interessos superiors del poble i la nació → aquesta actuació va causar un gran impacte
3.Molts països europeus segueixen aquest exemple antiparlamentari: Portugal, Espanya, Grècia, Bulgària, Romania, Polònia, Lituània...
Causes d’ordre
intern
1.Profunda crisi que havia afectat l’estat de la Restauració
2.Crisis social
3.Marxa nefasta de la guerra colonial al Marroc
Directori militar (1923 – 1925)
En contra
Al sistema de la Restauració
• Al parlamentarisme
• Als partits polítics
• Corrupció caciquista
Directori civil.
Desembre 1925 → creació govern de civil amb polítics conservador i tècnics.
José Calvo Sotelo (Hisenda)
• Eduardo Aunós (Treball)
• Comte de Guadalhorce (Foment)
LA DICTADURA CONTRA CATALUNYA
Un dels gran objectius del dictador seria anihilar el catalanisme.
• 18 de setembre 1923 → apareix un decret anomenat “contra el separatisme”:
• Prohibició de l’ús del català en actes públics
• Control i clausura de moltes institucions
• Persecució i censura contra la premsa periòdica en català
L’OPOSICIÓ CONTRA LA DICTADURA I LA CRISI DEL RÈGIM.
Primera manifestació seriosa → Prats de Molló (població frontera),1926 dirigida per
Francesc Macià conspiradors detinguts i Macià va ser jutjat a París.
• Una creixent “oposició”→ grups econòmics, complots de polítics i militars, exèrcit.
Primo de Rivera va ser apartat del poder el 28 de gener de 1930 → s’exilia a
París, on va morir en un hotel al cap de ben poc.
Alfons XIII → nomena a cap de govern el general Berenguer (un dels implicats en l’escàndol
d’Annual, 1921) → li demana un retorn lent a la normalitat constitucional
• Conversió a la “causa republicana” dels vells política monàrquics moderats.
• Creació de nous grups i partits republicans
L’oposició es reorganitza:
• Participació de la CNT en el complots antimonàrquics