Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

PSICOLOGIA Procesos de influencia social Miguel García Sáiz Francisco Gil

- - - - Procés d'influència recíproca entre membres amb un mateix nivell, que NO disposen d'un judici o norma prèvia, NO tenen marc de referència en relació a l'avaluació d'un estímul. Exemple: estudis SHERIF sobre fenòmen autocinètic. (es demanà a persones de fer estimacions sobre el moviment d'un punt lluminós en una sala fosca. Encara que punt estava estàtic, el fet de de no disposar d'un marc de referència (tot estava fosc) provocà una il·lusió perceptiva (efecte autocinètic) que fa que persones percebin moviment al punt lluminós. Principal resultat investigacions: en els grups surgeixen patrons de resposta col·lectius (normes socials) que aporten un coneixement coherent i estable de la situació) = emergeix una norma social interioritzada pàg.3 i 4
    - - Procés d'influència en què subjecte SÍ té un marc referència i també una opinió o judici respecte del estímul, però adapta seu comportament al criteri d'altres persones en funció de la pressió que rep d'elles.
      - Si pressió prové:
        
        d'un GRUP es produeix CONFORMITAT. Suposa un canvi de conducta o opinió de les persones que discrepen de les normes del grup com a resultat de la pressió social. pàg.4.Exemple: estudis d'ASCH.
        
        d'una FIGURA AMB AUTORITAT, esdevé OBEDIÈNCIA. Exemple: investigació MILGRAM.
      - Anys 50 i 60 predominà el paradigma de la influència majoritària i dels processos de conformitat, així com l'estudi de la influència de l'autoritat i l'obediència.
      - o INFLUÈNCIA DE LA MAJORIA = MODEL DE DEPÈNDENCIA. Tanmateix aquest "model de dependència" (influència de la majoria) ha rebut fortes crítiques, ja que assumeix una asimetria entre FONT i OBJECTE o INDIVIDU de la influència, impossibilitat accions recíproques. El grup es concebut de forma monolítica, excloent qualsevol possibilitat d'expressió personal; el codi del grup dominant es confont amb el de la societat. etc(pàg.14)
      - Constitueix un fenomen universal, que afecta pobles i cultures molt diferents. Tanmateix aquest nivell de conformitat varia entre les cultures: és superior en les més col·lectivistes i menor en les individualistes (pàg.9)
      - Hi ha 3 teories que analitzen la "motivació a conformar-se" (tanmateix hi ha altes moldels, com la teoria d'autocategorització pag`.12)
        
        Teoria de la Comunicació Social Informal (Festinger, 1950)
        
        Teoria dels processos de comparació social (Festinger 1954)
        
        Model de la influència normativa i informativa (Deutsch i Gerard, 1955) pàg.10
        
        Influència INFORMATIVA
        
        Relacionada amb el desig de pertànyer al grup. Basada en el desig de satisfer necessitats i d'obtenir màxims beneficis en el grup (aprovació social i evitar el rebuig). Seu efecte es manifesta, principalment, a través conductes SUBMISSIÓ = adhesió a les normes del grup. És el tipus d'influència més associada als GRUPS.
        
        Influència NORMATIVA
        
        Relacionada amb el desig de tenir raó. Així, l'absència de criteris objectius i contrastables condueix a acceptar proves que altes persones poden aportar en relació a la realitat, és a dir, és la influència que ens fa acceptar informació obtinguda dels demés amb evidència de realitat.
        
        Habitualment ambdues INFLUÈNCIES actuen de forma complementària a la vida real, com ho mostra l'estudi de Newcomb i les deliberacions dels jurats. (pàg.11). A la influència normativa es contraposa la informativa, basada en pressions relacionades amb una representació cognitiva de la realitat (conversió versus submissió), i fa que per a alguns, sigui considerada l'única influència veritable.(pàg.14)
      - Les explicacions sobre la CONFORMITAT han anat variant de forma substancia, fent recaure el pes sobre diferents factors: ambigüetat dels estímuls, pressió del grup i l'autopercepció dels subjectes com a membres del grup (pàg.13). També s'ha vist que inclús en situacions en què queden anul·lats els mecanismes d'influència NORMATIVA, INFORMATIVA i AUTOCATEGORITZACIÓ, se segueix produïnt conformitat (pàg.13).
      - La perspectiva més moderna, (contraràriament a una visió més simplista i fosca, que li atribueix conseqüències negatives) posa més èmfasi en els seus potencials beneficis.
    - - Creació de noves normes que substitueixen les preexistents. Exemple: estudis de Moscovici sobre la influència de les minories.
      - A partir anys 70 es canvia de paradigma i l'atenció se centra en la influència de les minories (innovació).
      - o INFLUÈNCIA DE LA MINORIA (pàg.14). És una evidència que les MINORIES també poden ser influents (pàg.18). s.jo: exemple: MINORIA INDEPENDENTISTA de CATALUNYA.
      - Postula que la INFLUÈNCIA SOCIAL es pot considerar no només com un instrument de control, uniformització o adaptació d'uns pocs (desviats) a les pautes marcades per la majoria, sino també com un instrument de canvi social o innovació. (pàg.14)
      - Def.Procés d'influència social que generalment té per FONT una minoria que té per objectiu introduir o desenvolupar noves idees, tipus de pensament o comportament, o modificar les ja establertes o antigues.(pàg.14)
      - HI ha factors que a contribueixen a formar la impressió que la posició MINORITÀRIA és potencialment correcta, i que incrementen la possibilitat d'influir en la MAJORIA (pag.16)
      - A diferència de les MAJORIES, les MINORIES tendeixen a produir canvis profunds i duradors en actituds i percepcions, que es generalitzen a nous contextos i al llarg del temps (pag.17)
      - Davant la SUBMISSIÓ (efecte creat per les MAJORIES) les MINORIES tendeixen a produir l'efecte de CONVERSIÓ (és a dir, una "conversió al punt de vista de la minoria") = una rexistència manifesta que s'acompanya de canvis latents, indirectes, diferits ... (pàg.18), fins i tot en condicions tant adverses com la DENEGACIÓ i CENSURA. Tanmateix sí que la PSICOLOGITZACIÓ és una bona estratègia de rexistència a la MINORIA (pàg.18)
    - - Basades en 1 SOL PROCÉS (pàg.19) És a dir, 1 sol procés és el responsable tant de la influència majoritària com de la minoritaria.
      - Basades en un DOBLE PROCÉS (pàg.19). És a dir, majories i minories produeixen formes diferents d'influència (pàg.19)
        
        MAJORIES activen un procés de COMPARACIÓ SOCIAL, segons el qual els subjectes observen les respostes dels demés per poder adaptar-se a elles.
        
        MINORIES activen un procés de VALIDACIÓ, segons el qual els subjectes analitzen la realitat per tractar de comprendre el punt de vista de la minoria. Té que veure amb la INFLUÈNCIA INFORMATIVA i implica en moltes ocasions CONVERSIÓ al punt de la vista de la MINORIA.(pàg.19)
      - El que queda clar és que una font pot exercir influència sense necessitat que sigui MAJORITÀRIA, PRESTIGIOSA, o tingui poder per a proporcionar sancions. (pàg.21)