Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
TEMA 1: La crisi de la restauració i la dictadura de Primo de Rivera -…
TEMA 1: La crisi de la restauració i la dictadura de Primo de Rivera
1.- Els efectes de la Gran Guerra sobre Espanya
1.1 UN ESTÍMUL INESPERAT:
Primera guerra mundial 1914, Espanya declara la seva neutralitat, ja que l'economia del país no podia aguntar una despesa d'aquella mesura.
Eduardo Dato
: Ministre i presdent durant la primera guerra mundial
1915
: Guerra és ara un debat de posicions de poder molt inestbale.
Espanya es veu obligada a comprar materials d'altres països, potenicats l'economia d'aquests.
Encara i així, es rica en poductes agrícoles, produeix ferro i carbó i la industria està molt desenvolupada. Això permet a la economi a prosperar.
Canvien les tendencies, comença a pujar el salari amb el canvi en l'augment d'explotacions i reducció de les importancions.
Es dona una onada de creixement molt gran, sense regulació ni intenvenció directa de l'estat. Per això l aprosperitat espanyola no dura pasad la gra guerra i desparaeix juntament ab la demanda de productes de l'exterior.
Patrons aprofiten per enriquirse
: no pensen en millorar les fàbriques.
Treballadors viuen en la misèria
: tots els productes són exportats i preus en el pais pujer.
Industries rendeixen molt
, puja molt la mà d'obra i l'immigració, amb aiò també la renta.
RESULTAT DE L'AUGMENT EXTRAORDINARI DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA
Procés inflacionista (augment generalitzar dels preus i serveis exsistents. A Barcelona entre els anya 1914 i 1918.
Blat 90 %
Arròs 98 %
Cigrons 70 %
Patates 90 %
Els sectors humils són els més afectats.
1.2 LA DINAMITZACIÓ DE LA SOCIETAT
Redistribució de a població espanyola
:
Emmigracions paren sobtadament per el tancametn de les fronteres.
La població emigra cap a les ciutats
Barcelona es torna un dels nuclis urbans més importants del mediterrani.
Badalona es converteix en una ciutat.
La guerra i la dictadura de Primo de Rivera produeix una gran arribada d'emmigarnts.
1916 - 1930
: 525.000 immigrants entren a Catalunya.
Població treballadora es compon de 150.000 - 400.000 persones
Viuen en barraques o habitacion rellogades. Això provoca noves formes de pobresa i de tensió social.
1.3 OPINIÓ PÚBLICA DURANT LA GUERRA
La premsa creix molt i començen a sortir revistes i publicacions especialitzades i concretes.
Els cinemes són ara un font d'entreteniment públic pels reportatges i filmogrràfies que es van creant.
Barcelona es la capital cinematogràfica de tot l'Estat espanyol.
LA SOCIETAT ES DIVIDEIX:
Francòfils
: Idees democràtiques i esquerranes, part de conjunt de països defensors del sistema democràtic.
Germanòfils
: Conservadors, volen una societat estemental i l'ordre jeràrquic. S'identifiquen amb els imperis centrals.
Neutrals
: Gent comunista qeu deienq eu a guerra er aun conflicte d'interessos de la burguesia.
Avantguardes
: es trenca la forma de pensar aue fonamentaven l'art i literatura de l'època. Sorgeix l'art revolucionari.
Francis Picaba (pintor cubista)
Joan Salvat-Papaseit (poeta)
Salvador Dalí i Juan Miró (pintors)
2.- La crisi de la restauració
2.2 LA TRIPLE CRISI DE LA RESTAURACIÓ
1.- La crisi militar
Tres blocs constitueixen l'exercit:
1-
Sector protegit
: alts càrregs.
2-
Militar exèrcit colonial
:màxims recursos ecònomics destinats.
3-
Exèrcit de guarnició
: Malvivien amb salaris reduïts, encasernes i no tenien cap mena de protecció.
Finals 1916
: Augmenta la mobilització d'armes en la infanteria. A la vegada, hi ha juntes a Barcelona que es van escampant per Europa, mentre s'escriuen proclames i manifests, textos que critiquen la corrupció polític acreixient, vicis polítics i la manca de sensibilitat social.
2.- La crisi política
Es vol modernitzar la política.
Frances Cambó
Reforma política, per compaginar-se amb la concessió de l'autonomia de Catalunya.
Maura convoca una reunió per reformar la Constitució.
Juliol 1917, demana la obertura de les Corts que el govern procleama illegal. Malgrat això, es crea un govern d'emergència. Encara que el moviment es dissolt ràpidament.
3.- La crisi social
1917
La gran guerra atraua gent a les ciutats per falta de protecció, a causa d'aixo, el sindicat crei.
les movilitzacions adquireixen dimensió política.
13 agost
: vaga revolucionaria amb una repressió molt dura a Barcelona.
33 morts, centenars de ferits entre més.
2.3 LA RADICALITZACIÓ DE L'OBRERISME
1921
Creació partit comunista d'Espanya.
1924
Catalunya va crear la Federació Comunista Catalano-Balear.
Primer vaga important al 1919
digida per Salvador Seguí, va durar gairabé una setmana.
Hi ha un enforntamnet radical i cruel a Barceloanq eu porta a una guerra social en Barcelona entre 1918 - 1923.
2.4 LA CRISI DEL MARROC I ELS GOVERNS DE "CONCENTRACIÓ NACIONAL"
efectes de la gran crisi
impactes de la triple crisi 1917
pressió política del catalanisme
Aboca el règim de la Restauració.
Propostes solucions d'emergència
1- Creació govern nou presidencial libreal de García Prietro. Fracàs.
2-
Antonio Maura
, govern de "concentració nacional": modernització parlamentaria, reforma de l'exercit, apagar l'obrerisme i crear un presupost per modernitzar e pais.
LA CRISI DEL MARROC
Acció colonial espanyola al Marro que porta a un creixement de desestabilització parlamentaria.
Juliol 1921
: derota española al Marroc.
Porta al general Picasso a crear una comisió de responsabilitat, va ser la crisi definitiva de la Restauració.
3.- La dictadura de Primo de Rivera
·3.1 CAUSES I JUSTIFICACIÓ D'UN COP D'ESTAT
1- Causes d'ordre internacional
Gran guerra esten una corrupció política i egoísme polític.
1922, Benito Mussolini té el poder a Italia.
Molts paisos europeus segueixxen l'exempe antiparlamentari.
2- Causes d'ordre intern
Profunda crisi social i marxa nefasta de la guerra colonial al Marroc.
3.2 L'ACTUACIÓ DE LA DICTADURA
Període 1
(1923 - 1925)
Els militars es fan càrrec del gover er podar fi al sistema de la Restauració, el parlamentisme, els partits polítics y la corrupció de caciquisme.
Primo de rivera va visitar a Mussolini per inspirar el seu sistema polític. Dese aqui crea dos sectors el Consell de Treball i la Unió Patròtica.
Període 2
(1925 - 1929)
Desembre 1925 es crea el govern de civil conservador. (José Calvo Sotelo (hisenda), Eduardo Amós (treball), Comte de Gudalhorce (foment)).
Obres civils obren cicle expansiu de l'economia mundical. Xarxes de carreteres nacionals, la reorganització del sistea fianacier entre altres coses.
3.3 LA DICTADURA CONTRA CATALUNYA
Tenia l'objectiu de anihilar el catalisme
El 18 de setembre de 1923 es va estblir la prohibició de l'ús de català en actes públics, La aniquilació de la premsa catalana, el control i la censura de moltes institucions. La Mancomunitat Catalana suprimida definitivament al 1925.
3.4 L'OPOSICIÓ CONTRA LA DICTADURA I LA CRISI DEL RÈGIM
Comença de manera molt fluixa
: els republicans són a l'exii o a la clandestinitat. Els socialistes col.laboren amb el règim.
Primera manifestació seriosa 1926, dirigida per Fransec Macià als Prats de Motllo.
Una creixent oposició acaba amb
l'exili de Primo de Rivera
el 28 de gener de 1930, se'n va a Paris, on mor poc després.
Alfon XIII nomena a Berenger coma cap de govern i li demana un retorn lent a la normalitat constitucional.
Dictablanda
L'oposició es reorganitza
Participació de la CNT en els complots antimonàrtics.
Creació de nous ggrups i partits republicans.
Conversió a la "causa repulicana" desde la política.
Pacte de Sant Sebastià
: Declaració conjunta que la democratització del pais significaria l'obertura de reconeixement de l'autonomia de Cataunya.