S: 1) S'escriuen amb S, les paraules que acaben en ensenyar, referent als gentilicis.
Exemples: nicaragüenc, costa-riqueny, canadenc, Veragüense, colonense.
2) S'escriuen amb S, les terminacions siu, siva.
Exemples: corrosiu, massiva, explosiu, expressiva, intensiu.
3) S'escriuen amb S, les paraules acabades en sió, quan procedeixen de paraules acabades en so, sor, siu.
Exemples: comprensió - comprensiu, persuasió - persuasiu, repressió - repressiu, previsió - previsor, precisió - precís.
4) S'escriuen amb S, les paraules acabades en els superlatius isimo, isima.
Exemples: bellíssima, lindísimo, lletgíssima, intel·ligentíssima, delicadíssima.
5) S'escriuen amb S, les paraules acabades en ós, óssa.
Exemples: Bondadós, saborosa, generós, mandrosa, meravellós, grandiós.
6) S'escriuen amb S, les paraules acabades en isme.
Exemples: espiritisme, obscurantisme, atletisme, altruisme, avantguardisme
.
7) S'escriuen amb S, les paraules acabades en esca, esco.
Exemples: grotesca, dantesca, burlesc, gegantí, pintoresc.
8) S'escriu amb S, a terminació aquest del verb auxiliar haver, pretèrit plusquamperfet, mode subjuntiu.
Exemples: hagués estimat, hagués nedat, hagués temut.
9) S'escriuen amb S, les terminacions aquesta, això, ista.
Exemples: feminista, violinista, test, festa artista.
10) S'escriu amb S, la terminació es de tots els verbs del pretèrit imperfecte, de la manera subjuntiu.
Exemples: partís, estimés, complís, pugés, temés.
11) S'escriuen amb S, les terminacions Ersa, erse, erso.
Exemples: atrevir-se, adversa, convers, invers, embellir-, perversa.
12) S'escriuen amb S, els verbs que en el seu infinitiu no tenen s, c, z.
Exemples: voler - va voler, haver-has, veure - veus.