Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

(Fixació i organització dels regnes germànics (Concepció del poder…

- - - - Perviuen les antigues assemblees, però cada cop més restringides als poderosos
      - S’hi incorporen els bisbes, representats de la societat romana (Concilis Visigots)
    - - Provoca una forta rivalitat interna i la usurpació constant del poder
      - El Regne Franc fou l’únic que desenvolupà la monarquia hereditària
    - - Hi ha una concepció patrimonial de la dignitat reial i del regne (sobretot en els francs)
      - Es confonen els béns de l’estat amb les propietats particulars del monarca
      - El REI TÉ EL BANN, el poder per ordenar, jutjar, administrar, etc.
        
        El rei, de iure, té poders molt amplis sobre el regne
        
        De facto, la noblesa, tan germànica com romana, quartava molt el seu marge d’actuació.
  - - - No hi ha un estat fort que pugui garantir el seu valor.
    - - Proliferen els pactes de fidelitat o dependència entre homes lliures (clientalatge)
      - Tan el rei com els nobles es doten d’exèrcits privats clientelars
      - Es privatitzen els ingressos públics per pagar les clienteles
    - - Les ciutats van entrant en decadència, no és el món bàrbar
      - El centre de poder polític i econòmic es trasllada al món rural
      - Continua la decadència del comerç iniciada al segle III
      - Les ciutats subsisteixen com a centres diocesans i eclesiàstics
  - - - Dualitat ètnica ---> Prohibició dels matrimonis mixtes
      - Dualitat legislativa ---> Cada comunitat tenia les seves pròpies lleis
      - Dualitat religiosa ---> Uns eren arrians o pagans i els altres catòlics
    - - El 589 Recared abjura de l’arrianisme i es converteix al catolicisme.
        
        Els CONCILIS ECLESIÀSTICS esdevenen vertaders senats politicoreligiosos on es reunien els bisbes, representants del món hispanoromà, i les principals famílies visigodes.
        
        El 654 Recesvind fa la primera legislació territorial (Liber Iudiciorum)
        
        Tots els pobles d’Hispania se sotmeten al mateix codi legislatiu.
      - Leovigild (572-586) va legalitzar els matrimonis mixtes
  - - - Hi ha un distanciament notable de Roma
      - Es regeixen pels seus propis concilis
      - Desenvolupen la seva litúrgia particular
    - - Paulatinament les elits germàniques s’anaren fent catòliques
      - Va ser un dels puntals on es va mantenir l'administració romana
  - - - En un primer moment, les autoritats germaniques exerceixen el poder únicamente sobre la población germànica
        
        Els reis s'intitulen "Rei dels Gots", "Rei dels Francs"...
      - Hi ha pactes entre els vells I els nous dirigents
        
        Tots volen: Mantenir i Augmentar les seves COTES DE PODER i els seus PRIVILEGIS
        
        La imatge dels bàrbars havia millorat molt al llarge del s.V
        
        Es respecten els privileges i els costums de la població romana
    - - S'assenten en llocs específics i punts estratègics
        
        Terres fiscals (francs) o grans latifundis pel sistema de la hospitalitat (visigots)
      - Dominació política, però no ètnica
      - Población nouvinguda 15-20% del total
  - - - Es mantenen les escoles clàssiques
      - També es preserven molts models artístics de l’Imperi
      - La llengua llatina s’imposa sobre les llengües bàrbares
    - - Cassiodor (c. 490-c.580)
      - Boeci (c. 470-525)
      - Venanci Fortunat (c.530-c.600)
      - Gregori de Tours (c.538-594)
      - Sant Isidor de Sevilla (c. 560-636)
      - Beda el Venerable (c. 672-735)
- - - - Primeres migracions pacifiques a l’interior de l’Imperi
        
        Participació dels pobles germànics en l’exercit romà
        
        Hi ha tribus que s’integren com a foederati a l’exèrcit
        
        Ocupació d’alguns càrrecs militars i administratius
        
        Barbarització de l’exèrcit i de les estructura de l’Estat.
        
        Convivència entre població germànica i romana
      - Els visigots ocupen part de l’Imperi Romà Oriental (378)
        
        És el primer poble sencer en travessar els limes.
        
        Vencen a l’emperador Valent a Adrianòpolis
      - Forta relació de veïnatge entre Roma i els pobles germànics
        
        Romanització de les elits germàniques
        
        Increment del coneixement mutu
        
        Establiment de relacions comercials
      - Els pobles germànics assumeixen la defensa de l’Imperi
        
        Promulgació de “foedus /foedera”
        
        Impliquen el reconeixement d’igual a igual entre els actors
        
        Els germànics, a canvi de protecció, reben 1/3 de la terra
        
        Molt criticats per part de sectors romans conservadors
        
        L’Imperi compra protecció a canvi de terres i lleis favorables
    - - Els Visigots marxen cap a l’Oest
        
        Saqueig de Roma el 410 per part d’Alaric
        
        Primer saqueig de la capital Imperial ---> Fort cop moral per a la romanitat
        
        L’Emperador d’Orient els empeny cap a l’Imperi Occidental
        
        Els visigots reben part de la Gàl·lia i la Península Ibèrica per un foedus el 418
        
        A canvi es comprometeren a protegir-les i expulsar els Alans, Sueus i Vàndals.
        
        Els visigots constitueixen, amb centre a Aquitània, el seu Regne.
        
        Malestar per l’incompliment romà dels pactes arribats i busca crear un estat
      - Aparició i consolidació de molts altres regnes germànics
        
        Regne Angle, Saxó i Jut a les Illes Britàniques
        
        Regne Franc i Burgundi a les Gàl·lies
        
        Regne Vàndal al nord d’Àfrica
        
        Regne Visigot i Sueu a la Península Ibèrica
      - Migració de pobles sencers en busca de terres on assentar-se definitivament
        
        (ja no són exilis forçats o incursions puntuals)
        
        31 de desembre del 406 ---> Sueus, Vàndals, Alans i Burgundis entren a l’Imperi
        
        Utilitzen les calçades romanes sense cap impediment
        
        Busquen terres on a ssentar-se i organitzar-se estatalment
        
        Fort impacte en la moral dels romans
      - Millora de la imatge dels germànics per part de la població local
        
        Exerceixen una menor pressió fiscal sobre els contribuents
        
        La majoria són pobles molt romanitzats i respectuosos amb els romans
        
        El fill d’Alaric, Ataülf, es casà amb Gal·la Placiíia, filla de Teodosi I.
        
        Se’ls veu com una garantia de seguretat
      - Caiguda de Roma el 476Deposició de Ròmul August per Odoacre
        
        Acte revestit de certa normalitat ---> Es crea el Regne Hèrul d’Itàlia
        
        Els estendards imperials són enviats a Constantinoble
    - - Creixement demogràfic d’aquests pobles
        
        Necessitat de noves terres on assentar-se
      - Reforç de la frontera per part de l’Imperi
        
        Cada cop més difícil ampliar-les
      - Acumulació de pobles germànics als limes
  - - - Pobles bàrbars
        
        no participaven de la cultura llatina.
        
        No hi havia consciència interna d’unitat,
        
        vivien fora dels limes de l’Imperi i que
        
        tot i ser tractats pels romans com un tot homogeni.
        
        eren tots aquells grups heterogenis que
      - Pobles Germànics
        
        eren els pobles bàrbars que habitaven les terres a l’altra banda de les fronteres dels rius Rin i Danubi.
    - - Organització Social:
        
        Sippe:
        
        Federació voluntaria de famílies (obj: ajudar-se/protegir-se)
        
        Dirigida per una assemblea d’homes lliures
        
        S’ocupava de gestionar la terra.
        
        Tribu:
        
        Confederació de sippes
        
        Lligades per juraments de lleialtat i fidelitat per protegir-se.
        
        Dirigida per una assemblea d’homes lliures
        
        A partir del segle II aparegué certa jerarquització.
        
        Família:
        
        Mononuclear
        
        Sistema patriarcal de divisió de tasques
      - Cultura i Religió:
        
        Cada poble tenien la seva pròpia religió tradicional, però, quan entraren a l'Imperi, molts ja eren cristians, en la seva majoria arrians.
        
        El bisbe Ulfila (311-388) va propagar aquesta creençaentre els pobles germànics, abans d’entrar a l’Imperi.
        
        Els sueus eren un dels pocs catòlics.
        
        Alguns pobles, com els francs, els alamans, els angles o
        els saxons seguien sent pagans.
      - Modes de vida i model econòmic
        
        Pobles nòmades
        
        Economia ramadera i d’aprofitament
        
        En alguns casos, feien ràtzies contra l’Imperi
        
        Pobles semi-sedentaris
        
        Comunitats en vies de sedentarització
        
        Itinerància basada en l’agricultura d’artigatge
        
        Economia agrícola i ramadera
  - - - Crisi moral i religiosa
        
        Abandó de les divinitats tradicionals
        
        Auge de les religions mistèriques orientals
        
        Presència de cerimònies i rituals alienadors
        
        Potenciació de la solidaritat i la fraternitat interna
        
        Prometien una vida ultraterrenal
        
        Auge de la religió cristiana
        
        Influència de les religions mistèriques
        
        Tendència a la divinització de l’emperador
        
        L’emperador evoluciona de princeps a dominus
        
        S’Incorporen ritus orientals com la proskynesis
      - Crisi sòcio-econòmica
        
        Crisi del comerç
        
        Crisi monetària, inflacionista i fiscal
        
        Devaluació de la moneda i inflació dels preus
        
        Crisis d’abatiment i especulació per part dels poderosos
        
        Augment de les diferències socials
        
        Imposició dels tributs in natura (L’Estat no vol la moneda)
        
        Crisis al camp i crisi demogràfica
        
        Epidèmies i fugida d’esclaus (Crisi del sistema esclavista)
        
        Augment de la pressió fiscal
        
        Saquejos per part de les legions i dels pobles bàrbars
        
        Busca de protecció privada (Colonat i Patrocinium)
      - Crisi politico-militar
        
        Regionalització de l’Imperi
        
        Pèrdua de la unitat de l’Imperi
        
        Pèrdua de la capitalitat per part de Roma
        
        Pèrdua de la capitalitat per part de Roma
        
        Es desatenen les fronteres (limes)
        
        Alguns pobles germànics saquegen l’Imperi
        
        Brevetat dels emperadors
        
        Devaluació del títol imperial
        
        Els Exèrcits esculent els emperadors
    - - Restabliment dels limes i de la moral del poble
      - Aplicació de mesures contra la crisi:
        
        Reforma militar
        
        Pactes amb pobles germànics per tal que s’integressin a l’exèrcit
        
        Fortificació de les fronteres ---> Roma passa d'agressiva a defensiva
        
        Reforç de l’exèrcit per mitjà de reclutaments massius
        
        Reforma econòmica
        
        Potenciar l’augment de la productivitat agrària
        
        Creació de dos nous tributs:
        
        Capitatio: Impost de capitació universal
        
        Iugatio: Impost sobre els béns terrers
        
        Edicte de preus màxims per prevenir oscil·lacions (301)
        
        Adscripció dels treballadors al seu lloc de treball
        
        Recaptar els imposts més fàcilment
        
        Incrementar la producció
        
        Controlar la població
        
        Reformes politico-administratives
        
        Diarquia (287): Divisió de l’Imperi entre dos emperadors
        
        Tetrarquia (293): Divisió de l’Imperi entre dos emperadors i dos cèsars ---> Descentralització de la capitalitat.
        
        Augment de les províncies ---> Augment de la visibilitat de l’Estat.
      - Expulsió dels pobles germànics de l’Interior de l’Imperi
    - - Continuaren, grosso modo, l’obra reformadora de Dioclecà
        
        Reforç de la frontera i del sistema impositiu
        
        Enduriment de les condicions del colonat
        
        Adscripció total dels pagesos i els seus descendents a la gleba
      - Fracàs del sistema de la Tetrarquia
        
        Retorn a la unitat de l’Imperi amb Constantí i Teodosi
        
        Recerca d’altres sistemes per fer operatiu el control de l’Imperi
      - Rellevants, principalment, per la seva política religiosa
      - Divisió definitiva de l’Imperi Romà en dos el 395
        
        L’Imperi no es tornarà a reunificar mai més