Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Crisi de la Restauració i dictadura de primo de Rivera. - Coggle Diagram
Crisi de la Restauració i dictadura de primo de Rivera.
Els efectes de la Gran Guerra sobre Espanya.
1r estímul inesperat.
1ra Guerra Mundial
(1914)
Espanya declara la seva neutralitat.
Del pessimisme a l’euforia.
La guerra es converteix en una guerra de posicions.
Conseqüències:
Potències = controlar les economies = mantenir esforç bèl·lic.
Espanya = rica en productes agrícoles, productora de ferro i carbó, industria desenvolupada (Cat.).
Dinamització de la societat.
Redistribució interna de la població.
Emigració a ultramar = interrompuda perquè els països tanquen fronteres.
Barcelona = un dels nuclis + importants del Mediterrani.
Entre 1916 i 1930 = emigren 525 mil espanyols a Catalunya.
Població obrera.
A Barcelona, de 150 mil a 400 mil obres.
Opinió pública durant la guerra.
Societat de masses.
Premsa = Opinió pública servida per la premsa.
Cinema = Opinió pública en reportatges.
(BCN = Capital cinematogràfica de tot l’Estat espanyol).
Societat dividida en 3.
Francòfils: Idees democràtiques i esquerranes.
Germanòfils: Conservadors, societat estamental, i ordre jeràrquic.
Neutrals: Denuncien la guerra com conflicte d’interessos de la burgesia.
Terreny cultural = Avantguardes.
Creació = Revolucionària.
Personatges = Francis P (pintor cubista), Joan S (poeta), Salvador D. i Joan M (pintors).
La crisi de la restauració
Triple crisi de la Restauració.
Crisi militar
Dividit en tres blocs
Sector privilegiat (alts càrrecs).
Militars de l’exèrcit colonial (destinava màxims recursos econòmics).
Exèrcit de guarnició (salaris reduïts, vivien en casernes).
1917.
Conflicte sindicalista.
Els sindicats van créixer molt.
L’acord sindical (participació d’elements polítics de socialistes i republicans), causa = la vaga revolucionària (33 morts a BCN).
Radicalització de l’obrerisme.
Fracàs de les mobilitzacions i repressió.
1921.
Creació del Partido Comunista de España.
1924.
Creació de la Federació Comunista Catalano-Balear.
La Canadencia (1919).
Dirigida per Salvador S.
Augmenta la por a la revolució.
Federació Patronal de BCN = A favor de l’enfrontament armat i obert contra l’obrerisme.
Guerra social
(Federació Patronal de BCN contra els Sindicats Únics).
Crisi del Marroc.
Propostes de solucions d’emergencia.
Govern amb els principals líders polítics (fracàs).
Govern de “concentració nacional” (fracàs).
Acció colonial espanyola al Marroc.
Derrotes sonades.
Despeses que desestabilitza els pressupostos de l’Estat.
Profunda impopularitat.
(1921) Contraofensiva de les tropes d’Abd el K-rim sobre la zona d’Annual = 12.981 soldats morts.
Expedient Picasso = comissió de responsabilitat.
Crisi definitiva de la Restauració.
La dictadura de Primo de Rivera.
Causes i justificació.
Causes d’ordre internacional.
La gran guerra (fomenta la corrupció política i l’egoisme econòmic).
Benito Mussolini aconsegueix el poder a Itàlia (gran impacte).
Espanya i molts països segueixen el seu estil polític.
Causes d’ordre intern.
Profunda crisi que havia afectat l’estat de la Restauració.
Crisis social.
Marxa nefasta de la guerra colonial al Marroc.
La dictadura contra Catalunya.
Objectiu del dictador:
Anihilar el catanalisme.
Al 1923 apareix el decret “Contra el separatisme”.
Prohibició del català.
Persecució i censura contra la premsa periòdica en català.
Control i clausura de moltes institucions.
Oposició contra la dictadura.
Prats de Molló (1ra manifestació, 1926).
Primo de Rivera s’exilia a París al 1930.
Amb Alfons XIII, hi ha el retorn de la normalitat constitucional.
L’oposició es reorganitza:
Participació de la CNT als complots antimonàrquics.
Creació de nous grups i partits republicans.
Actuació de la dictadura.
Dos períodes.
Directori militar (1923-25).
Els militars es fan càrrec del govern d’estat i civil, de les diputacions i alcaldies.
Voluntat de posar fi al sistema de la Restauració, el parlamentarisme, els partits polítics i la corrupció caciquista.
Primo de Rivera s’inspira en la política de Mussolini. (Creació d’un partit únic “La Unió Patriòtica”.
Directori civil (1925),
Creació de govern civil amb polítics i tècnics:
José Calvo (hisenda)
Eduardo A. (treball)
Comte de Guadalhorce (foment).
Obres civil importants:
Xarxa radical de carreteres nacionals.
Confederació hidrogràfica de l’Ebre.