Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
DESENVOLUPAMENT SEXUAL 2 (Teories de l'aprenentatge social A.Bandura…
DESENVOLUPAMENT SEXUAL 2
Teories psicoanalítiques S.Freud
Importància que exerceix en el nen i la nena la identificació amb la figura parental del mateix sexe.
La idea que el desenvolupament de la persona gira al voltant del seu desenvolupament sexual, entès coma a desenvolupament de l'afectivitat el va portar a formular la seva "TEORIA DE LA SEXUALITAT".
La sexualitat com un posicionament de la persona davant el desi. Es consideren zones erògenes totes aquelles parts del cos que poden afavorir el plaer.
ZONES ERÒGENES (parts del cos que poden afavorir el plaer.
Anus
Fase anal
De 2 a 3 anys, la libido s'organitza al voltant de la zona anal. l'activitat està en la defecació i el valor simbòlic dels excrements com a regal. Es caracteritza per el control esfínters i la lluita per l'autonomia.
Genitals
Fase fàl·lica
De 3 a 5 anys, curiositat cap al seu propi cos els porta a explorar i descobrir els seus òrgans genitals com a font de plaer. Atracció per la diferencia entre el seu sexe i el sexe oposat. Els nens tenen un desig eròtic ca a la mare i veuen el pare com un rival, tracta d'identificar-se amb el pare per obtenir l'amor de la mare: complex d'Edip. Les nenes senten desig del pare i en percebre la mare coma rival, intenta identificar-se amb ella per aconseguir l'amor del pare: complex d'Elecra.
Complex de castració:
per a nens i nenes únicament tenen importància els genitals masculins i entenen la diferència de sexe com a una oposició fal·lus/castració.
Fase latència
De 6 a 11 l'interès sexual disminueix.
Fase genital
Es comencen a produir una sèrie de canvis hormonals que marquen la fi del desenvolupament sexual del nen i la nena. La libido deixa de centrar-se en el pares per dirigir-se a un altre persona.
Boca i llavis
Fase oral
De 0 a 2 anys, l'activitat està en satisfer les seves necessitats orals (mamar, beure...). A través de la boca estableix les primeres bases afectives amb la seva mare i explora i coneix el món exterior.
Teories de l'aprenentatge social A.Bandura
Importància de premis i càstigs, de l'observació i el modelatge, en l'adquisició de conductes adequades per a cada sexe.
No neguen que els homes les dones siguin diferents biològicamenet per`consideren que moltes de les diferències sexuals no són una conseqüència inevitable de la dotació genètica.
La pràctica totalitat dels esquemes de rols no són innats i no estan determinats, sinó que són apresos.
S'arpen en els primers anys de vida. Abans dels 5 anys ja han adquirit els conceptes d'home i dona.
Si bé el reforç no és necessari en l'aprenentatge de conductes imitatives, sí que afavoreix el seu manteniment.
Aprenen a partir de l'observació, el principal model és la família.
Interacció amb els iguals
perpetua els rols de gènere: si incompleix les expectatives de rol serà criticat o exclòs i en canvi serà elogiat i imitat si s'hi ajusta.
Mitjans de comunicació
transmeten els rols i estereotips de gènere.
Teories cognitives J.Piaget / L.Kohlberg
Importància de la socialització de nens i nenes, després d'haver quedat fermament categoritzar com a mascle o femella.
Primer es construeix l'autopercepció i només després vénen les conductes apropiades al gènere.
Adquisició de la constància de gènere
consciència que ni les conductes que es realitzen poden canviar la biologia. Kohlberg defensa que abans d'aconseguir la constància de gènere, el nen i la nena ha de passar per 3 etapes.
Estabilitat de gènere
pensen que un canvi de vestit o de pentinat pot ocasionar un canvi de sexe 4-5a.
Consistència de gènere
al final de preescolar estan segur que el seu sexe no canviarà 6-7a.
Etiquetatge de gènere
A preescolar són capaços d'etiquetar el seu sexe i el dels altres de manera correcta 3a.